(Trullars, Rosselló, 22 setembre 1793)
Fet d’armes ocorregut a la Guerra Gran entre les tropes de Carles IV de Borbó, manades pel general Antonio Ricardos, i les de la República Francesa, dirigides per Luc Dagobert de Fontenille.
Malgrat haver assolit la victòria, Ricardos no aprofità l’oportunitat de completar l’ocupació del Rosselló i poc després es retirà al campament d’hivern del Voló.
(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.
És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.
Caseria i antic terme, a l’est del poble, a l’interfluvi del Rard i de la Canta-rana.
Fou centre de la important comanda del Masdéu dels templers. L’indret, pertanyent inicialment a la jurisdicció de Vilamulaca, fou donat als templers el 1132; el 1138 ja hi havia una preceptoria, que aviat fou transformada en comanda. El primer comanador conegut és Arnau de Sant Cebrià (1149). Augmentà ràpidament de béns, i adquirí els forns de Perpinyà, on fundà un priorat dependent.
Quan s’extingí l’orde (1310) tenia 25 templers, i n’era comanador Ramon (II) de Saguàrdia. Tenia la jurisdicció d’Ills (Pollestres), Terrats, Santa Coloma de Tuïr, Palau del Vidre i San Hipòlit de la Salanca (prop de Salses). Passà als hospitalers, i fou unida al gran priorat de Catalunya. El 1390 les seves rendes eren de 3.000 lliures; restà unida al gran priorat fins al 1792.
Pel maig de 1793 hi tingué lloc la batalla del Masdéu, el primer enfrontament important de la Guerra Gran, en la qual les forces espanyoles del general Ricardos derrotaren les franceses del general Dagobert.
(Gurb, Osona, 1772 – Vic, Osona, 1855)
Militar. Es distingí lluitant contra els francesos, tant a l’anomenada Guerra Gran (1793) com a la resistència contra la invasió napoleònica.
Veure> Guerra Gran (conflicte bèl·lic, 1793-95).
(Parestortes, Rosselló, 17 setembre 1793)
Fet d’armes, durant la Guerra Gran, entre les tropes de Carles IV de Borbó, comandades pel general Ricardos, i les de la República Francesa, a les ordres dels generals d’Aoust i Goguet i dels revolucionaris Josep Fabre i Jaume Josep Cassanyes.
Malgrat les rivalitats i la manca de coordinació entre aquests, Cassanyes assolí de recuperar Vernet (Conflent) i de batre l’enemic a Parestortes, fet que assenyalà la fi de l’avanç del general Ricardos al Rosselló.
(Nájera, Rioja, 1 agost 1743 – València, 22 desembre 1807)
Militar. Defensà, a la Guerra Gran, el castell de Roses (1794), que finalment hagué d’abandonar el febrer de 1795.
Fou capità general de Catalunya (1799-1800) i de València (1803-07).
(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)
Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.
La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.
(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)
Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.
El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.
Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).
El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.
Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.
(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1794)
Fets d’armes ocorreguts durant la Guerra Gran.
La primera batalla (6 maig) suposà l’ocupació del poble per les tropes franceses.
La segona batalla (19 maig) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit.
Un nou intent (17 setembre), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.
Dades dels Països Catalans 