Arxiu d'etiquetes: turisme

Maó (Menorca)

Deixa un comentari

Municipi i capital de l’illa de Menorca (Illes Balears): 116,98 km2, 72 m alt, 28.460 hab (2014)

Situat al fons i a la dreta del port de Maó, a l’extrem oriental de l’illa, s’estén entre les costes de Tramuntana i de Migjorn, i s’hi obren diverses cales i platges (Presili, Binidalí, Mesquida, Murtar i Canutells).

ECONOMIA I POBLACIÓ.- Els conreus ocupen quasi el 50% del terme; agricultura principalment de secà (cereals, farratge i llegums); a més, gràcies als regatges per mitjà de pous, hi ha conreus de regadiu (verdures) per a consum local. Hi té més importància la ramaderia, amb predomini dels bovins, dels quals s’aprofita sobretot el cuir i la llet; també hi és considerable el bestiar porcí i el de llana. El port, d’interès general i excel·lent refugi, es destina al cabotatge, transport de mercaderies (exportacions: sabates, bijuteria, bestiar, formatge; importacions: primeres matèries, productes alimentaris, pinsos) i de passatgers i té, a més, una activitat pesquera. La indústria tradicional més notable és la del calçat (de cuir, i sobretot de goma vulcanitzada). És important la indústria alimentària: derivats de la llet (formatges, iogurts), aiguardents (gin), ensaïmades, farina; cal esmentar, a més, la bijuteria, la fabricació de materials per a la construcció (pedra artificial, pretensats de formigó), i les indústries mecàniques, tèxtils (gèneres de punt) i de la fusta (mobles). El turisme s’ha anat desenvolupant tot al llarg del segle XX, i ha beneficiat a d’altres ja relacionades, com ara l’alimentària, la de la construcció o la del calçat.

Actualment acusa el màxim demogràfic, però ha oscil·lat durant tot el segle XX. És el principal centre comercial i nucli de població de l’illa, amb funcions de capital (Consell Insular), les quals ha alternat, al llarg del temps, amb Ciutadella. L’aeroport de Menorca, a causa de l’afluència turística, ha experimentat un gran creixement pel que fa al nombre de passatgers. Centre de l’àrea comercial.

HISTÒRIA.- Als textos antics el nom del municipi apareix en les formes Magon i Magó, i s’assenyala tradicionalment que aquest nom prové de l’estada que hi féu el general cartaginès Magó el 205 aC. El seu port va ésser un lloc de pas obligat per a la navegació en les relacions del sud-est hispànic (cultura argàrica) amb Sardenya i les costes itàliques, i també per als navegants grecs i fenicis. A l’època romana fou un municipi important pel seu port i era anomenat Municipium flavianum Magontanum. En temps dels sarraïns minvà la seva importància en passar el centre polític insular a Ciutadella.

Alfons II el Liberal desembarcà al port de Maó el 5 de gener de 1287 per conquerir l’illa; no obstant això, la capital continuà essent Ciutadella. El setembre de 1535 fou presa pel pirata turc Barba-rossa per traició dels seus dirigents, després d’un setge de quatre dies; com a conseqüència, la ciutat quedà gairebé despoblada, ja que Barba-rossa s’endugué molts captius i part de la població restant emigrà a Ciutadella. Durant la guerra de Successió fou ocupada per tropes angleses (1708) i començà la dominació britànica de Menorca, reconeguda pel tractat d’Utrecht, durant la qual s’hi instal·là el governador anglès i durant tot el segle XVIII augmentà la valoració militar i comercial del port maonès, on tingué molta importància el corsarisme; convertida en la capital, fou també el focus cultural de l’illa. Ocupada pels francesos (maig 1756) després de la batalla naval de Maó, tornà als britànics pel tractat de París (1763), i el 1783 una esquadra franco-espanyola hi restablí la sobirania espanyola, excepte en el període 1798-1802, de nou sota domini britànic. L’activitat comercial del port fou molt important durant el segle XIX. Durant la guerra civil restà en mans republicanes fins al 1939

