Valldaura

(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

Antic monestir cistercenc (després palau reial), situat en un fondal, el sot de Valldaura, als vessants septentrionals de la serra de Collserola, al límit amb el terme de Barcelona.

El 1150 els Montcada cediren el lloc, amb terres, als cistercencs de la Grand Selva, i el 1152 ja hi funcionava una abadia (Santa Maria de Valldaura). La proximitat de Barcelona i la dificultat d’expansió mogueren la comunitat a cercar molt aviat un nou indret, que (després d’un intent d’establir-se a Ancosa, del terme de la Llacuna, a Anoia) des del 1158 fou el monestir de Santes Creus. Restà a Valldaura una església, on el rei fundà un benefici el 1297.

Des d’aleshores hi consta una residència reial, lloc d’esbargiment on Jaume II el 1315 féu portar óssos i cèrvols i hi residien temporalment la reina i els infants. El 1325 hom intentà d’establir-hi la comunitat de monges franciscanes o clarisses que aviat passaren a Pedralbes. Continuà fins al segle XVI com a residència reial, amb capella, on el rei Martí feia celebrar solemnialment la festa de la Nativitat de la Mare de Déu (1405). Ferran I prohibí (1486) que tallessin els frondosos boscs.

Posteriorment passà a propietat privada i començà l’enderrocament. Avui en dia només en resten els fonaments i algun petit llenç de mur aprofitat per a barraca.

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s