Arxiu d'etiquetes: magnats

Claramunt -varis bio-

2 Respostes

Bernat de Claramunt  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. El 1304, acompanyat d’un fill homònim, arribà al Marroc per incorporar-se a la milícia catalana que hi comandava Berenguer Seguí. Acompanyà el germà d’aquest, Arnau Seguí, en un viatge fet el mateix any prop de Jaume II el Just per demanar al monarca que ajudés als marroquins a sotmetre Ceuta.

Deudonat de Claramunt  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill del segon matrimoni de Deudonat Bernat de Claramunt amb Beatriu. Era germanastre de Bernat Amat de Claramunt o de Cardona.

Felip Claramunt  (Lleida, 1840 – Itàlia, segle XIX)  Monjo benedictí. Fou professor del seminari de Barcelona i al monestir de Montserrat. Fou un bon estudiós de temes de filologia i de teologia.

Jeroni Claramunt  (Catalunya, segle XVI – Barcelona ?, segle XVI)  Argenter. El 1584 fou conseller de Barcelona.

Cervià -varis/es bio-

1 Resposta

Beatriu de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

Berenguer de Cervià  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

Guillem Jofre de Cervià  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

Hug de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

Cervera -varis/es bio-

10 Respostes

Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).

Aldonça de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.

Bernat de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1287)  Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.

Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).

Eldiardis de Cervera  (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230)  Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.

Esclaramonda de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.

Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).

Gueraua de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.

Guillem Dalmau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.

Hug (I) de Cervera  (Catalunya, segle XI)  Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.

Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).

Hug Ponç de Cervera *  Veure> Hug Ponç de Bas  (vescomte de Bas, 1178-1221).

Isarn de Cervera  (Catalunya, segle X – segle XI)  Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.

Jaume de Cervera  (Catalunya, segle XIII – 1276)  Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.

Joan Francesc Cervera  (València, segle XVI)  Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.

Pere Arnau de Cervera  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.

Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).

Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).

Sibil·la de Cervera  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.

Cervelló -varis/es bio-

8 Respostes

Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Fill d’Hug de Cervelló i germà de Bonfill, a qui succeí, Geribert i Humbert de Cervelló. Fou pare de Guerau Alemany (I) de Cervelló.

Arnau Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XV – 1478)  Fill de Berenguer Arnau (II) de Cervelló i de Queralt. Fou governador d’Eivissa (1461) i partidari del rei en la guerra contra Joan II (1462-72). El seu segon fill fou Jeroni Urbà de Cervelló i de Castre-Pinós.

Bernat de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Guillem i de Guerau Alemany (IV). Fou el cap de la línia dels senyors de Selmella (que sembla que s’extingí al segle XIII).

Bernat Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII – País Valencià, segle XIII)  (o Guillem)  Germà de Guerau (VI). Participà a la conquesta de València (1238). Jaume I de Catalunya el recompensà amb donacions a les terres conquerides. Així es produí la primera vinculació valenciana d’una branca dels Cervelló. Ha estat considerat, tradicionalment, pare de la que fou més tard beata Maria de Cervelló.

Elionor de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Muller del noble aragonès Artal de Luna. En restà vídua el 1419. Serví la reina Violant de Bar, la vídua de Joan I de Catalunya. Quan la reina morí (1431), en fou marmessora. Amb aquest caràcter intervingué a la venda de les viles de Borja i Magallón.

Guerau Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Durant les lluites civils de la minoritat de Jaume I el Conqueridor, combaté al bàndol de Nunyo Sanç I de Rosselló contra els Montcada i alguns parents seus, d’una banda, i contra els partidaris de l’infant Ferran, de l’altra. Es sotmeté als convenis de pau que acabaren amb les qüestions esmentades. A la fase final d’aquests tractes destacà com un dels gestors més eficaços.

Guillem Arnau de Cervelló  (Catalunya, segle XV)  Baró de la Llacuna, possessió de la branca principal del seu llinatge. Posà els seus dominis a disposició del rei Joan II el Sense Fe, el 1462. Facilità així el pas de les forces reials cap a Tarragona, a la fase inicial de la guerra contra Joan II. La Generalitat el declarà enemic de la terra. Era casat amb Elieta de Castro i Pinós. Un dels seus fills fou Jeroni Urbà de Cervelló, que s’establí a Sardenya.

Guillema de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Fou la segona muller del vescomte Dalmau III de Rocabertí.

Mònic de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Germà de Guerau i cosí d’Hug. Serví amb ells a Sardenya, on el seu pare era lloctinent reial. Morí també com ells a l’acció desastrosa dels Aidu di Turdu.

Pere Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1149 assistí a la presa de Lleida, amb les forces de Ramon Berenguer IV de Barcelona, ajudats per les del comte Ermengol VI d’Urgell. Sembla que afavorí amb alguna donació el nou monestir de Santa Maria de Valldaura, nucli inicial del de Santes Creus.

Pere de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XVIII – 1826)  Baró de Samatzal. Darrer membre de la branca sarda de Samatzal.

Pere Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Seria un dels catorze primers que prengueren l’hàbit de la Mercè el 1218, quan l’orde fou fundada per sant Pere Nolasc, sota el patronatge del rei Jaume I.

Ramon Alemany de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Esglésies, Sardenya, 1323)  Noble. Amb altres quatre membres del seu llinatge anà a l’expedició a Sardenya que dirigia l’infant Alfons, el 1323. Morí durant la campanya, al setge d’Esglésies.

Saura de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Dama. Es casà amb Guerau de Rocabertí, baró de Navata. El seu marit anà a la campanya de Sardenya de 1323 i hi morí.