ART.- A les proximitats de la ciutat hi ha els interessants conjunts megalítics de Trepucó i Talatí. La importància del Maó romà es manifesta en les nombroses restes arqueològiques d’aquesta època. Del període medieval cal assenyalar l’església de Santa Maria (1287), reconstruïda el 1772, d’una sola nau. Ja del segle XVIII, són importants les de Sant Francesc i el Carme. Entre els edificis civils destaca l’Ajuntament, del començament del segle XVII, que va ésser reformat al XVIII. El terreny de l’antic raval fou urbanitzat durant la dominació britànica i es convertí en el barri de Georgetown (1711), actualment Es Castell, imitat posteriorment a Barcelona i al Ferrol. Hi ha restes del castell de Sant Felip Neri (segle XVIII).

Enllaços web: Ajuntament – Biblioteca

Manacor (Mallorca Llevant)

1 Resposta

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 260,22 km2, 128 m alt, 40.264 h (2014)

Situat al sector oriental de l’illa i estès des del pla fins al litoral. El relleu és en part accidentat per la serra de Llevant, la qual és relativament deprimida (llindar de Manacor), amb boscs de pi blanc. Està drenat per diversos barrancs, com el torrent de sa Vall. La costa està formada per una sèrie de cales, la cala, o port, de Manacor, és la més important.

Els principals recursos econòmics del municipi són la indústria (especialment mobles i bijuteria -perles artificials-) i el turisme (important indústria hotelera i de serveis), que han eclipsat les tradicionals activitats agrícoles de secà (arbres fruiters, llegums i cereals) i ramaderes (bestiar oví) i han estat la causa del fort creixement demogràfic dels darrers anys.

La ciutat, el nucli primitiu de la qual és aturonat, s’estén cap al pla amb nombrosos barris (Fartàritx, ses Dames, es Baix des Cós, es Barracar). Hi destaca el gran edifici neogòtic de l’església arxiprestal de Santa Maria, i també el casal fortificat de la torre de ses Puntes (segle XIV), el casal dels Puig, el convent dominic de Sant Vicent Ferrer (segle XVI) i el Museu Arqueològic Municipal, on es conserven notables mosaics de la basílica de son Peret i objectes de la cultura dels talaiots (l’Hospitalet Vell). El folklore manacorí és especialment ric (ball dels cossiers, ball dels moretons, desfilada dels dimonis i ses beneïdes, etc).

El municipi comprèn, a més, les famoses coves del Drac i dels Hams, els pobles de Portocristo i de Son Macià, els nuclis de Cala Moreia, Cala Morlanda i Cala Murada, i l’antiga torre dels Enagistes.

És el segon municipi de Mallorca en extensió i en població.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Llucmajor (Mallorca Migjorn)

1 Resposta

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 327,05 km2, 151 m alt, 37.257 hab (2013)

Situat als contraforts de la serra de Migjorn, entre el massís de Randa i la costa, a l’est de la badia de Palma. El seu terme, molt planer, està tallat per torrents i barrancs que obren cales als penya-segats de la costa amb pinedes i alzinars.

És el terme més extens de les Balears, amb una bona part dedicada al conreu de secà: cereals, ametllers, llegums, garrofers, figueres i arbres fruiters. La ramaderia consta de bestiar oví, boví, porcí i aviram. El sector primari ha estat eclipsat totalment pel boom turístic (concentrat especialment a s’Arenal, un dels complexes més importants de les Illes), per la indústria (del calçat, de la pell, l’alimentària, la tèxtil, de la fusta i les metal·lúrgiques) i pel comerç.

Paral·lelament, el creixement demogràfic, en bona part de base immigratòria, ha estat espectacular.

La ciutat, d’origen islàmic, és a l’encreuament de diversos camins; l’església parroquial de Sant Miquel és un gran edifici construït a partir del 1781. Al segle XIV fou planificat l’urbanisme de la vila emmarcada en l’anomenat Quadrat, i el nucli urbà s’ha estès en direcció als camins i sobretot vers l’antiga estació del ferrocarril.

