(Catalunya, 1031 – 24 octubre 1149)

Taifa. Desaparegut el califat cordovès (1031), Lleida i Tudela foren governades pel Sulayman ibn Hud, fundador d’una dinastia i acollidor del califa desterrat, Hisham III.

L’any 1030 Sulayman conquerí Saragossa, i a la seva mort (1046) el seu fill Yusuf el succeí a Lleida, tributària del comte Ramon Berenguer I de Barcelona des del 1058. Aliat amb Ali ibn Muyahid de Dénia i les Balears, Yusuf combaté el seu germà Ahmad al-Muqtadir de Saragossa (1075); però al-Muqtadir conquerí Dénia (1076) i Lleida.

Tortosa i Dénia passaren al fill d’aquest, al-Mundir (1081), que s’enfrontà al seu germà Yusuf, sobirà de Saragossa.

El Cid defensava Yusuf, mentre que Sanç Ramírez de Navarra-Aragó i Berenguer Ramon II de Barcelona protegien al-Mundir, que obtingué Xàtiva (1086) i tractà de foragitar al-Qadir de València davant l’oposició del Cid. Mort al-Mundir, el succeí (1090) el seu fill Sulayman, a qui els almoràvits arrabassaren tots els dominis.

El darrer reietó saharià, Al-Muzaffar, lliurà Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell.