Arxiu d'etiquetes: argenters

Nebot, Pere

(Barcelona, segle XV)

Argenter. Autor d’una part de la vaixella que Barcelona oferí al príncep de Viana.

D’ell es conserva la creu parroquial gòtica de Sant Fèlix de Sabadell (1457).

Nebot, Joan

(Catalunya, segle XV – segle XVI)

Argenter. Obrà part de la vaixella que, l’any 1518, els consellers de Barcelona oferiren a Carles I de Catalunya.

També és autor de dos canelobres per a la capella de Sant Jordi del palau de la Generalitat de Barcelona (1531-43).

Masriera i Vidal, Josep

(Sant Andreu de Llavaneres, Maresme, 1810 – Barcelona, 1875)

Argenter. Tres anys abans de la seva mort establí el seu obrador al carrer de Ferran de Barcelona. Fills seus foren Josep, Francesc i Frederic Masriera i Manovens.

Era germà seu Salvador Masriera i Vidal  (Barcelona, segle XIX)  Argenter. Encapçalà una branca de la família. Fou el pare d’Artur i d’Enric Masriera i Colomer.

Mascaró, Pere

(Catalunya, segle XIX – Barcelona, segle XX)

Orfebre i argenter. Juntament amb Lluís Masriera, fou un dels representants més característics de l’orfebreria modernista.

És seu el Sant Jordi, de caire goticista, donat per la Unió Catalanista a l’Orfeó Català.

Magarola, Pere

(Catalunya, segle XVI – Barcelona, segle XVII)

Argenter. Apareix registrat al Llibre de Passanties amb dos treballs realitzats el 1571.

Macip, Sebastià

(Barcelona, segle XVII)

Argenter. Treballà devers la meitat de la centúria.

La seva obra palesa la plena introducció del barroc en els joiells de l’època.

Llopard, Bernat

(Barcelona, segle XV – 1460)

Argenter. Ciutadà de Barcelona.

Entre les seves obres cal destacar la gran creu processional de Sant Nicolau de Cervera (1435), feta a l’obrador del seu mestre o soci Marc Canyes.

Garba, Pere Pau

(Catalunya, segle XVII – Barcelona, segle XVII)

Argenter. Establert a Barcelona, on destacà al primer quart del segle XVII.

Gairís, Vicenç

(Torelló, Osona, segle XVII – Valls, Alt Camp, després 1660)

Argenter. Té documentades nombroses obres.

Fou administrador de l’hospital de Valls i prohom de la vila.

Ferrer (varis)

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Antoni Ferrer  (Olot, Garrotxa, 1728 – 1823)  Religiós. És autor d’algunes obres piadoses. Ensenyà filosofia i teologia a Tortosa.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.