A l’indret anomenat camp de sa Batalla va tenir lloc la famosa batalla de Llucmajor (1349), on va morir Jaume III de Mallorca. A partir del segle XVI la població hagué de suportar les freqüents incursions dels pirates turcs i berbers, i hom bastí nombroses torres a la costa.

El municipi comprèn, a més, el poblat talaiòtic de Capocorb Vell, la colònia de Son Mendívil, l’antiga residència trinitària de cas Frares i el santuari de Gràcia.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme – Institut – Club Natació

Inca (Mallorca Raiguer)

5 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,65 km2, 120 m alt, 30.625 hab (2014)

Situat a es Raiguer, al sud de la serra de Tramuntana i al nord-est de Palma de Mallorca. Zones de pineda i alzinar.

Malgrat la sequedat del clima, les terres primes conserven bé la humitat i el pla és molt conreat. Fins a la invasió de la fil·loxera (1892) havia estat un important centre vitícola; actualment el conreu preponderant són els ametllers, en segon lloc hi ha cereals, i, a més, s’hi conreen garrofers i figueres. Al regadiu es destina una petita part de la zona conreada, regada per mitjà de pous. Ramaderia (bestiar porcí, oví, boví, cabrum i aviram). Però la indústria (del calçat, de la pell, de la fusta, alimentària, etc), el comerç i el turisme tenen més importància per a l’economia que les activitats primàries.

L’augment demogràfic constant des de mitjan segle XIX, s’accelerà des del 1960. Mercat setmanal cada dijous d’àmbit insular. És el centre d’una subàrea comercial.

La ciutat és a la plana; l’església arxiprestal de Santa Maria la Major, fundada al segle XIII i reformada al segle XVIII, conserva una taula (1373) amb la Verge i el Nen, deguda a Joan Daurer; altres edificis notables són: els antics convents de Sant Francesc (segle XIV) i de Sant Vicent Ferrer, dominicà (segle XVII), l’antiga posada de son Fuster, el santuari de Santa Magdalena del Puig, al puig d’Inca.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme

Guardamar del Segura (Baix Segura)

Deixa un comentari

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 35,58 km2, 25 m alt, 15.599 hab (2014)

(o Guardamar) Situat al litoral, al delta del Segura. La plantació de pins, eucaliptus i palmeres, iniciada el 1900, ha atorgat al terme un dels seus millors atractius.

La vida econòmica del municipi es basa avui en el turisme, que ha donat un nou impuls a la població i ha canviat la fesomia del terme. L’agricultura, però, dominada pel regadiu, es manté encara com a activitat important, la pesca, en canvi, ha esdevingut una activitat secundària.

La vila, d’origen islàmic, enfilada en un coster, va ésser destruïda per un terratrèmol el 1829 i construïda de nou, més avall, en forma de quadrícula.

És la població més meridional de llengua catalana.

Enllaç web: Ajuntament

Gandia (Safor)

4 Respostes

Municipi i capital comarcal de la Safor (País Valencià): 60,83 km2, 22 m alt, 76.497 hab (2014)

El 1965 hi foren annexats els municipis de Beniopa i de Benipeixcar. Situat al litoral, a la plana regada pel riu d’Alcoi, que drena el terme, juntament amb el riu de Sant Nicolau. El sector nord-occidental del terme és accidentat per la continuació de la serra Grossa.

ECONOMIA.- La font de riquesa tradicional del municipi és l’agricultura de regadiu (principalment taronges i hortalisses), amb una mitjana de tres collites a l’any, que s’estén per l’anomenada horta de Gandia i s’alimenta de la sèquia reial d’Alcoi (que a través de la sèquia comuna de Gandia, rega les terres de la dreta del riu, mentre que la de Vernissa rega les de l’esquerra). La ramaderia és marginal, només destaca l’aviram. Les principals activitats industrials estan també relacionades amb l’agricultura (embalatge, transport de mercaderies, etc.), que antigament eren exportades a través del port de Gandia, inaugurat el 1893, i que és el primer port taronger del País Valencià. Darrerament, però, el turisme ha impulsat el sector de la construcció i ha esdevingut el principal recurs econòmic del municipi, localitzat a la façana marítima del municipi, que enclou l’ampla platja de Gandia, al nord del riu d’Alcoi, i la de Venècia, al sud. La pesca s’ha convertit en una activitat secundària.

