Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (nascuts a)

Forteza i Valentí, Guillem

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1830 – 1873)

Assagista i poeta. Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona i a l’Academia de la Historia de Madrid.

Formà part del grup de poetes que figuraren a l’antologia Los trobadors nous (1858). Mantenint-se al marge del tipus de poesia dels jocs florals, la seva obra lírica el destaca com un poeta romàntic.

És autor dels poemes Lo que diu l’oreneta i L’orfanet saboiard. Publicà, en castellà, els estudis Juicio crítico de las obras de Don Antonio de Capmany y de Montpalau (1857) i Algunas observaciones acerca del estado actual de las letras en España (1860). Pòstumament, li foren publicades les Obras críticas (1882) i Obras literarias (1894).

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Ferretjans i Sanjuan, Ignasi

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1989)

Socialista. Obrer de la construcció, fou secretari de la Federació Local Obrera de Palma (1918-21) i un dels organitzadors de l’Agrupació Comunista Palmesana (del PCOE), pel maig de 1921, i fou un dels fundadors d’“El Comunista Balear”.

El 1924, després d’haver estat processat, anà a Barcelona, on figurà com a membre del comitè de la Federació Comunista Catalano-Balear, reingressà al PSOE el 1928. Regidor i tinent d’alcalde a partir del 1931, encapçalà la tendència centrista dins la Federació Socialista Balear, en 1935-36, i fou elegit president de la UGT de Balears.

Pogué fugir de Mallorca mesos després de la victòria de l’aixecament militar. Des de Barcelona procurà, en estreta relació amb el PSUC, la reorganització del socialisme mallorquí, i dirigí el “Suplemento de El Obrero Balear” (1937).

El 1939 s’exilià a Mèxic.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Ferran i Andrés, August

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1814 – l’Havana, Cuba, 1879)

Escultor. Possiblement fill d’Adrià Ferran i Vallès. Estudià a Barcelona amb Damià Campeny.

Formava part de la junta directiva del Liceu Artístic i Literari, féu, per encàrrec d’aquest, un bust de Maria Cristina, que fou regalat a la reina.

Vers el 1838, i després d’una estada a París, s’instal·là a Cuba. Fou professor a l’Escola de Belles Arts de l’Havana durant molt de temps.

Entre les seves obres (relleus, baixos relleus i medallons) cal citar Captaire amb dos nois.

Ferrà i Juan, Miquel Ramon

5 Respostes

(Palma de Mallorca, 1885 – 14 novembre 1947)

Poeta i assagista. Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló, i germà de Bartomeu Lluís. Estudià lleis i filosofia a Barcelona, i ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris. Residí a Gijón (1911-13), on exercí a la Biblioteca Jovellanos, i a Barcelona, on fou bibliotecari de la universitat i de la facultat de medicina. Fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya (1913-36).

Des del 1936 residí a Palma de Mallorca, on regí la biblioteca provincial. Membre actiu i un dels promotors intel·lectuals de l’Escola Mallorquina, de la qual portà, en bona part, la direcció intel·lectual. La seva poesia, d’extensió molt reduïda, pertany al corrent postsimbolista, A mig camí (1926) és un recull de la seva obra poètica.

Col·laborador de diverses publicacions del Principat, tingué una destacada actuació a Mallorca com a capdavanter cultural i assagista, que es concretà sobretot en les seves col·laboracions als diaris i les revistes de l’època, en part com a introductor del Noucentisme a Mallorca. Fou un dels fundadors de “Mitjorn”, revista literària apareguda a Palma de Mallorca el 1906.

També excel·lí en la traducció, Les muses amigues (1920), és un aplec de versions de poetes simbolises i romàntics, i, per a la Fundació Bernat Metge, el Diàleg dels oradors, de Tàcit (1926). Secretari de la Comissió Editora de les Obres de Ramon Llull, preparà l’edició del Blanquerna.

L’any 1962 es publicaren a Barcelona les seves Poesies completes. Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans (1946).

Cotoner i Chacón, Ferran

4 Respostes

(Palma de Mallorca, 15 gener 1810 – Barcelona, 16 juny 1888)

Militar. Es distingí en la Primera Guerra Carlina, al País Basc. Posteriorment col·laborà amb O’Donnell i s’uní en la revolta contra Espartero (1843). Fou diputat per Mallorca (1843) i senador (1853).

Ocupà la capitania general de Burgos, de les Balears (1847-54), Puerto Rico, Aragó i Catalunya (1863-64 i 1865-66). Després de la Revolució de setembre de 1868 fou president de la secció de guerra i de marina del Consell d’Estat, fins al 1872.

Fou el primer marquès de la Sénia.

Fou el pare de Nicolau i de Josep Cotoner i Allendesalazar.

Coll -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Coll (Catalunya, segle XV – segle XVI) Argenter. Juntament amb el seu fill Joan Coll realitzà (1507), seguint el disseny de Pere Joan Palau, la creu d’or, esmalts i perles, d’estil gòtic florit, de la seu de Girona, contractada el 1503.

Antoni Martí Coll  (Reus, Baix Camp, segle XVII – segle XVIII)  Musicòleg i frare franciscà. Sojornà a Madrid, on publicà el seu Arte de canto llano (1714). El reedità el 1719, amb l’afegitó d’un Arte del canto de órgano. Escriví encara d’altres obres.

Francesc Coll  (Petra, Mallorca, segle XVIII – Amèrica del Sud, 1799)  Frare dominicà. Durant tretze anys es dedicà a una intensa tasca evangelitzadora a l’Amèrica del Sud. Escriví una relació dels seus viatges, que ha restat inèdita.

Gaspar Coll  (Palma de Mallorca, 1757 – 1826)  Jurista. Publicà diverses obres de caràcter jurídic.

Gaspar Ferran Coll  (Palma de Mallorca, 1826 – 1855)  Escriptor. És autor de poemes i obres teatrals en castellà.

Josep Sebastià Coll  (Catalunya, segle XIX – Madrid ?, segle XIX)  Metge. Ensenyà a l’Escola de Medicina de Madrid. Publicà tres estudis professionals, dos d’ells de caràcter didàctic.

Lluís Coll  (Palma de Mallorca, 1656 – 1694)  Lul·lista franciscà. És autor de poesies i escrits de caràcter religiós, així com traductor al llatí de l’obra catalana de Ramon Llull.

Martí Coll  (Illes Balears, segle XVIII – Madrid ?, 1760)  Botànic i jesuïta. Publicà diversos estudis. Assolí gran fama a Madrid pels seus coneixements mèdics, que determinaren la concessió al seu favor del grau de doctor en medicina. Fou membre de la Real Academia Médica de Madrid. Ingressà als jesuïtes com a llec, per bé que més tard fou ordenat sacerdot.

Pere Coll  (Barcelona, 1595 – Catalunya, segle XVII)  Músic. Fou organista a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona i a la catedral de Tarragona.

Vicent Coll  (Quart de Poblet, Horta, segle XVIII – València, 1805)  Escriptor i religiós agustí. Era professor de filosofia i teologia. Fou prior del convent de Rocafort i rector del de Sant Fulgenci, del seu orde. És autor de sermons i de traduccions de clàssics llatins. També escriví poesia. El 1790 li fou editada a València l’obra titulada El héroe de piedad.

Caro-Maça de Liçana i Sureda-Valero, Pere

7 Respostes

(Palma de Mallorca, 2 octubre 1761 – Cartaxo, Extremadura, Portugal, 23 gener 1811)

Militar. Fill de Pere Caro-Maça de Liçana i Fontes i germà de Joan. Tercer marquès de la Romana. Inicià la seva carrera en la marina (1775) i ascendí a alferes de fragata el 1779.

Lluità a la Guerra Gran (1793-95) on serví en l’exèrcit de terra i assolí el grau de tinent general, després d’haver-se distingit a la Garrotxa i a la Cerdanya. Residí alguns anys a Alacant, dedicat a l’arqueologia i el 1800 fou nomenat interinament capità general de Catalunya.

El 1807 rebé el comandament d’un cos expedicionari de 15.000 homes enviat al nord d’Europa en ajut de Napoleó. En produir-se el destronament de Ferran VII es trobava amb aquestes tropes a Dinamarca, on li fou exigida la submissió a Josep Bonaparte com a nou monarca espanyol, però, en connivència amb els anglesos, aconseguí embarcar 10.000 homes a l’illa de Langeland i arribar a la Corunya (1808) després de diverses peripècies.

Deixà una important biblioteca.

Caro i Sureda, Joan

3 Respostes

(Palma de Mallorca, 5 abril 1775 – Alcalá de Henares, Madrid, 25 desembre 1829)

Militar. Ingressà a l’exèrcit el 1787 i prengué part en la Guerra Gran (1793) i en la guerra contra Portugal (1801). Acompanyà el seu germà Pere al nord d’Europa (1807) i tornà amb ell a Espanya.

Ascendit a mariscal de camp el 1810, fou nomenat governador de València i fet presoner pels francesos el 1811. Tornà el 1815 i fou ascendit a tinent general.

Posteriorment fou capità general de Castella la Nova i de Catalunya (1825-26).