(Sardenya, Itàlia, 1178 – 1221)

Vescomte de Bas. Fill d’Hug de Bas i d’una dama sarda. A la mort del seu pare (1185) heretà el vescomtat de Bas, mentre estava sota la tutela dels seu oncle Ramon de Torroja. En morir la seva tia Agalbursa, el deixà hereu dels territoris que tenia a Arbòrea, tot i els esforços de Pere d’Arbòrea per recuperar-los, però Ramon de Torroja els conservà per a Hug Ponç.

El 1192, pel conveni d’Oristany, li fou reconeguda la meitat del principat d’Arbòrea, sota la condició de casar-se amb Preciosa de Lacon, dama sarda de la família materna de Pere d’Arbòrea.

Visqué sempre a l’illa, titulant-se príncep d’Arbòrea i, a vegades, príncep de Sardenya, mentre el vescomtat de Bas era regit pel seu oncle Ponç, el qual morí sense fills el 1195. Aleshores la lloctinència del vescomtat passà a Hug de Torroja, fill de Ramon de Torroja i de Gaia de Bas, i cosí germà, per tant, seu.

A la mort d’Hug Ponç deixà hereu el seu fill:

Pere de Bas  (Sardenya, Itàlia, segle XII – segle XIII)  Vescomte nominal de Bas. Heretà del seu pare les possessió d’Arbòrea i també, encara que sense efecte pràctic, el vescomtat de Bas, del qual n’era lloctinent Hug de Torroja, cosí germà del seu pare, els descendents del qual es proclamaren vescomtes per absència dels titulars.