POBLACIÓ.- El creixement de la població, a causa d’un fort corrent immigratori, ha estat espectacular, sobretot a partir del 1960. 

LA CIUTAT.- Era una antiga alqueria islàmica, comprèn dos sectors: el nucli primitiu, que conserva part de les antigues muralles, i la Vila Nova, expandida a partir del segle XVI. Al nucli primitiu destaquen l’església arxiprestal i antiga col·legiata de Santa Maria, el palau ducal, el convent de Santa Clara, amb una capella gòtica, i la casa de la ciutat, amb façana neoclàssica. A la Vila Nova es destaquen l’edifici de l’antiga Universitat (segle XVI), actualment col·legi de les Escoles Pies, i el raval de la moreria.

EL TERME.- El municipi comprèn, a més, els barris de Santa Anna de Gandia i del Grau de Gandia, les caseries i llogarets de la Marjuquera, el Clot de la Mota i Martorell, i, entre altres, els despoblats d’Alcodar, l’Assoc, Benicanena, Morera, Rafalcait i l’Alqueria d’En Foixet.

HISTÒRIA.- El 1521, durant les Germanies, hi tingué lloc la decisiva batalla de Gandia, el dia de sant Jaume, on fou derrotat l’exèrcit del lloctinent Hurtado de Mendoza; els agermanats saquejaren i incendiaren el palau ducal i atacaren la moreria.

Enllaços web: Ajuntament – Consell dels Joves – Federació de Falles

Formentera (Eivissa)

Deixa un comentari

Illa i municipi d’Eivissa (Illes Balears): 83,24 km2, 11.545 hab (2014)

Junt amb les illes de s’Espardell, s’Espalmador i uns quants illots forma un arxipèlag al sud d’Eivissa, separada d’aquesta pels Freus. És una illa plana, formada per dos massissos una mica elevats: sa Mola (122 m) a l’est, que forma uns impressionants espadats, i el promontori del cap de Barbaria (107 m), a l’oest, units per una llenca sorrenca d’uns 5 km que fa d’istme, on hi ha les platges de Tramuntana i Migjorn. Al nord hi ha l’estany des Peix i l’estany Pudent i, entre tots dos, el port de la Savina. Clima subàrid i vegetació xeròfila, amb predomini de la garriga. Agricultura de secà. Pesca i explotació de salines.

A partir dels anys 1960 rebé l’impacte del turisme, que hi ha modificat el sistema tradicional de vida. Conté els pobles de Sant Francesc, Sa Mola, Sant Ferran i els caserius de ses Salines, la Savina i es Caló.

Anomenada Pitiüsa Menor pels romans, fou abans una colònia púnica. Ocupada pels sarraïns, fou conquerida pels catalans (1235) i estigué deshabitada des de final del segle XIV fins a final del XVII, que tornà a ésser poblada per eivissencs. El cap del municipi és Sant Francesc de Formentera.

Dins el terme, a les terres altes de sa Mola, a l’est, hi ha el far de Formentera. El port, dit de la Savina, és a la part occidental de l’illa. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques, púniques i romanes.

Enllaços web: Consell Insular de Formentera – Turisme

Finestrat (Marina Baixa)

Deixa un comentari

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 42,25 km2, 238 m alt, 6.265 hab (2014)

Situat al vessant oriental de la serralada prebètica valenciana, al peu de la serra del Puigcampana (1.046 m alt), s’estén fins a la costa. El terreny és accidentat i dues terceres parts del terme són incultes, amb garriga, pastures i alzinar o pinar.

