(Gandia, Safor, 1547 – 1772)
Institució d’ensenyament superior. Creada per petició de Francesc de Borja i d’Aragó i que el 1548 passà a ser controlada per la Companyia de Jesús, i esdevingué el primer centre universitari de l’orde.
De gran esplendor al segle XVIII, va patir les conseqüències de l’expulsió dels jesuïtes de l’estat espanyol, i fou suprimida.
(Reggio-Emilia, Itàlia, 10 setembre 1447 – València, vers 1515)
(o de San Leocadio) Pintor. Actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart -potser Riccardo Quartararo-, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez (1501) es comprometé a pintar el retaule de la col·legiata, desaparegut el 1936. Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara -conservat només en part- i diverses obres per al palau ducal.
Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador. Tornà a treballar a la seu de València (1513-14) i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló de la Plana.
Hom li adjudica obres com una Sacra conversació (vers 1490; National Gallery de Londres) -signada Paulus-, el Crist mort de la col·lecció Muntadas i el retaule del Naixement de la col·lecció Despujol, les dues de Barcelona, així com l’Oració a l’hort (València, col·l Montortal), Crist varó de Dolor (València, col·l Serra), Adoració dels pastors (València, col·l baró de Càrcer), Verge amb el nen i Sant Joan (Museu de Belles Arts de València), etc.
El seu estil acusa influències flamenques i nord-italianes, proper a Ercole Roberti o Cosimo Tura, i evidencia una progressiva adaptació als models valencians derivats de Roderic d’Osona. És palès també l’influx posterior de Fernando Yáñez i Fernando de Llanos. Entre els seus deixebles sobresurt Vicent Macip, el seu col·laborador més directe.
Casat el 1493 amb Isabel Llopis, fou segurament fill seu el pintor Felip Pau de Sant Leocadi (València, vers 1480 – 1547) Pintor. Se li atribueixen, entre altres obres, el retaule de Sant Domènec i els Misteris del Roser (Palau Ducal de Gandia).
(Sicília, Itàlia, segle XVI – 1547)
Comte de Reggio i baró de Chiusa, a qui el rei Carles I erigí en comtat (1535) i féu marquès de Giuliana, baronia que havia comprat als Tagliavia el 1530.
Era membre de la branca dels comtes de Chiusa, extingida a la darreria del segle XVI.
(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)
Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.
Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.
Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).
Joan Alemany (Catalunya, segle XIV – Barcelona, segle XV) Pintor. Establert a la ciutat comtal, on ja treballava en 1395. És el primer pintor conegut d’aquesta gran família d’artistes barcelonins.
Tomàs Alemany (Barcelona ?, segle XV – Barcelona, 1449) Pintor. Fou pintor de la ciutat de Barcelona. Fou el seu fill i successor:
Gabriel (I) Alemany (Barcelona, segle XV) Pintor. Fou el membre més destacat d’aquesta família de pintors. El 1490 contractà la pintura d’un retaule per a l’església de Sant Miquel de Barcelona. És citat, però, especialment en relació amb treballs municipals de caire més decoratiu que no pas artístic (fou nomenat pintor de la ciutat el 1450), activitat principal que heretà el seu fill:
Gabriel (II) Alemany (Barcelona, segle XV – abans 1547) Pintor. Fou també pintor de la ciutat, càrrec vinculat per molts anys a la família.
Dades dels Països Catalans 