Arxiu d'etiquetes: Guerra Gran

Voló, batalla del

(el Voló, Rosselló, 30 abril 1794 – 1 maig 1794)

Fet d’armes, entre les forces franceses, dirigides pel general Dugommier, i les de l’estat espanyol, manades pel capità general de Catalunya, comte de La Unión, que hagué de desallotjat el Voló.

La batalla, punt central de la Guerra Gran, invertí el sentit que fins aleshores havia tingut aquesta: els francesos prengueren la iniciativa i penetraren al Principat.

Vives i Feliu, Joan Miquel de

(Catalunya ?, segle XVIII – Ciudad Rodrigo, Salamanca, Castella, 24 abril 1809)

Militar. En esclatar la Guerra Gran (1793) era mariscal de camp.

El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià (1795) el comandament dels 20.000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets. Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tercios de Catalunya (1795). Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana.

Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria recuperat les posicions del general Ricardos al Rosselló, si no hagués cessat la guerra arran de la pau de Basilea (1795).

El 1799 fou nomenat capità general de Mallorca, càrrec que exercí amb prudència i moderació, fins el 1808. Aquest any es declarà contrari a Napoleó i, nomenat capità general de Catalunya per la Junta Superior de Govern del Principat, dirigí el setge que les tropes lleials organitzaren a Barcelona, aprofitant la debilitat momentània dels ocupants francesos.

Fracassat aquest intent, fou nomenat capità general de Castella la Vella (desembre 1808), en l’exercici del qual càrrec morí.

Sant Llorenç de la Muga, batalles de

(Sant Llorenç de la Muga, Alt Empordà, 1794)

Fets d’armes ocorreguts durant la Guerra Gran.

La primera batalla (6 maig) suposà l’ocupació del poble per les tropes franceses.

La segona batalla (19 maig) fou un intent del capità general, comte de La Unión, de recuperar el poble i la seva farga, sense èxit.

Un nou intent (17 setembre), suposà una feixuga derrota del comte de La Unión i del general reialista francès Courten, que obrí el camí als republicans francesos per a penetrar cap a Figueres.

Roses, primer setge de

(Roses, Alt Empordà, 24 novembre 1794 – 3 febrer 1795)

Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l’Alt Empordà.

El setge fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo.

Els defensors no pogueren repel·lir els enemics (com ho havien fet per l’octubre 1793) i hagueren de retre’s.

La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada.

Ricardos y Carrillo de Albornoz, Antonio

(Barbastre, Aragó, 12/set/1727 – Madrid, 13/mar/1794)

Militar.

En iniciar-se la Guerra Gran, li fou confiat el comandament d’un exèrcit exigu (uns 3.000 homes) i el càrrec de capità general de Catalunya; el 17 d’abril de 1793 inicià la invasió del Vallespir amb èxit i penetrà al Conflent.

La manca de visió del govern de Carles IV en no donar impuls a la campanya amb l’oferiment de la restitució del Rosselló i la Cerdanya limità les seves possibilitats d’èxit, tot i la coratjosa participació catalana en la lluita.

Acabada la campanya del 1793 passà a Madrid, on morí d’una pulmonia.

Pontós, batalla de

(Pontós, Alt Empordà, 22 setembre 1795)

Acció armada que tingué lloc durant la Guerra Gran.

Els miquelets i els sometents catalans, en coordinació amb l’exèrcit regular, assoliren de derrotar les tropes franceses.

Aquesta victòria fou confirmada poc després per la batalla de Fluvià.

Mont-roig, batalla de

(Darnius, Alt Empordà, del setembre al novembre 1794)

Conjunt d’accions bèl·liques entre les tropes franceses i espanyoles durant la Guerra Gran.

Les forces franceses, dirigides per Dugommier, van intentar de trencar les posicions defensives espanyoles entorn de Figueres, i van establir la seva base d’acció a les altures de Mont-roig.

Després dels combats, en un dels quals fou mort Dugommier, les tropes espanyoles abandonaren Figueres. També hi resultà mort el comandant espanyol comte de La Unión.

Banyuls, coll de

(Banyuls de la Marenda, Rosselló / Rabós d’Empordà, Alt Empordà)

Àmplia depressió (357 m alt) de la serra de l’Albera, entre el puig de la Calma i el pic de l’Estela, al límit dels dos termes, per on passa el camí de Banyuls a Espolla.

El 15 desembre 1793, durant la Guerra Gran, hi tingué lloc el combat del coll de Banyuls, en la qual les tropes del general Ricardos, sota el comandament de Courten, derrotaren les forces republicanes franceses, que abandonaren nombrosos morts, 300 presoners i 23 canons.

Els habitants de Banyuls, però, amb les autoritats republicanes al capdavant, es feren forts al veí puig de la Calma i no l’abandonaren sinó quan les forces de Ricardos davallaven ja cap a Banyuls.