Arxiu d'etiquetes: vescomtat Rocabertí

Rocabertí (varis/es)

1 Resposta

Dalmau de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Noble. Es distingí entre els qui defensaren el Rosselló dels atacs francesos de 1597-98.

Elieta de Rocabertí  (Catalunya, segle XIV – Narbona, França, segle XV)  Dama. Era una de les filles del vescomte Felip Dalmau I de Rocabertí i d’Esclarmunda de Fenollet. Es casà amb el vescomte Eimeric de Narbona.

Francesc de Rocabertí  (Catalunya, segle XVI)  Noble. Destacà a la defensa del Rosselló contra els francesos, el 1543.

Hug Jofre I de Rocabertí  (Catalunya, segle XIII)  Possible vescomte de Rocabertí (1229-50), per bé que és poc probable.

Josep de Rocabertí  (Catalunya, segle XVII)  Noble. Fou comte de Peralada i batlle general del Principat. Ocupava aquest càrrec el 1678, quan hagué de fer front a l’atac naval francès contra Barcelona.

Maria d’Empúries

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Filla del comte Hug IV d’Empúries i de Maria de Vilademuls.

Es casà amb el vescomte Jofre II de Rocabertí. Fill seu fou Dalmau II de Rocabertí.

Híxar, Violant d’

Deixa un comentari

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Dama. Era filla de Pere Ferrandis d’Híxar.

Es casà amb el vescomte Jofre VI de Rocabertí. S’hi prometé el 1395. Restà vídua el 1403. Fills seus foren el vescomte Dalmau VIII i Jofre de Rocabertí.

Fenollet i d’Urtx, Blanca de

Deixa un comentari

(Catalunya Nord, segle XIII – Catalunya, segle XIII)

Filla d’Hug (I) de Fenollet.

Fou la segona muller del vescomte Dalmau VI de Rocabertí, l’hereu en els béns patrimonials del llinatge.

Cecília d’Urgell

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Filla del comte Àlvar d’Urgell i de la seva segona muller, Cecília de Foix.

Es casà amb el vescomte Jofre IV de Rocabertí. Fill seu fou el futur vescomte Dalmau VII de Rocabertí i d’Urgell.

Boixadors i de Cotonet, Joana de

1 Resposta

(Catalunya, vers 1782 – Peralada, Alt Empordà, 17 agost 1862)

Vuitena i darrera comtessa de Savallà i de Peralada, marquesa d’Anglesola i vescomtessa de Rocabertí.

Al morir, passà l’herència als Dameto, marquesos de Bellpuig, i després als Sureda, marquesos de Vivot.

Vilademuls, Ermessenda de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Dama. Muller de Jofre I de Rocabertí, el primer vescomte d’aquest nom plenament documentat, en el segon quart del segle XII.

Fill seu fou Dalmau I de Rocabertí. La seva filla, anomenada, també Ermessenda, es casà amb el comte del Rosselló, Sanç, germà del rei Alfons I.

So i de Castro, Joana de

3 Respostes

(Rosselló, segle XV – 1480)

Dama. Filla del vescomte d’Èvol i germana de Guillem Ramon, d’Elionor i de Joan. Es casà amb el vescomte Jofre VII de Rocabertí.

El 1462 acudí amb el seu marit al setge de la Força de Girona, on tenia el seu germà Guillem Ramon entre les files reialistes. Els dies 23 i 24 de juny, Joana i el cavaller Roger Alemany de Bellpuig sostingueren converses amb delegats de la Força, entre ells el seu germà, per intentar que els joanistes deposessin les armes. No ho aconseguiren pas.

El 1465, presoner el seu marit a la batalla de Calaf, Joana restà a Peralada, amb els seus fills, tots ells menors. El seu cunyat Dalmau Climent, abat de Bellcaire, es traslladà per aquest temps a Peralada.

El 1471 calgué capitular davant les forces de Joan II, perduda pràcticament la guerra, però féu posar per condició la llibertat del seu marit i la conservació per aquest del seu comtat. Els reialistes hagueren d’acceptar. Joana restà vídua el 1479, i ella morí l’any següent.

Fills seus foren el vescomte Felip Dalmau II, Pere i Guillem Ramon, senyors successius de la petita baronia de Sant Llorenç de la Muga, i Joan, frare de l’Hospital.

Rocabertí-Boixadors-Dameto i de Verí, Joana II Adelaida de

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1838 – Requesens, Alt Empordà, 1899)

Vescomtessa de Rocabertí (1898-99). Morí sense fills i el vescomtat passà als Sureda, als Fortuny i als Montaner.

Rocabertí i Ferrandis d’Híxar, Dalmau VIII de

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1454)

Vescomte de Rocabertí (1403-54). Fill i successor del vescomte Jofre VI de Rocabertí i de Fenollet. En heretar el vescomtat era menor d’edat, motiu pel qual estigué un temps sota la tutela de la seva àvia Esclarmunda de Fenollet.

Assistí a la Cort de Barcelona del 1413 i fou conseller del rei Ferran I.

En canvi de la renúncia als seus drets sobre el comtat d’Empúries, provinents del matrimoni de la seva tia Joana de Rocabertí amb el comte Pere II d’Empúries, Alfons IV li donà (1416) la baronia de Verges amb Tallada i Bellcaire, la vila rossellonesa de Vinçà i el castell de Requesens.

Malgrat representar a les corts la facció nobiliària contrària a l’autoritarisme i a les despeses de la nova dinastia reial (corts de Barcelona del 1416 i corts de Tortosa del 1421), no regatejà el seu concurs militar a les expedicions organitzades per Alfons IV, com la campanya del 1420 a Còrsega i la del 1432 a Sicília, on es destacà en l’atac a l’illa de Gerba.

Es passà la vida pledejant pel vescomtat de Narbona i per unes senyories de Sardenya a les quals creia tenir dret com a hereu del seu parent el vescomte Guillem II de Narbona (mort el 1424), però una sentència judicial del 1447 donà la raó als seus rivals, els comtes sards d’Arduisio.

La seva oposició a les pretensions financeres i a la política de la monarquia culminà en la cort de 1447-49 quan la reina Maria, lloctinent del Magnànim, l’empresonà juntament amb els vescomtes d’Illa-Canet i Rueda i amb el baró Crisògon Andreu de Centelles, si bé fou alliberat aviat. Les seves despeses polítiques malmeteren les finances familiars.

Es casà successivament amb Beatriu de Montcada, hereva de la baronia d’Anglesola, Blanca de Cruïlles i Esclarmunda de Fenollet.