(Prades, Baix Camp, 1481 – Poblet, Conca de Barberà, 1553)

Compositor. Estudià segurament amb Joan Castelló, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

En 1523-25 fou mestre de capella de la catedral de Lleida, on havia estat cantor, i en 1544-48, mestre de capella de les infantes Maria i Joana, filles de l’emperador Carles V. Durant els anys que hom en desconeix l’activitat, sembla que tingué relacions amb el País Valencià.

La seva actuació a la cort castellana el familiaritzà amb el repertori de música hispànica i amb la música religiosa i profana francesa, germànica i italiana que executava la capella imperial.

Les obres més importants de Fletxa són les ensalades. Les nadales conservades de Fletxa a tres i a quatre veus mostren una tècnica contrapuntística notable. Algunes obres seves foren transcrites per a veu i viola de mà.

Tot i compondre la peça Què farem del pobre li han estat atribuïdes altres peces anònimes amb text català del Cançoner del duc de Calàbria.

Fou l’oncle de Mateu Fletxa el Jove.