Arxiu d'etiquetes: 1720

Vallguarnera i Lanza di Trabia -germans-

Octavi de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII)  Fill de Francesc de Vallguarnera i del Carretto. Fou l’iniciador de la branca siciliana dels marquesos de Santa Lucia. Fou el pare de Ponç de Vallguarnera i de Santacoloma (Sicília, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)  Polític. Senador del regne de Sicília i primer marquès de Santa Lucia (1700).

Vidal de Vallguarnera i Lanza di Trabia  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1676)  Duc de l’Arenella (1645) i príncep de Valguarnera. El 1161 comprà el principat de Niscemi de Branciforte. Entre els seus fills cal esmentar.

  • Jeroni de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1692)  Heretà la senyoria d’Albons i la torre de Caldes de Montbui el 1690, la qual passà, en morir sense fills, al seu germà Josep.
  • Josep de Vallguarnera i Starrabba  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1720)  El 1692 heretà del seu germà Jeroni la torre de Caldes de Montbui. Fou el tercer duc de l’Arenella, i pare de:

Simó de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVII – 1743)  S’intitulà, sense ésser-ho, comte d’Albons. Fou pare de Josep de Vallguarnera i de Martí.

Vidal de Vallguarnera i Branciforte  (Sicília, Itàlia, segle XVIII – 1768)  Quart duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i senyor d’Albons i de la torre de Caldes de Montbui. El seu nét cinquè fou:

Conrad de Vallguarnera i de Mantegna (Sicília, Itàlia, segle XX – 1966)  Fou el desè duc de l’Arenella, príncep de Niscemi i de Castelnuovo i cavaller de l’orde de Sant Joan. Només deixà dues filles.

Valcárcel, Josep Antoni

(Santa Cruz, Burgos, 1720 – València, 18 febrer 1801)

Agrònom. Introduí la nova agricultura basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada.

Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo, en deu volums (1765-95), adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians.

Sastre, Josep

(Palma de Mallorca, 1720 – 1807)

Escultor i arquitecte. És autor de retaules notables, com el de l’església de Sant Jaume, fet en col·laboració amb Joan Montaner, el retaule major de Santa Maria d’Inca, i el de Sant Sebastià de la catedral.

També és coneguda la seva imatge de Ramon Llull a Puigpunyent.

Rossinyol, Miquel

(Palma de Mallorca, 1720 – 1794)

Noble. Exercí diversos càrrecs públics, com el de regidor perpetu de Mallorca.

Deixà inèdits diversos estudis històrics i un treball sobre la seva família.