Arxiu d'etiquetes: 1772

Whittingham, Santiago

4 Respostes

(Bristol, Anglaterra, 29 gener 1772 – Madràs, Índia, 19 gener 1841)

Militar. El seu nom de fonts original era Samuel Ford. Es casà amb Margalida Creus i Soler, de Maó, on residí un cert temps, i més tard s’establí a Mallorca. Participà en la guerra del Francès i col·laborà en l’enllaç entre les tropes angleses i les estacionades a Mallorca, motiu pel qual féu viatges a Gibraltar.

El 1811 tornà a Mallorca, on fundà el Col·legi Militar de Palma, i fou comandant general de l’exèrcit de reserva. Formà amb aquest l’anomenada Divisió Mallorquina, amb la qual passà a la Península i derrotà Suchet a l’acció de Castalla (1813), per la qual fou condecorada tota la divisió.

El 1822 fou nomenat cap d’estat major de l’exèrcit britànic a l’Índia.

Veyan i Aparicio, Lluís

Deixa un comentari

(Quito, Equador, 22 juny 1772 – Tamarit de Llitera, Llitera, 2 novembre 1844)

Militar. Els seus pares eren de Tamarit de Llitera, on ell visqué molts anys. Era capità d’enginyers el 1808, any en què participà a la defensa de Saragossa durant la guerra del Francès. El 1820, essent coronel, seria nomenat cap polític de Saragossa. La seva actuació fou marcadament liberal. Exercí el mateix càrrec a Pamplona, l’any següent.

Fou destituït arran de la reacció absolutista de 1823. Es retirà aleshores a Tamarit, on es dedicà a l’ensenyament privat de matemàtiques. Durant la primera guerra Carlina tornà a l’exèrcit per combatre els insurrectes. Ascendí a brigadier. Fou governador militar de la plaça aragonesa de Daroca.

Universitat de Gandia

4 Respostes

(Gandia, Safor, 1547 – 1772)

Institució d’ensenyament superior. Creada per petició de Francesc de Borja i d’Aragó i que el 1548 passà a ser controlada per la Companyia de Jesús, i esdevingué el primer centre universitari de l’orde.

De gran esplendor al segle XVIII, va patir les conseqüències de l’expulsió dels jesuïtes de l’estat espanyol, i fou suprimida.

López i Portaña, Vicent

8 Respostes

(València, 19 setembre 1772 – Madrid, 22 juliol 1850)

Pintor. El 1790 li fou concedit el màxim premi de l’Academia de San Fernando madrilenya pel quadre Els Reis Catòlics rebent els ambaixadors de Fes. El 1802 pintà La família de Carles IV. El 1814, Ferran VII de Borbó el nomenà primer pintor de cambra.

Com a pintor de frescos, seguí la tradició del divuit (sostre del saló de Carles III de Borbó, al palau Reial, 1828; casino de la Reina, palau de Vista Alegre, etc). Estilísticament la seva producció és mou dins el neoclassicisme, si bé al final de la seva carrera assumí algunes innovacions del nou estil romàntic.

Practicà tots els gèneres, però preferí el retrat; dibuixant segur i detallista, allisa el color fins a conferir-li una sensació d’esmalt, a la manera de Mengs. La seva obra descriu la societat de l’època aristocràtica i burgesa; retratà no solament la família reial, sinó també els principals polítics i militars de l’època.

Entre les seves obres més notables cal esmentar els retrats de Goya (1826), El príncep Max de Saxónia (1826), Ferran VII (1831) i del Marquès de Remisa (1844).

Fou el pare dels també pintors Bernat i de Lluís López i Piquer.

Llorenç, Tomàs

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVII)

Arquitecte i escultor. Obrà una imatge de Sant Pere Pasqual que fou situada al costat del Túria, a València.

Fou el pare de Tomàs Llorenç i Vilanova (València, 1713 – 1772)  Pintor i escultor franciscà. Obres seves són, entre d’altres, el retaule de Nostra Senyora de la Soledat a l’església dels Mínims de València, el retaule de l’església parroquial de Xest i la portalada de l’església d’Alcoi.

Llop i Sansano, Joaquim

Deixa un comentari

(Onda, Plana Baixa, segle XVIII – València, 1772)

Escultor. Deixeble de Jaume Molins, fou membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València.

Treballà a València (Àngels dels Sagrari, a l’església de Sant Andreu), Yecla, Albacete i Carlet.

Llobera, Bartomeu

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 1709 – Palma de Mallorca, 1772)

Religiós observant. Fou catedràtic de prima a la Universitat de Cervera i de teologia moral a la de Palma.

És autor de l’obra Opúsculos morales y materias predicables, en sis volums.

Grau i Andreu, Francesc

Deixa un comentari

(Torrent de l’Horta, Horta, 1772 – València, 1834)

Pintor. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, on fou premiat diversos anys i de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1804), tinent director de pintura (1821) i director general.

Excel·lí en la pintura de temàtica religiosa: Sant Vicent Ferrer (Palau Arquebisbal de València) i L’expulsió d’Agar (Academia de San Fernando de Madrid).

Font i Piris, Tomàs

Deixa un comentari

(Cullera, Ribera Baixa, 1772 – 1831)

Eclesiàstic. Deixà inèdit un extens Diccionario valenciano-castellano, els materials del qual foren incorporats posteriorment a la tercera edició del Diccionario de Josep Escrig i Martínez (1887).

Font i Llambies, Joan

1 Resposta

(Ciutadella, Menorca, 14 maig 1696 – 4 setembre 1772)

Doctor en ambdós drets. Germà de Jaume. Fiscal i assessor del tribunal de la governació de Menorca en temps d’ocupació britànica.

Autor de Sinopsis de las antigüedades, gobierno, privilegios, etc., de la isla de Menorca, inèdit.