(País Valencià, segle XVIII – després 1800)
Argenter. Documentat des del 1768, any en què aconseguí el títol de mestre, fins al 1800.
Juntament amb l’escultor Josep Esteve i Bonet, obrà el tabernacle d’argent de Sant Vicent Ferrer per a la catedral de València.
(País Valencià, segle XIV)
Argenter. És autor del retaule d’argent de l’altar major de la seu de Palma (1373).
(País Valencià, segle XIV)
Argenter. El seu art era molt estimat. Realitzà les copes de premi per als concursos de ballesta que hom celebrava a València per aquell temps.
Consta que féu també alguns objectes per a la cort de Castella el 1396.
(Catalunya, segle XVII)
Argenter i gravador que treballà a Barcelona.
(Rosselló, segle XVI – 1580)
Eclesiàstic. Quart fill de Joan de Llupià i de Vallgonera, i germà de Carles (I), Lluïsa i Pere (I). Fou abat comendatari de Sant Pere de Rodes.
El 1559 explotava mines d’argent al terme d’Arles (Vallespir), en associació amb el seu parent Galceran de Vallgornera i amb Joan Borràs, professor de medicina a Perpinyà. Alhora fruïa de la castellania i del forn de destret de Salses.
També, anteriorment al 1570, havia armat una galera, dita Lupiana, que comandava personalment i que encallà, una vegada, prop de Melilla. Quan morí, aquest vaixell passà al seu besnebot, Gabriel de Llupià, i fou adquirida, més tard, per la corona d’Espanya.
El seu nebot Lluís de Llupià i Xanxo, procurador reial, fou el seu hereu universal.
(Maó, Menorca, 1830 – 1894)
Argenter. Fou deixeble de Francesc Hernández i Carreras. Seguí els ensenyaments del seu mestre i arribà a superar-ne les excel·lències.
Fou el pare de Francesc Hernández i Sanz.
(Maó, Menorca, 1794 – 1868)
Argenter. S’especialitzà en camafeus. Fou el primer a gravar-los a Menorca.
(Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca, segle XIV)
Argenter. Fongué una campana destinada a convocat el sometent a Palma de Mallorca.
N’era jurat municipal el 1389.
(País Valencià, segle XV)
Impressor. Primer impressor de l’estat conegut. Era d’origen jueu i argenter d’ofici.
El 1475 imprimí, a València, el Comprehensorium, primer llibre amb colofó datat imprès a Espanya, i el 1478 imprimí, en col·laboració amb l’alemany Lambert Palmart, la Bíblia en català, edició que fou feta cremar posteriorment.
Condemnat a mort, hagué de fugir de València; el 1483 era establert a Múrcia, on estigué en relació amb la impremta hebrea d’aquella ciutat, mentre gestionava l’indult per retornar a València.
(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XIX)
Argenter. Establert a Barcelona. Fou premiat a l’exposició de París de 1855.
Dades dels Països Catalans 