(Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)
Arquitecte. Llec al convent de Nuestra Señora de los Llanos d’Albacete, fou l’autor de la construcció de l’esmentat convent (acabat el 1672).
Llinares, Francesc
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Gandia (nascuts a)
Linares, Francesc
(Gandia, Safor, 1632 – Albacete, Castella, 1686)
Arquitecte. Ingressà com a llec a l’orde franciscà.
Escriví una obra sobre el convent franciscà d’Albacete.
Gómez i Mazparrota, Eduard
(Gandia, Safor, 14 setembre 1835 – Alacant, 31 maig 1908)
Escriptor. Era magistrat, i estigué destinat a les audiències de Sevilla i de Saragossa. Fou escriptor bilingüe.
Els seus treballs en vers i en prosa foren aplegats al volum antològic titulat Historias del alma.
Ferrer, Vicent -varis-
Vicent Ferrer (Gandia, Safor, segle XVII – País Valencià, segle XVII) Religiós jesuïta. Abandonà la companyia per raons de salut, però continuà en estat eclesiàstic. Fou canonge del capítol de València. Ocupà la càtedra de retòrica a la universitat. Excel·lí com a predicador. És autor d’una obra docent.
Vicent Ferrer (Traiguera, Baix Maestrat, 1676 – Albalat dels Sorells, Horta, 1738) Religiós dominicà. Estudià a València i Salamanca i exercí el càrrec de professor de filosofia i teologia a la Universitat de València. Fou qualificador del Sant Ofici. Autor, entre altres obres, d’un petit manual de teologia tomista.
Climent i Cavedo, Manuel
(Gandia, Safor, 1 gener 1810 – Madrid, 14 febrer 1870)
Compositor i organista. És autor de música religiosa, de l’òpera La rosa màgica (1853) i de la sarsuela Tres para uno (1856).
Publicà una notable Gramática musical (1852).
Borja-Centelles i Ponce de León, Carles de
(Gandia, Safor, 29 abril 1663 – La Granja, Castella, 8 agost 1733)
Cardenal (1720), membre del consell suprem d’Itàlia. Fill de Francesc de Borja-Centelles i Dòria, duc de Gandia.
El 1701 acompanyà Felip V de Borbó a Barcelona i a Itàlia. Fou nomenat arquebisbe de Trebisonda (1705), patriarca de les Índies (1708) i almoiner major de palau.
Fou germà seu Lluís de Borja-Centelles i Ponce de León (Gandia, Safor, 1665 – Anvers, Flandes, França, 1718) Governador d’Anvers. Per matrimoni esdevingué príncep de Squillace (1701). Austriacista, li foren segrestats els béns a la península ibèrica.
Borja-Centelles i de Velasco, Carles de
(Gandia, Safor, 8 desembre 1573 – 7 febrer 1632)
Lloctinent de Sardenya (1611-16). Duc de Gandia, marquès de Llombai i comte d’Oliva. El 1593 es casà amb una filla de Giovanni Andrea Doria.
En 1613-14, durant la seva lloctinència, presidí el parlament del regne de Sardenya, que precisà, entre altres punts, la forma d’intervenció dels nobles a les corts.
Borja i Enríquez, Joan de
(Gandia, Safor, 10 novembre 1494 – 9 gener 1543)
Noble i militar. Tercer duc de Gandia. Fill i successor de Joan de Borja i Cattanei i de María Enríquez, cosina germana de Ferran II el Catòlic.
Fou un dels caps de la noblesa valenciana que lluità contra els agermanats el 1521; durant l’assalt al palau de Gandia fugí a Peníscola; en reconquerir els seus estats fou ferit a la galta. Lluità també contra els moriscs a la serra d’Espadà i contra els corsaris barbarescs.
Es casà (1509) amb Joana d’Aragó i de Gurrea, filla de l’arquebisbe de Saragossa Alfons d’Aragó i Roig i, novament (1523), amb Francesca de Castre-Pinós.
El seu hereu i successor en el ducat fou Francesc de Borja i d’Aragó, altres fills seus foren Enric i Lluïsa de Borja i d’Aragó.
Borja i Enríquez, Isabel de
(Gandia, Safor, 5 gener 1498 – Valladolid, Castella, 28 octubre 1557)
Religiosa. Filla de Joan de Borja i Cattanei, segon duc borgià de Gandia. Professà, amb el nom de Francesca de Jesús, al monestir de clarisses descalces de Gandia, del qual fou abadessa.
El 1551 fundà el monestir de Las Descalzas Reales de Madrid.
Escriví unes Exhortaciones espirituales i uns Ejercicios santos.
Borja i de Castre-Pinós, Tomàs de
(Gandia, Safor, 1541 – Saragossa, Aragó, 13 setembre 1610)
Bisbe de Màlaga (1600-03) i arquebisbe de Saragossa (1603-10). Fill de Joan de Borja i Enríquez, tercer duc borgià de Gandia.
Canonge de Toledo, fou consultor del Sant Ofici, membre del consell suprem de la inquisició i president del consell de l’arxiduc-cardenal Albert d’Àustria (1594-98).
Dades dels Països Catalans 