Cervelló, Guillem de -varis-

12 Respostes

Guillem (I) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – 1227)  Fill de Guerau Alemany (V) de Cervelló. Obtingué del seu pare Cervelló, Gelida, la Granada, la Llacuna, Miralles, Vilademàger, Ferran, Aguiló i Roqueta. Es casà amb Elvira, filla de l’aragonès Ximeno de Artusela, i foren els pares de Guerau (VI) de Cervelló.

Guillem (II) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol i oncle de Felipa de Cervelló, de qui heretà les possessions. Era senyor de Querol i de Montagut. Fou una gran figura del regnat de Jaume I el Conqueridor, fundador de l’hospital d’Olesa o de Bonesvalls (hospital de Cervelló) i amic de sant Ramon de Penyafort. Dividí el patrimoni entre els seus fills Alemany i l’hereu Guerau (VII) de Cervelló.

Guillem de Cervelló  (Catalunya, segle XII)  Senyor de Talavera. Fill de Guerau Alemany (III) de Cervelló i germà de Bernat i de Guerau Alemany (IV). Participà a l’expedició de Ramon Berenguer IV de Barcelona contra Almeria, el 1147. És considerat l’origen -no provat- dels Alemany de Bellpuig.

Guillem de Cervelló  (Sardenya, Itàlia, segle XIV)  Arquebisbe de Càller. Tercer fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres. Fou el tutor del seu germà Berenguer Arnau (I), que heretà el patrimoni familiar, a la mort dels seus germans grans Guerau i Ramon.

Cervelló, Assulf de

2 Respostes

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fou senyor de la torre de Selmella, sobre el Gaià.

Reeixí a poblar aquesta zona fronterera, des dels anys 980-985, en col·laboració amb el seu fill Amat, tot i les dificultats que creava el veïnatge immediat dels sarraïns.

Fou el pare d’Amat de Cervelló  (Catalunya, segle X – segle XI)  Magnat. Ajudà el seu pare a poblar el terme de Selmella, a la marca del Gaià. Hi bastí el castell dit d’Atoner, que no ha estat localitzat modernament. Hi fou assetjat pels sarraïns, que acabaren per emparar-se de la fortalesa. Caigué presoner i fou decapitat.

Castellvell, Guillem Ramon de

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – segle XII)

Magnat. Fou un dels qui endegaren la difícil translació de poders de Berenguer Ramon II el Fratricida al nebot d’aquest, Ramon Berenguer III, amb la filla del qual, Mafalda, estava casat.

Governant ja tot sol el darrer, el 1111, li prestà homenatge pel castell Vell vescomtal de Barcelona i per les fortaleses de Pontons, Òdena, Benviure, el Far i Castellvell.

Fou el pare del bisbe de Vic Pere de Castellvell.

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Castellet -varis/es bio-

1 Resposta

Arnaua de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Dama. Es casà amb Dalmau IV de Rocabertí, el segon dels vescomtes d’aquest nom entre els documentats històricament. Fill seu fou el vescomte Jofre II de Rocabertí.

Bernat Otger de Castellet  (Barcelona, segle XI)  Magnat del comte Ramon Berenguer I de Barcelona. Féu de testimoni en les esposalles de la comtessa Almodis. Vengué al comte el castell de Grevalosa (Bages), que tenia per herència paterna i per compra (1063), i el castell de Pontons (Alt Penedès), que tenia també per herència paterna (1067). Es casà amb Guila.

Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Degué servir a la milícia catalana que fou llogada per Jaume I el Conqueridor al rei de Tunis, a les ordres de Guillem Ramon de Montcada. Tornà a Catalunya el 1257, tot acompanyant una ambaixada tunisenca.

Carbonell de Castellet  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Sostingué el seu germà Berenguer Ramon al seu litigi contra el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, derivat de la despossessió de la vegueria del Castell Vell de Barcelona.

Gilabert de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1396, arran de la invasió de Catalunya pel comte de Foix, fou l’encarregat de confiscar i ocupar en nom de la corona catalano-aragonesa les propietats que el comte foixenc tenia a Vic.

Gonçal de Castellet  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1354-55 cooperà a l’expedició de Pere III el Cerimoniós a Sardenya.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Serví Ramon Berenguer IV de Barcelona. El 1153, arran de la compra del terç que posseïa Gènova sobre la ciutat de Tortosa, figurà entre els ostatges oferts als genovesos com a garantia de pagament del preu estipulat per a la compra.

Guillem Pere de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Noble. Potser nebot de l’anterior. Era fill de Bertran i de Guillema. Fou col·laborador del seu pare a la gran tasca repobladora d’aquest al Camp de Tarragona.

Jaspert de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Serví a Sicília. Essent rei de l’illa l’infant reial Jaume, fou ambaixador d’aquest a Catalunya, davant Alfons II el Franc (1287). Negocià el trasllat a Sicília del noble rebel Alaimo de Lentini, que havia de trobar una mort tràgica durant el viatge.

Jofre de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fou copropietari, amb Bernat Otger de Castellet, del castell de Grevalosa (Bages). Havent venut Bernat Otger la seva part al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (1063), Jofre féu el mateix amb la seva, tres anys després.

Ramon de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Probablement fill de Bertran. El 1157 tingué alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona, però no hi féu cap paper comparable al del seu pare.

Roland Bernat de Castellet  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Era senyor de la fortalesa de Castellet. En vengué mitja propietat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona.

Romeu de Castellet  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Sembla que el 1274 era almirall. La seva actuació en aquestes funcions és poc coneguda i degué ser breu. Apareix intercalada a l’almirallat de Pere Ferrandis d’Híxar, bastard de Jaume I el Conqueridor.

Castellbisbal -varis bio-

1 Resposta

Berenguer de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Bernat de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.

Dalmau de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.

Joan de Castellbisbal  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.

Ramon Bremond de Castellbisbal  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.