(Catalunya, segle X – )

Llinatge noble. Originat pels senyors dels castells de Castellfollit de Riubregós, Ferran i Malacara (a l’alta Segarra), confí meridional del comtat de Cerdanya.

Entre el 990 i el 1035 els castells esmentats pertanyien als esposos Isarn i Il·lia, i entre el 1035 i el 1068, a llur fill Dalmau, marit d’Elisava.

La línia troncal de Castellfollit i l’Espluga fou iniciada per Hug (I) de Cervera. A mitjan segle XI prengueren el cognom Cervera per la possessió d’aquesta ciutat, que aviat perderen, i on només conservaren algunes rendes.

Al darrer terç d’aquella centúria repoblaren la comarca de l’Espluga de Francolí; vers 1110 la branca primogènita adquirí el vescomtat de Bas i de fet canvià el cognom de Cervera pel de Bas.

El 1151-53 els Bas-Cervera contribuïren eficaçment a la reconquesta de la serra de Siurana, i el 1177 s’instal·laren a Sardenya, on originaren l’estirp principesca dels jutges d’Arborea.

Les branques menors del llinatge conservaren el cognom; la més important colonitzà la comarca de les Garrigues i esdevingué una de les famílies més poderoses del comtat d’Urgell.