(Catalunya Nord, segle X)
Bisbe d’Elna (947-després 960). Consagrà l’església provisional del monestir de Sant Miquel de Cuixà, el 30 de juliol de 953. Conservava la mitra l’any 960.
Riculf -bisbe Elna, 947/960-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: segle X
Isarn de Conflent
(Catalunya Nord, segle X)
Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat de Conflent, que l’heretaria en el vescomtat, i de Sal·la, bisbe d’Urgell.
Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.
Isarn de Cerdanya
(Cerdanya, segle X)
Vescomte de Cerdanya. L’any 959 rebé els béns confiscats uns set anys abans al vescomte Unifred, que havia estat acusat de traïció i destituït.
Hildesind
(Catalunya Nord, segle X – Elna, Rosselló, segle X)
Bisbe d’Elna. Primer abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador del monestir empordanès.
L’any 948 obtingué la independència del monestir de l’abadia de Sant Esteve de Banyoles, gràcies a una transacció sancionada pel rei franc Lluís IV, el qual, a més, li concedí la immunitat reial i altres privilegis. L’any 974 viatjà a Roma, on aconseguí del papa Benet VI privilegis per a l’abadia.
Fou nomenat bisbe d’Elna a la mort del bisbe Sunyer d’Empúries (977).
Bonfill -diplomàtic, s. X-
(Catalunya, segle X)
Diplomàtic i conseller del comte Borrell II de Barcelona, del qual fou ambaixador a Còrdova l’any 971.
Banü Wägib
(València, segle X – segle XI)
Família musulmana de la branca caissita assentada a la ciutat els primers moments de la invasió musulmana.
Fou una de les principals famílies de l’aristocràcia local, la qual, marcadament puritana i enfrontada amb els corromputs dirigents de la taifa valenciana, col·laborà, al costat dels almoràvits, a la fi del segle XI, per tal d’impedir la conquesta de la ciutat pel Cid.
Aldia -dama, s. X-
(Catalunya, segle X – Barcelona ?, segle X)
Fillastra de Borrell II de Barcelona i d’Aimerud, casada en segones núpcies amb el comte barceloní.
Lluçà, baronia de
(Catalunya, segle X – )
(o de Lluçanès) Jurisdicció feudal centrada en el castell de Lluçà, pertanyent originàriament (segle X) als Lluçà (el Lluçanès).
Isarn -magnat-
(Catalunya, segle X)
Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.
L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.
Guillem -varis bio-
Guillem (Catalunya, segle III) Prelat. És assenyalat com a bisbe de Barcelona, successor de Gondemar, de l’any 210 al 222.
Guillem (Catalunya, segle V – Barcelona, 438) Prelat. Fou bisbe de Barcelona. Combaté vigorosament l’heretgia arriana.
Guillem (Catalunya, segle X) Fill d’Ermengol I d’Urgell. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XI) Noble. Era fill de Mir Geribert i de Dispòsia de Santmartí. Morí jove.
Guillem (Catalunya, segle XII) Prelat. El 1198, essent bisbe d’Elna, assistí a Girona a la famosa constitució promulgada contra els valdesos i altres heretges.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1230) Abat del monestir de Besalú de 1218 a 1230. Fou el primer dels homònims que governaren aquella comunitat.
Guillem (Catalunya, segle XII – Besalú, Garrotxa, 1240) Abat de Besalú. El seu abadiat s’estengué del 1233 al 1240.
Guillem (Catalunya, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1266) Abat del monestir de Besalú (1252-66). El tercer dels homònims que ocuparen l’abadiat al segle XIII.
Dades dels Països Catalans 