(la Pobla de Benifassà, Baix Maestrat)

Antiga abadia cistercenca (Santa Maria de Benifassà), al centre de la Tinença de Benifassà, fundada el 1233 com a filial de Poblet. Té l’origen en la donació que féu Pere I el Catòlic (1208) del castell i de la comarca de Benifassà a Guillem (IV) de Cervera, més tard monjo de Poblet.

El 1233 Jaume I el Conqueridor confirmà la donació i encomanà als monjos de Poblet la fundació d’un monestir filial. Dos anys més tard començaren les obres del Reial Monestir de Nostra Senyora de Benifassà. Jaume I féu diverses donacions a l’abadia, a més dels privilegis inherents a la jurisdicció feudal, i a poc a poc foren adquirides possessions més bones. L’abat era senyor dels set pobles de la Tinença.

El 1707 la major part de la comunitat, regida per Gregori Oliver de Boteller, austriacista, hagué de fugir davant l’arribada de les tropes borbòniques, i l’abadia fou saquejada. En la primera guerra carlina, serví de presó als soldats liberals capturats pels carlins.

Desamortitzat el 1835 desaparegué definitivament. Després, el monestir fou restaurat, i l’any 1968 tornà a instal·lar-s’hi una comunitat de monges cartoixanes.

Al voltant dels claustre, obra del segle XIV, hi ha l’aula capitular, el refectori i l’església, iniciada el 1264 i acabada el 1276. Entre les construccions exteriors destaquen la porta reial, el palau antic de l’abat i el palau modern, obra del segle XVII, a més del dormitori antic dels monjos i el celler.