Arxiu d'etiquetes: 1743

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

Deixa un comentari

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Rigau-Ros i Serra, Jacint

1 Resposta

(Perpinyà, 18 juliol 1659 – París, França, 29 desembre 1743)

Pintor. Fill de Macià Rigau i Roat i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d’anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l’Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d’Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l’aristocràcia, així com d’artistes i intel·lectuals.

La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l’Acadèmia des del 1733.

Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V de Borbó, La Fontaine i un Autoretrat.

Ribelles i Dalmau, Bartomeu

Deixa un comentari

(València, 11 desembre 1743 – 27 febrer 1795)

Arquitecte. Fou deixeble de l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual esdevingué acadèmic de mèrit (1773) i tinent director (1788); també fou nomenat acadèmic de mèrit de la de San Fernando, de Madrid (1781).

Projectà i construí la capella de la Verge del Populo a Quart de Poblet i el cambril de Sant Crist a l’església del Roser del Gra. Intervingué en nombroses obres d’enginyeria a València, Múrcia, Catalunya i Aragó.