(França, 1365 – Bellesguard, Barcelona, 3 juliol 1431)

Reina de Catalunya-Aragó (1387-95). Segona muller de l’infant Joan (futur Joan I de Catalunya-Aragó), primogènit de Pere el Cerimoniós. Filla de Robert, duc de Bar, i de Maria, germana de Carles el Savi de França.

El paper polític de Violant fou molt important a la corona catalano-aragonesa en vida del seu marit i després de mort aquest. El matrimoni de Violant i Joan féu cada vegada més profunda la discòrdia entre Pere el Cerimoniós i l’infant, i la rivalitat de Violant amb la reina Sibil·la de Fortià va causar problemes a la família reial.

S’interessava molt pels afers d’estat i va introduir a la cort un joc complicat de favoritismes del qual s’aprofitaren Constança de Perellós i Carrossà de Vilaragut. El 1381 va néixer la seva primera filla, Violant, l’única que arribà a la majoritat. El 1384 nasqué el seu primer fill baró, Jaume, i el 1389 nasqué un altre infant, Ferran Mateu.

Reina del 1387 al 1395, època en la qual la cort de Catalunya-Aragó fou una de les més fastuoses d’Europa. Durant la persecució semita, Violant intervingué a favor del rabí Mossé.

A la mort del seu marit, la reina vídua fou allunyada del tron.

En morir, fou enterrada a la seu de Barcelona, i fou traslladada el 1460 al monestir de Poblet.