Arxiu d'etiquetes: 1615

Valperga i Simó, Bartomeu

(Inca, Mallorca, segle XVI – Madrid, 30 abril 1615)

Escriptor. Es doctorà en dret civil i canònic a Itàlia i hi actuà com a jutge i assessor reial. El 1604 tornà a Mallorca i, influït per Alfons Rodríguez, ingressà a la cartoixa de Valldemossa, d’on fou prior (1611-13).

Escriví diverses obres espirituals en castellà, entre les quals es destaca la Vida, muerte y milagros de la bendita virgen sor Catherina Thomasa (1617).

Satorre, Joan Gregori

(València, segle XVI – 1615)

Frare agustí. Estudià filosofia a València i a Salamanca. Per dues vegades fou prior del convent de València i provincial d’Aragó. Ocupà d’altres càrrecs dins l’orde.

Excel·lí com a orador sagrat. És autor d’obres religiosos.

Santacília i Pacs, Pere de

(Palma de Mallorca, 1592 – 1668)

Militar. Un dels caps del bàndol dels Canamunt, a causa de la mort del seu germà Arnau el 1615 pel bàndol contrari dels Canavall, dugué a terme una famosa venjança -fou responsable de la mort de tres-centes vint-i-cinc persones, segons l’historiador contemporani F.M. de Melo-.

El 1632, després de la concòrdia entre ambdós bàndols, s’enrolà a l’exèrcit: amb una companyia de cinc-cents homes a expenses seves prengué part a la guerra dels Trenta Anys i es distingí a Nordlingen i a Magúncia. Nomenat després almirall i governador general de cavalleria, combaté a Portugal. Fou nomenat governador de Menorca (1542-45) per impedir la revolta catalana a l’illa i que els francesos hi desembarquessin.

Mitificat com a heroi, juntament amb Rocaguinarda figura com a protagonista de la novel·la de Manuel Angelon Los fueros de Cataluña (1857).

Fou el seu germà Arnau de Santacília i Pacs  (Palma de Mallorca, segle XVI – 1615)  Militar. Va ésser mort pel bàndol dels Canavall, i degut a això el seu germà Pere dugué a terme una famosa venjança.

Roig i Noguera, Pere

(Llucmajor, Mallorca, 1615 – Pamplona, Navarra, 1683)

Eclesiàstic. Professà al convent franciscà de Mallorca. Fou un notable predicador i director de consciències.

Traslladat a Madrid, fou confessor de Marianna d’Àustria, que el féu bisbe de Pamplona (1670). Tingué certes tibantors amb el capítol, per la seva rectitud i austeritat.