A l’agricultura hi predomina el secà (garrofers, ametllers i cereals) sobre el regadiu, de la font dels Molins i d’altres (productes d’horta i cítrics). Però la base de l’economia local és avui el turisme (per irradiació de les ciutats veïnes de Vila Joiosa i Benidorm, entre les quals s’ha constituït el nucli turístic de la Cala), que ha deturat el descens demogràfic. Àrea comercial d’Alacant.

La vila, d’origen islàmic, és als contraforts meridionals del Puigcampana, sota l’enderrocat castell del Baró, d’origen islàmic.

Dins el terme hi ha el caseriu de Benienso i el despoblat de Cota.

Enllaç web: Ajuntament

Felanitx (Mallorca Migjorn)

3 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 169,57 km2, 144 m alt, 17.291 hab (2014)

(ant: Canalitx) Situat en una plana, al vessant occidental de la serra de Llevant i dividit en dos sectors: es Pla, a l’oest, i sa Marina, a l’est, on s’obren algunes cales, entre les quals es destaca la de Portocolom. La zona muntanyosa és ocupada per pinedes i alzinars.

Les terres més fèrtils són a l’interior, dominades pel secà sobre el regadiu (el conreu de la vinya va donar lloc durant la segona meitat del segle XIX a una important indústria vinícola, la qual encara avui en dia té força tradició, especialment l’aiguardent), també s’hi cultiven arbres fruiters (albercoquers, figueres), ametllers, ferratges i cereals. La ramaderia, que tradicionalment ha estat un complement de l’agricultura, actualment ha tingut un cert impuls (cria de bestiar porcí, oví, boví i aviram).

A mitjan segle XX foren explotades unes mines de lignit; també s’ha intensificat l’extracció de l’argila, per als tradicionals tallers de ceràmica (gerres de Felanitx). La indústria hi té un lloc destacat (conserves, embotits, càrnies, perles artificials, etc). La pesca, localitzada a Portocolom, ha estat en gran part substituïda pel desenvolupament del turisme, iniciat ja a finals del segle XIX. Àrea comercial de Manacor.

La ciutat es troba entre es Pla i sa Marina, a resguard de les serres de Llevant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Miquel, iniciada a mitjan segle XIV; l’actual mercat està situat a l’antic hospital del segle XV, i l’actual hospital fou iniciat el 1900. Tingué un paper destacat en els enfrontaments de forans i ciutadans i durant les Germanies (1521-23). El 1886 li fou concedit el títol de ciutat.

Dins el terme hi ha els pobles de Cas Concos des Cavaller i s’Horta, les caseries de Carritxó, Son Calderó, Son Mesquida des Camí, Son Negre, Son Proenç, Son Valls de Pardines i es Babot, el santuari de Sant Salvador de Felanitx i el castell de Santueri.

Enllaços web: Ajuntament – Metereologia

Escaldes-Engordany, les (Andorra)

Deixa un comentari

Parròquia d’Andorra: 30 km2, 1.053 m alt, 14.395 hab (2011)

Situada al sud-est del Principat, a la vall del riu Madriu, al peu de la serra d’Enclar. Creada el 1978, forma pràcticament una conurbació amb el nucli de la capital, Andorra la Vella.

Agricultura del tabac i hortalisses. S’han extingit les indústries tradicionals del ferro i de la llana. Les fonts de riquesa actual es basen en el turisme (principalment per l’atracció dels esports d’hivern) i el comerç, causes del gran creixement demogràfic (és el segon nucli de població d’Andorra).

El cap del comú és la vila de les Escaldes. A més d’aquesta i del poble d’Engordany, la parròquia comprèn els barris del Vilar d’Engordany, Engolasters i el Ferrer, i les bordes de Ràmio i d’Entremesaigües.

En són remarcables l’església de Sant Miquel d’Engolasters, romànica, la de Sant Romà dels Vilars, pre-romànica, la parroquial de Sant Pere Màrtir i alguns ponts romànics, com el dels Escalls.

Enllaç web: Comú