Arxiu d'etiquetes: argenters

Bosch (varis)

Ildefons Bosch  (Catalunya, segle XIX – segle XX)  Enginyer industrial. Molt destacat pel seu ensenyament a l’Escola del Treball de la Mancomunitat de Catalunya, on actuà fins al 1923.

Pau Bosch  (Catalunya, 1791 – 1831)  Músic i eclesiàstic. Fou mestre de capella i organista a Terrassa.

Rafael Bosch  (Barcelona, segle XVII – 1662)  Framenor. El 1635 fou nomenat provincial de l’orde. Publicà, el 1639, una Vida del beat Salvador d’Horta.

Ramon Bosch  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, segle XIX)  Argenter. Establert a Barcelona.

Bohigues, Miquel

(Barcelona, segle XVI)

Argenter. Fou cònsol del seu gremi a Barcelona.

El 1565 li fou encarregada per a Granollers una custòdia, a semblança de la de l’església dels sants Just i Pastor de Barcelona, les efígies dels quals havien de ser substituïdes, a l’obra de Bohigues, per la de sant Esteve i la de sant Joan Evangelista.

Bleda, Miquel

(Catalunya, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Argenter. Féu sengles creus d’argent molt notables per a la confraria de la Sang d’Igualada, així com per a l’església de Sant Miquel de Barcelona.

Artau, Francesc

(Catalunya, segle XIV – Girona ?, segle XV)

Orfebre. Fou membre d’una important família d’argenters gironins.

Cisellà, entre altres, la custòdia d’or de la seu de Girona (1430-38) i és autor de les joies per a la coronació d’Alfons IV de Catalunya-Aragó (1416) i, probablement, de l’arqueta de sant Martirià del monestir de Sant Esteve de Banyoles.

Arandes, Gaspar

(Tarragona, segle XVII)

Argenter. Treballà per a la seu tarragonina, com altres membres de la seva família.

Almerich, Jaume

(Barcelona, segle XV)

Argenter notable. L’any 1481 fou elegit conseller de la ciutat de Barcelona.

Vilar, Joan Baptista

(Tarragona, segle XVI – segle XVII)

Gravador i argenter.

En són coneguts alguns gravats excel·lents, com les portades dels llibres Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, de Francesc de Montcada, i Quatre dels últims tractats de la selva de sentències, de J. Ferrer de Guissona, estampats ambdós a Barcelona el 1623.

Via, Francesc

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Argenter i gravador. Féu la seva prova de passantia l’any 1679, presentant una medalla d’or amb la imatge de sant Oleguer.

És autor documentat de la imatge de la Mare de Déu de la Cinta de la catedral de Tortosa, del reliquiari de sant Tomàs de Villanueva de la catedral de València i d’un frontal d’argent per a la parròquia de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Entre les seves obres conservades cal esmentar un reliquiari de sant Pere per a l’església prioral de Reus (1696).

Com a gravador són notables els seus frontispicis de llibres i les làmines que il·lustren la relació d’actes dedicats pel gremi d’argenters de Barcelona a Joan Josep d’Àustria amb motiu del seu nomenament com a primer ministre (1677).

Valls, Ignasi

(Barcelona ?, segle XVIII)

Gravador i argenter. Gravador de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, fou un dels més actius de la ciutat i un dels pocs a treballar també la fusta. Col·laborà en la il·lustració de la quasi totalitat d’obres d’ensenyament editades per ordes religiosos barcelonins.

Entre les moltes làmines que gravà hi ha la de la Proclamació de Ferran VI (1746), amb dibuix de Manuel Vinyals, altres sobre dibuixos de Joan Pau Canals i Martí (1759), i diverses per als germans Francesc (El príncep de Viana, 1756; túmul de les exèquies de la reina Amàlia, 1761, etc) i Manuel Tremulles (entre les quals l’acció de la Junta de Comerç).

Com a argenter féu una custòdia (1761) per a la confraria de Sant Nicolau de Bari, del convent barceloní de Sant Francesc d’Assís.

Vallès, Antoni

(Catalunya, segle XVI – Vic, Osona, segle XVI)

Argenter. Actiu a Vic.

Segons les fonts documentals la seva producció es concretà en la realització d’una sèrie de creus processionals per a les parròquies del bisbat de Vic: la de Sant Feliu de Torelló (1574), Sant Martí de Sentfores (1583), Santa Maria de l’Estany (1584), Santa Coloma Sasserra (1586); totes elles es mantenen dins els esquemes flordelisats de l’argenteria gòtica catalana.