Arxiu d'etiquetes: 1720

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

1 Resposta

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Valcárcel, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Santa Cruz, Burgos, 1720 – València, 18 febrer 1801)

Agrònom. Introduí la nova agricultura basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada.

Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo, en deu volums (1765-95), adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians.

Sastre, Josep

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)

Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.

També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.

Rossinyol, Miquel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1720 – 1794)

Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca.

Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.

Fuster i Vidal, Gaspar

Deixa un comentari

(Albocàsser, Alt Maestrat, 1652 – Sàsser, Sardenya, 1720)

Eclesiàstic i polític. Fou ordenat sacerdot a Tortosa el 1675; passà a València, on es doctorà en arts i teologia i entrà a l’Oratori de Sant Felip Neri.

Partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria en la guerra de Successió, el 1710 aquest el féu bisbe de Brindisi, però fou refusat. Posteriorment hom li oferí la mitra d’Oriola, que refusà per no haver de servir Felip V de Borbó.

Emigrat a Viena, fou nomenat arquebisbe de Sàsser el 1714. Quan Felip V ocupà l’illa de Sardenya (1717) es negà a reconèixer-lo.

Fou molt estimat i tingut en fama de sant. És autor d’un curs de teologia escolàstica en llatí.

Canyes i Merí, Francesc

Deixa un comentari

(València, 1720 – Madrid, 1795)

Arabista. Religiós franciscà descalç (1743). El 1755 se n’anà a Jerusalem com a missioner; el 1757 passà al col·legi de la Conversió de Sant Pau de Damasc, on fou lector d’àrab.

Retornat a València, el 1771 fou destinat al col·legi de Benigànim, i després a Madrid (1775), on fou membre de l’Academia de la Historia.

Publicà Gramática arábigo-española (1775) i Diccionario español-latino-arábigo (1787) en tres volums.

Burguès-Safortesa -llinatge-

4 Respostes

Lleonard Burguès-Safortesa  (Illes Balears, segle XVI – segle XVII)  Cavaller d’Alcàntara i jurat en cap de Mallorca. Fill i successor de Lleonard de Safortesa i de Safortesa, i avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i d’Olesa  (Illes Balears, segle XVII – 1713)  Fou creat marquès del Verger el 1708. Fou avi de:

Tomàs Burguès-Safortesa i de Berga  (Illes Balears, 1720 – 1772)  Regidor perpetu de Palma de Mallorca. Heretà el vincle dels Berga. Fou pare de Tomàs i de Josep Quint-Safortesa i Sureda, i de Joan Burguès-Safortesa i Sureda.

Bover i Ramonell, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 23 maig 1720 – 13 agost 1799)

Poeta líric i dramàtic en castellà.

Escriví poesies i les comèdies històriques Don Jaime I conde de Barcelona i La conquista de Mallorca (Barcelona, 1792), aquesta darrera amb el llenguatge i tots els elements del teatre de l’època.

Funes de Villalpando y Abarca de Bolea, Ambrosio

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 1720 – Madrid, 1780)

Militar i comte de Ricla. Ascendit a tinent general, fou capità general de Catalunya (1767-72), on substituí el marquès de La Mina.

Més liberal que aquest, concedí a la Junta de Comerç de Barcelona l’edifici de la Llotja (en canvi de 30.000 lliures per a obres públiques); restaurà els balls de disfresses i donà un nou impuls al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, la direcció del qual intentà d’assumir.

En 1772-80 fou secretari de guerra del govern de Carles III de Borbó.

La seva disposició sobre la realització de les quintes per sorteig provocà, a Barcelona, l’avalot de les Quintes (1773).

Escofet i Palau, Joan d’

Deixa un comentari

(Cadaqués, Alt Empordà, 10 maig 1720 – 1808)

Militar. Tingué un paper important durant la Guerra Gran, en la qual arribà a general.

Sembla que fou l’organitzador dels primers sometents del Principat. Posteriorment fou ascendit a capità general.

Enginyer i arquitecte, fou membre de les Acadèmies de Bones Lletres i de la de Ciències Naturals de Barcelona.