Arxiu d'etiquetes: magnats

Maça i de Liçana, Pere (IV)

5 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Catània, Sicília, 1394)

Primer senyor de Moixent d’aquest llinatge. Al servei de Pere III de Catalunya, lluità contra Castella i, després, contra els revoltats a Sardenya. Ric home d’Aragó, com a senyor del lloc de Liçana assistí a la cort de Saragossa del 1380.

El rei Joan I el Caçador el nomenà majordom del palau i, més endavant, almirall de l’estol que la ciutat de València armà per a servir el rei en la guerra contra els sards i els genovesos, el 1392; l’any següent lluità contra els rebels de Sicília, que foren sotmesos al rei Martí I l’Humà.

Es casà amb Isabel d’Alagó.

Maça -llinatge-

5 Respostes

(Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVII)

(després, Maça de Liçana) Llinatge de rics-homes aragonesos establert a València arran de la conquesta d’aquell regne, amb Pere (I) Maça.

Luna -llinatge-

18 Respostes

(Aragó, segle XI – segle XV)

Gran llinatge de rics-homes de la corona catalano-aragonesa, que prengué el nom de la vila saragossana de Luna.

Lluçà -varis/es bio-

3 Respostes

Elisenda de Lluçà  (Catalunya, segle XIII)  Muller de Bernat V de Saportella (1256). Fou la darrera membre del llinatge. Els seus successors es cognomenaren Saportella, i foren senyors de les baronies de Lluçà i de la Portella.

Guisald de Lluçà  (Catalunya, segle XI)  Magnat. El 1065 rebé els castells de Lluçà i de Merlès de Ramon Berenguer I de Barcelona.

Pere de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Senyor dels castells de Lluçà i Merlès. Entre els anys 1180 i 1198 pledejà amb el rei Pere I el Catòlic la possessió dels seus castells, que pretenia de tenir en alou; tanmateix, hagué de reconèixer el vassallatge feudal al rei.

Ramon de Lluçà  (Catalunya, segle XII)  Magnat. El 1135 apareix al consell del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, en temps del qual els Lluçà exerciren un paper de veritable influència.

Llopis i Bofill, Manuel

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX – Sitges, Garraf, segle XIX)

Advocat i terratinent. Llegà a la vila de Sitges el Museu Romàntic.

Fou el pare de Josep Maria Llopis i de Casades.

Llop -magnat-

1 Resposta

(Catalunya, segle X – segle XI)

Magnat. Era un dels fills menors del vescomte d’Osona Guadall II i de la dama Ermetruit.

Germans grans seus foren els vescomtes de Cardona Ermemir II i Ramon I d’Osona, així com Arnulf, bisbe de Vic.

Figura documentat el 981, ja mort el seu pare.

Llers, Berenguer de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII)

Magnat. Figura algunes vegades com a conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona del 1132 al 1138.

En aquesta darrera data fou un dels negociadors de la concòrdia entre el comte barceloní i el d’Empúries.

Isarn -magnat-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle X)

Magnat. Fill de Sal·la, el fundador del monestir de Sant Benet de Bages.

L’any 960 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de la Roqueta.

Gurb -varis bio-

1 Resposta

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III de Barcelona.

Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Germà del futur bisbe Arnau. Participà amb Jaume I de Catalunya a la conquesta de Mallorca. A l’assalt decisiu de la capital, el 31 de desembre de 1229, fou el segon dels cavallers que entraren a la ciutat.

Oliver Bernat de Gurb  (Catalunya, segle XI)  Magnat. Fill de Bernat Sendred. Vengué a Ramon Berenguer III de Barcelona, el 1072, els castells de Montclar, Piles i Benviure.

Guàrdia -varis bio-

3 Respostes

Arnau de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Prengué part a la fase final de l’expulsió dels sarraïns del Principat. Assistí, el 1153, al setge de Siurana de Prades.

Berenguer de la Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Cavaller. Participà, segurament entre altres operacions, al setge de Siurana (1153).

Bernat Guàrdia  (Girona, segle XIV – segle XV)  Mestre campaner. El 1423 fongué la campana anomenada del seny de tèrcia per a la catedral de Vic.

Bernat de Guàrdia  (Urgell, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Era servidor del comte Ermengol X d’Urgell. El 1314, a la mort d’aquell a Camporrells, en fou un dels marmessors.

Pere Jaume de Guàrdia  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Serví Pere IV de Portugal a la guerra contra Joan II. Prestà serveis diplomàtics. El 1464, any de l’entronització de Pere, fou ambaixador d’aquest prop de Lluís XI de França.

Ramon Berenguer de Guàrdia  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III el Gran, a la mort d’aquest (1131).