Arxiu d'etiquetes: abats Poblet

Arnau Amalric

(Catalunya, vers 1160 – 1225)

Eclesiàstic. Fou abat dels monestirs de Poblet i del Císter. Tingué una controvèrsia doctrinal (1201) amb els albigesos i ajudà Innocent III en les accions per reprimir l’heretgia.

El 1212 fou elegit arquebisbe de Narbona i assistí a la batalla de les Navas de Tolosa, de la qual deixà una relació.

Després de Muret (1213) s’enfrontà amb Simó de Montfort i l’excomunicà el 1216.

Ximeno, Simó

(Catalunya, segle XIII)

XIX Abat perpetu del monestir de Poblet. El 1236, a la mort del seu predecessor, Vidal d’Alguaire, fou elegit Ramon de Siscar, que refusà obstinadament el càrrec.

En nova elecció, bastant diferida, resultà elegit Simó Ximeno. El seu abadiat fou molt curt, per haver rebut el 1237 el nomenament de bisbe de Sogorb.

Li succeí a Poblet el mencionat Ramon de Siscar, que, elegit altra vegada, hagué de cedir en el seu refús.

Ximeno, Domènec de

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1245)

XXIII Abat perpetu del monestir de Poblet (1243-45).

Succeí al seu antecessor Vidal, i fou succeït per Berenguer de Castellots.

Virgili, Pere

(Catalunya, segle XVII)

Abat del monestir de Poblet. Fou elegit el 1688, succeint a Josep Tresánchez al primer mandat d’aquest. Era el LXXI abat de la sèrie general pobletana i el XVII dels quadriennals. Cessà el 1692, en que fou succeït per Pere Albert.

Durant el seu abadiat fou enterrat a Poblet Pere Antoni d’Aragó, gran protector del monestir. Pledejà pels drets del monestir sobre el de Vallbona de les Monges.

Vidal

(Catalunya, segle XII – Poblet, Conca de Barberà, 1153)

II Abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1152, a la mort del seu antecessor, Esteve.

Morí quan encara duraven les obres de l’establiment.

Fou succeït per l’abat Guerau.

Trilla, Simó

(Castellserà, Urgell, vers 1552 – Poblet, Conca de Barberà, 10 maig 1623)

Abat perpetu de Poblet (1602-23). LIV i darrer abat abans de l’exclaustració. Professà com a monjo cistercenc a Poblet el 1570 i exercí diferents càrrecs (síndic i cambrer) al monestir abans de ser elegit abat el 1603, succeint a Joan Tarròs.

Fou vicari general de l’abat del Císter per a tota la península Ibèrica entre el 1604 i el 1617 i lluità per defensar el dret de Poblet sobre les seves filials i contra la formació de la congregació cistercenca de la província d’Aragó que decretà el papa Pau V el 1616, Poblet féu recurs a Roma i perdé el plet el 1623, quan ja havia mort l’abat Trilla, lloat per la seva làpida sepulcral com un nou Hèctor.

Prosseguint les gestions de l’abat Tarrós, aconseguí que fossin lliurades a Poblet relíquies majors de l’ex-monjo sant Bernat d’Alzira i de les seves dues germanes màrtirs (1603).

Tresánchez, Josep

(Catalunya, segle XVII – Poblet ?, Conca de Barberà, segle XVIII)

LXX Abat de Poblet, XVI dels quadriennals (1684-88 i 1700-1704). Fou successor de Vicenç Prada.

El 1686 féu comprar una casa a Lleida per restablir-hi el col·legi de monjos de Poblet, enderrocat el 1644 per ordre de Felip IV.

Fou succeït (1688) per Pere Virgili. Després dels mandats d’aquest, de Pere Albert i de Josep Rosers, fou reelegit Tresánchez (1700) com a LXXIV abat de la sèrie general i XX dels quadriennals.

Fou succeït (1704) per Francesc Dorda.

Torrell, Esteve

(Vila-seca, Tarragonès, 8 desembre 1761 – l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 1841)

CI Abat de Poblet, XLVII quadriennal (1819-21 i 1823-25). Succeí a Jaume Pàmies. fou destituït (1821) per les autoritats polítiques, en aplicar-se el decret de dissolució de les comunitats religioses.

Poblet es convertia en “Monasterio suprimido de Poblet y casa de reunión de ex-monjes bernardos”. Josep Barba, que ja havia estat abat, ho tornà a ser en aquesta ocasió tan penosa. Després dels fets revolucionaris del 1823, Barba fou deposat i reelegit Torrell.

Era aleshores CII abat de la sèrie general i II de la quadriennal. Fou succeït per Josep Queralt.

Timor, Andreu de

(Catalunya, segle XIII – Poblet, Conca de Barberà, 1315)

XXXI abat perpetu de Poblet. Fou elegit el 1312, succeint al difunt Pere d’Alferic.

El mateix any el cenobi tenia 88 monjos i 85 conversos. Alguns d’ells, dirigits per un fra Bernat, prengueren possessió del nou priorat de Santa Maria de Natzaret, establert a Barcelona per una donació rebuda l’any anterior.

A la seva mort fou succeït per Ponç de Copons.

Tarròs, Joan

(Albatàrrec, Segrià, 1546 ? – Poblet, Conca de Barberà, 11 desembre 1602)

LIII Abat perpetu de Poblet (1598-1602). Fou elegit a la mort del seu predecessor Francesc Oliver de Boteller. Era ja vell en accedir al càrrec. Era mestre en teologia i havia estat rector del col·legi de Poblet a Lleida.

Reclamà de Felip III, anant prop d’ell a Dénia, el lliurament a Poblet de les restes de Sant Bernat d’Alzira i de les seves germanes, en atenció al fet que el sant fou monjo de Poblet i arran de la segona invenció dels cossos dels màrtirs. No arribà a resoldre la qüestió.

Fou succeït per Simó Trilla.