Vives i Feliu, Joan Miquel de

(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)

Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.

El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.

Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).

El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.

Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s