Agalbursa de Cervera Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).
Aldonça de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.
Bernat de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.
Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).
Eldiardis de Cervera (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230) Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.
Esclaramonda de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.
Gaia de Cervera Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).
Gueraua de Cervera (Catalunya, segle XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.
Guillem Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XII) Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.
Hug (I) de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç (I) de Cervera.
Hug de Cervera Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).
Isarn de Cervera (Catalunya, segle X – segle XI) Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.
Jaume de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1276) Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.
Pere Arnau de Cervera (Catalunya, segle XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.
Ponç (II) de Cervera Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).
Ponç (III) de Cervera Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).
Sibil·la de Cervera (Catalunya, segle XIII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.
Retroenllaç: Ayerbe, Pere d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Anglesola, Sibil·la d’ | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Aierbe, Pere d’ | Dades de Catalunya