Arxiu d'etiquetes: 1659

Vallterra de Blanes -varis bio-

4 Respostes

Joan Vallterra de Blanes  (País Valencià, segle XVI)  Noble. De nom real Joan de Blanes i de Vallterra. Nét i hereu d’Elisabet de Vallterra i Ferrándiz de los Arcos. Els seus cognoms, formant-ne un de sol, es perpetuaren en els seus descendents. Serví Ferran II el Catòlic en la defensa de Perpinyà contra els francesos. El seu besnét fou:

Vicent Vallterra de Blanes i de Centelles (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Joan Vallterra de Blanes i de Ribelles (País Valencià, segle XVI – segle XVII)  Baró de Torres Torres i de Canet de Berenguer, creat el 1628 comte de la Vilanova (títol que portà la seva descendència). Fou el pare de:

Jeroni Vallterra de Blanes i de Vallterra (País Valencià, segle XVI)  Noble. Fou el pare de:

Vicent Vallterra de Blanes i Robles (País Valencià, segle XVII – 1669)  Fou lloctinent de portantveus de governador general de València. Fou pare de:

Josep Vallterra de Blanes i Martí (País Valencià, segle XVII – València, 1659)  Cavaller de Sant Jaume. Fou degollat a la plaça de València. Fou l’avi de:

Pere Vallterra de Blanes i de Borja (País Valencià, segle XVII – 1733)  Fou creat marquès de Vallterra (1716).

Rigau-Ros i Serra, Jacint

3 Respostes

(Perpinyà, 18 juliol 1659 – París, França, 29 desembre 1743)

Pintor. Fill de Macià Rigau i Roat i germà de Gaspar. Fou conegut a França amb el nom de Hyacinthe Rigaud. Estudià a Montpeller i quatre anys a Lió, i passà després a París, on cursà estudis a l’Acadèmia Reial de Pintura i Escultura.

Protegit de Charles Le Brun, aleshores la màxima personalitat artística oficial de França, per consell seu rebutjà d’anar a Itàlia, tot i haver guanyat el premi de Roma de l’Acadèmia amb el quadre Caín construint la ciutat d’Henoch (1682). A la capital francesa esdevingué retratista oficial de Lluís XIV i inicià una exitosa carrera, especialitzat en retrats de l’aristocràcia, així com d’artistes i intel·lectuals.

La seva pintura reflecteix la influència dels grans mestres nòrdics (Rubens, Van Dyck) combinada amb trets meridionals. Amb un estil dinàmic i barroc, acabà de definir les característiques del retrat cortesà francès. Acadèmic des del 1700, fou rector de l’Acadèmia des del 1733.

Entre les seves obres, a més dels retrats de Lluís XIV i Lluís XV, destaquen els de Bossuet, Felip V de Borbó, La Fontaine i un Autoretrat.

Ibarra, Pere Pasqual d’

Deixa un comentari

(Alacant, segle XVII – València, 1659)

Framenor. Destacà com a predicador. Fou prior del convent del Carme de València.

Fullana i Oliver, Pere

Deixa un comentari

(Campos, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1659)

Franciscà. Lector de filosofia i teologia; escriví en llatí un comentari del Llibre de contemplació i un tractat sobre el Llibre d’Amic e Amat, de Ramon Llull, tots dos inèdits.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Conflent, vescomtat del

19 Respostes

(Catalunya Nord, segle VIII – 1659)

Jurisdicció senyorial pirinenca, entre la Cerdanya i el Rosselló, a mig curs de la Tet.

Abans d’ésser ocupat pels musulmans (vers 717) era un pagus visigot. Alliberat de l’Islam per Carlemany (vers 785), els seus titulars foren els mateixos que els de la Cerdanya, és a dir, membres de la família comtal de Carcassona, la qual hom creu originària del Conflent.

Vers el 870 Guifré I el Pilós cedí el govern del comtat al seu germà Miró I el Vell, el qual aconseguí del rei franc el patronat sobre el monestir de Sant Andreu d’Eixalada (fundat el 840), i més tard (878) el traslladà a Sant Miquel de Cuixà.

D’ençà de l’any 878 Miró I fou també comte del Rosselló. A la seva mort (895) el Conflent revertí a Guifre el Pilós, el qual el llegà al seu segon fill, Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i d’ençà d’aleshores el Conflent restà unit al mencionat comtat i fou governat per una família vescomtal a la qual pertanyeren els bisbes d’Urgell Sal·la (991-1010) i sant Ermengol (1010-35).

Entre el 1088 i el 1090 el comte Guillem I de Cerdanya fundà Vilafranca de Conflent, població que assolí una gran prosperitat i que fou capital del comtat durant la baixa edat mitjana.

Les vicíssituts polítiques del Conflent foren les mateixes que les de la Cerdanya. El 1117 va passar als comtes de Barcelona; del 1162 al 1181 pertanyé al comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i del 1212 al 1241, al seu fill Nunyó Sanç I. Del 1241 al 1272 tornà a pertànyer a la corona catalano-aragonesa, i del 1272 al 1344 formà part del regne de Mallorca-Rosselló.

Del 1344 al tractat dels Pirineus (1659) fou integrat novament a Catalunya, i en aquesta darrera data va passar als reis de França.

Capcir, sots-vegueria de

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XIII – 1659)

Antiga demarcació administrativa del comtat de Cerdanya, centrada ja des del segle XIII al castell de Puigbalador i que comprenia tota la vall del Capcir.

Pertanyia a la jurisdicció del veguer de Conflent i es mantingué després de l’annexió a França (1659), fins a la Revolució, que fou incorporada al districte de Prats del departament dels Pirineus Orientals.

Bono, Josep

Deixa un comentari

(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)

Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.

Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.

Comtats, els

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, 1344 – 1659)

Nom amb el qual hom designava, fins a la constitució de la província francesa del Rosselló (1659), el conjunt dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (amb Conflent, Vallespir, Capcir, Baridà), que tingueren una administració en part separada de la resta del Principat de Catalunya des de llur reincorporació el 1344, després d’haver format part del Regne de Mallorca, fins al punt que hom oposava sovint els Comtats al Principat.

Banyuls i d’Orís, Tomàs de

1 Resposta

(Nyer, Conflent, 1619 – Barcelona, 5 maig 1659)

Militar. Senyor de la baronia de Nyer i de Montferrer. Hereu i nét de Tomàs de Banyuls i de Llupià.

Lluità contra els castellans en la guerra dels Segadors (1640), i el 1643 fou nomenat pels francesos governador del Rosselló i la Cerdanya.

Tanmateix, el caràcter de la dominació francesa el portà a dirigir una insurrecció fracassada (1653) i hagué de refugiar-se al Principat.