Arxiu d'etiquetes: Sardenya (bio)

Vilaragut i de Sarrià, Bernat de

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1323)

Senyor d’Albaida i del castell de la Mola de Novelda. Fou l’iniciador de la línia d’Albaida. Fou alcaid d’Aiora per Bernat de Sarrià.

Morí a la conquesta de Sardenya, on havia anat amb l’expedició de l’infant Alfons.

Casat amb Agnès de Vilanova, foren els pares de Bernat de Vilaragut i de Vilanova (País Valencià, segle XIV – abans 1347)  Era senyor d’Albaida, vall que defensà dels sarraïns (1339). Fou enviat per Pere III contra l’infant Ferran. Es casà amb Jaumeta de Romaní (la qual, vídua, es casà amb Nicolas de Joinville), senyora de Corbera de la Ribera, i deixà un fill, Joan de Vilaragut i de Romaní.

Veny, Pere Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVII – Sardenya, Itàlia, segle XVII)

Jurista. Fou fiscal oïdor de l’Audiència sarda.

És autor d’un cert nombre d’escrits jurídics, alguns d’ells publicats.

Tomàs de Taixequet i Frígola, Francesc

Deixa un comentari

(Llucmajor, Mallorca, 1504 – Empúries, Sardenya, 1572)

Eclesiàstic. Era fill de Bartomeu Tomàs, que havia ocupat diversos càrrecs municipals de Llucmajor i havia acompanyat els dirigents agermanats mallorquins a la cort de Valladolid. Almenys des del 1529 habitava a Palma de Mallorca, on fou beneficiat de la seu i mestre en teologia. Bisbe d’Empúries a Sardenya per nomenament el 1556.

Tingué cura de l’educació del seu nebot Miquel Tomàs de Taixequet i Fluixà (fill del seu germà notari, Damià), que féu hereu. Aquest el representà al Concili de Trento.

Sabata, Joan

1 Resposta

(País Valencià, segle XVI – Sardenya ?, Itàlia, segle XVII)

Militar. Fou governador de Càller i de la Gal·lura. El 1601 fou nomenat virrei interí de Sardenya, per absència d’Antoni de Coloma, comte d’Elda.

El 1602 publicà Pragmática real sobre el arbitrio frumentario del reino de Cerdeña.

Montanyans i Berard, Jaume

3 Respostes

(Manacor, Mallorca, 1493 – Càller, Sardenya, 1556)

Jurisconsult. Germà de Nicolau. Es doctorà en drets a Avinyó. El 1541 fou un dels cavallers que reberen Carles I a Mallorca i aquest el nomenà regent de la cancelleria de València. El 1551 fou ascendit a regent del regne de Sardenya.

És autor del tractat Disputatio de armis clericorum et religiosorum (València 1536), en el qual invita als eclesiàstics a defensar Mallorca contra els turcs, davant un imminent atac de Barba-rossa.

Massons i Nin, Francesc

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XVII – segle XVIII)

Eclesiàstic. Fill del mestre racional Antoni Massons i de Corella i nebot del primer comte de Montalbó.

Fou arquebisbe d’Arborea i autor de Leyes del obispado de Ales (Càller 1696) i de Leyes sinodales del arzobispado de Arborea y obispado de Santa Justa (Càller 1712).

Màrgens-Nin i Manca, Feliu de

1 Resposta

(Sardenya, Itàlia, segle XVIII – Madrid, 1750)

Primer comte del Castell, baró de Senis i de Nurachi. Defensor de la causa filipista. El 1709 organitzà la reconquesta de l’illa de Sardenya, ocupada pels austriacistes.

Malgaulí d’Empúries -cavaller-

Deixa un comentari

(Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Cavaller. Pertanyia a la branca bastarda del casal emporità, després legitimada, establerta a Sardenya. Hi posseïa les senyories d’Orroholi i San Mossai.

Contribuïa als serveis de defensa de l’illa amb un cavall armat i un d’alforrat.

Machín, Ambrós

Deixa un comentari

(l’Alguer, 1580 – Càller, Sardenya, 1640)

Bisbe de l’Alguer (1621-27) i arquebisbe de Càller (1627-40). Fill de pare d’origen català. Mercedari, fou superior de la casa de Barcelona, provincial d’Aragó i mestre superior de l’orde.

És autor d’uns comentaris a la Summa de Tomàs d’Aquino.

Entença, Berenguer d’ -Sardenya, s. XIV-

Deixa un comentari

(Ribagorça, segle XIV – Sardenya, Itàlia, segle XIV)

Noble. El 1369, arran de la gran revolta dels Arborea a Sardenya, Berenguer dirigí una resistència heroica i eficaç al castell sard d’Aiguafreda.

Hom no sap si era fill o germà de Manuel d’Entença, llavors vinculat també a Sardenya, o potser un fill de Berenguer (I) Carròs i de Teresa Gombau d’Entença, que hauria adoptat el cognom matern per raons d’heretatge.

Tenia a Sardenya la senyoria de Sibiola, per la qual havia de mantenir un cavall armat al servei del rei.