(Catalunya Nord, segle X)
Bisbe d’Elna (947-després 960). Consagrà l’església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30 de juliol de 953. Conservava la mitra l’any 960.
Riculf -bisbe Elna, 947/960-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle X
Isarn de Conflent
(Catalunya Nord, segle X)
Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat de Conflent, que l’heretaria en el vescomtat, i de Sal·la, bisbe d’Urgell.
Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.
Isarn de Cerdanya
(Cerdanya, segle X)
Vescomte de Cerdanya. L’any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït.
Hildesind
(Catalunya Nord, segle X – Elna, Rosselló, segle X)
Bisbe d’Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès.
L’any 948 obtingué la independència del monestir de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L’any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l’abadia.
Fou nomenat bisbe d’Elna a la mort del bisbe Sunyer d’Empúries (977).
Bonfill -diplomàtic, s. X-
(Catalunya, segle X)
Diplomàtic i conseller del comte Borrell II de Barcelona, del qual fou ambaixador a Còrdova l’any 971.
Banü Wägib
(València, segle X – segle XI)
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del segle XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.
Aldia -dama, s. X-
(Catalunya, segle X – Barcelona ?, segle X)
Fillastra de Borrell II de Barcelona i d’Aimerud, casada en segones núpcies amb el comte barceloní.
Marcús -varis bio-
Marcús (Barcelona ?, segle X) Ciutadà. Caigué pres en l’expedició d’Almansor contra Barcelona (985) i fou dut a Còrdova. El 989 tornava a ésser a Barcelona, car havia pogut pagar el rescat. Hom creu que és el cap de la família Marcús de mercaders barcelonins.
Pere Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat, de la família de Bernat. El 1157 i 1160 tingué també entrada al consell comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
Ramon Marcús (Barcelona, segle XII) Ciutadà honrat. Tingué contacte amb el consell de govern de Ramon Berenguer IV almenys el 1144.
Lluçà, baronia de
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
Isarn -magnat-
(Catalunya, segle X)
Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.
Dades dels Països Catalans 