Arxiu d'etiquetes: turisme

Aiguafreda

(Begur, Baix Empordà)

Cala de la Costa Brava, al nord-est de la cala de sa Tuna.

Prop de la platja s’agrupa un petit nucli turístic.

Societat d’Atracció de Forasters

(Barcelona, 1909 – 1936)

Societat. Fundada per estimular el turisme als Països Catalans.

Publicà un “Boletín” (1910), que a partir del 1913 esdevingué una col·lecció de treballs monogràfics d’alta qualitat i amb il·lustracions molt escollides, dedicada a monuments i edificis barcelonins i d’altres poblacions catalanes, i redactada per importants autors.

També publicà la sèrie de guies de Barcelona “Select Guide”, redactades per Joaquim Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i prospectes sobre Barcelona en català, castellà, francès i anglès.

La societat desaparegué en iniciar-se la guerra civil.

Pineda, la

(Vila-seca de Solcina, Tarragonès)

Important nucli turístic.

Formava un antic terme repartit entre els municipis de Vila-seca, Salou, Tarragona i la Canonja, a la costa, on s’esten la platja de la Pineda, que s’allarga des de platja de Riuclar (al costat del port de Tarragona) fins al promontori del racó de Salou.

Prop del cap de Salou hi havia la zona d’aiguamolls de l’estany de la Pineda, drenat per la sèquia de la Pineda.

Església i actual santuari de la Pineda, que és l’antiga església parroquial, on és venerada la Mare de Déu de la Pineda o del Foradet.

Ha esdevingut modernament un important centre turístic, amb blocs d’apartaments, hotels, càmpings i restaurants.

Aiguablava

(Begur, Baix Empordà)

Cala al sud del municipi i del caseriu de Fornells.

Al voltant de la platja s’agrupa un petit caseriu format, gairebé del tot, per cases d’estiueig.

L’entrant del mar, el marc rocós, el color de les aigües i llur tranquil·litat han fet d’aquest indret un dels llocs més visitats de la Costa Brava.

Agaró, s’

(Castell i Platja d’Aro, Baix Empordà)

(ant: Segueró)  Barri i nucli turístic de la Costa Brava.

Entre el 1920 i el 1936, Josep Ensesa i Pujadas (promotor) i Rafael Masó i Valentí (arquitecte) edificaren l’Hostal de la Gavina i la residència Senya Blanca, nom de la urbanització fins al 1928, destinada en un principi al turisme i a l’estiueig de l’alta burgesia.

Actualment és un important destí turístic, que cada any rep milers d’estiuejants. El nucli original primitiu està protegit com a bé cultural d’interès nacional des del 1995.

Costa Daurada, la

(Catalunya)

Denominació turística del litoral català corresponent al litoral de Barcelona i Tarragona, entre la desembocadura de la Tordera i el delta de l’Ebre. Amb una llargària aproximada de 330 km, és el producte dels accidents orogràfics creats per la Serralada Litoral, la Depressió Pre-litoral i la Serralada Pre-litoral.

Al sud del Garraf s’inicia una costa sorrenca i plana que només queda trencada pel cap de Salou, on comença el golf de Sant Jordi. Els principals nuclis turístics són: Sitges, Torredembarra, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita i especialment Salou, tots situats al sud de la ciutat de Barcelona.

Des dels anys 1960 i 1970 s’ha convertit en una zona de turisme de masses, i com a conseqüència d’això, en una àrea de forta urbanització i concentració demogràfica, especialment els mesos d’estiu.

Enllaç web: Costa Daurada

Costa Brava, la

(Catalunya)

Nom turístic donat al litoral de la regió de Girona, constituïda pel sector septentrional del litoral català, des de la desembocadura de la Tordera fins a la frontera francesa.

Comprèn tres sectors litorals ben diferenciats de sud a nord: el primer, i el més extens, està constituït pel contacte amb el mar de la Serralada Litoral, que dóna lloc a una costa alta i articulada, de materials granítics, on s’obren nombroses cales i petites platges. El segon sector està constituït per dos petits golfs, la platja de Pals i el golf de Roses, separats pel massís calcari de Montgrí; en aquest sector, sortida al mar de les planes empordaneses, predominen les grans platges obertes amb un rerepaís freqüentment pantanós. Finalment, el tercer sector correspon a l’extrem oriental dels Pirineus, al cap de Creus, la part més retallada i feréstega de la Costa Brava.

El fenòmen turístic que dóna nom a aquesta costa es manifestà ben aviat, cap al començament del segle XX, i la féu una de les regions turístiques de més tradició i importància. A causa dels atractius paisatgístics i climàtics i de la proximitat de França i de la ciutat de Barcelona, és una de les zones litorals més visitades de l’Estat espanyol.

Per la seva importància hotelera, els principals centres turístics de la costa són: Lloret de Mar, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Roses, Platja d’Aro, Blanes, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge i Palamós.

Enllaç web: Costa Brava