Arxiu d'etiquetes: astrònoms/es

Alemany (cognom)

Enric d’Alemany  (Catalunya, segle XVII)  Eclesiàstic. Ferm opositor a accedir a la demanda del donatiu reial a les corts del 1626 i 1634, n’aconseguí del papa l’ajornament. Col·laborà amb la Generalitat (1640) en la mobilització militar de Catalunya contra les tropes castellanes.

Guerau d’Alemany  (Barcelona, segle XVII – Lleida ?, novembre 1646)  Militar. Distingit a la guerra dels Segadors. Fou coronel del terç de Barcelona destinat al front de Lleida. Morí a causa de les penalitats de la campanya.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV)  Mestre d’orgues. Consta el seu treball, el 1486, per a la parròquia de Sant Cugat del Rec, a Barcelona.

Joan Alemany  (Barcelona, segle XV – segle XVI)  Escultor imatger. Treballà per a la seu de Barcelona.

Joan Alemany  (Catalunya ?, segle XVI)  Metge i astròleg. Descriví el cometa del 1532. Autor del Lunari o Repertori del temps (1557), editat primer en castellà (València, 1553).

Nicolau Alemany  (Catalunya ?, segle XV – Rosselló ?, segle XVI)  Imatger. Consta el seu treball per a la parròquia de Sant Andreu del Catllar (Rosselló), on féu una imatge de la Mare de Déu.

Pere Alemany  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Probablement del primer terç del segle. Hom en coneix només una dansa, Ai sènyer, saludar m’ets, continguda en el Cançoneret de Ripoll, en la qual el mateix poema li explica la manera d’obtenir la seva enamorada, “No Lutz”. La tècnica té precedents menys reeixits en Peire Rogier, Giraut de Bornelh i Cerverí de Girona.

Ya’aqob ben Abraham Ishaq al-Qorsuno

(Sevilla, Andalusia, segle XIV – Barcelona, segle XIV)

(o Jacob Corsuno)  Astròleg i torsimany jueu al servei del rei Pere el Cerimoniós.

El 1376 havia compost a Sevilla un tractat en àrab sobre l’ús de l’astrolabi -traduït a l’hebreu per ell mateix a Barcelona dos anys després-.

Cap al 1381 intervingué en la redacció de les taules astronòmiques publicades per aquell rei, en les seves recensions hebrea i catalana.

Vidal Efraïm

(Girona, segle XIV – Palma de Mallorca, 1391)

Talmudista i astròleg jueu. Fou rabí de Mallorca, on morí durant els avalots contra el call.

L’any 1381 l’infant Joan li havia encarregat certes obres en relació amb l’astrologia.

Tresbéns, Bartomeu de

(Barcelona, segle XIV)

Metge reial i astròleg. Estigué al servei de Pere III el Cerimoniós, almenys durant els anys 1361-74.

És autor d’un tractat d’astrologia, publicat modernament en dos volums (1957-60).

Sunifred Llobet

(Olèrdola ?, Alt Penedès, segle X – Roma, Itàlia, vers 977)

Ardiaca, científic i astrònom. Originari potser d’una família ben establerta al Penedès, al Vallès i entorn de Barcelona, era parent, sembla, del bisbe Vives i en tot cas oncle del bisbe Deodat, ambdós de Barcelona. Se’l troba actiu com a canonge i ardiaca de la seu de Barcelona des del 973 al 997. Sunifred era home de confiança del comte Borrell II.

Els seus estudis d’astronomia li donaren un cert renom europeu, fins al punt que Gerbert, el futur papa Silvestre II, que potser l’havia tingut com a mestre, li demanava el 984 una obra d’astrologia traduïda per ell de l’àrab.

De fet li han estat atribuïdes algunes traduccions i adaptacions de tractats àrabs sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric, i és probable que sigui obra seva l’astrolabi de la col·lecció Destombes, de París, construït a Barcelona cap al darrer quart del segle X.

Projectà un pelegrinatge a Roma, del qual no se sap si retornà en vida.

Societat Astronòmica d’Espanya i Amèrica

(Barcelona, 1911 – )

(SADEYA)  Entitat científica. Fundada per l’astrònom Josep Comas i Solà, que en fou el president fins el 1937.

Disposa d’observatori propi, el qual fou incorporat (1932) l’instrumental de l’observatori del comte de Bell-lloc, de Llinars del Vallès.

La societat, a més de les activitats científiques, efectua una tasca de divulgació, amb conferències sobre temes geogràfics i astronòmics.

Sesplanes, Dalmau

(Perpinyà ?, segle XIV – Barcelona ?, 1383)

Astrònom i astròleg. Cridat el 1359 a Barcelona pel rei Pere el Cerimoniós, amb el seu mestre Pere Gilbert, per tal de fixar la posició i el moviment exacte dels planetes.

El 1361 construí una esfera armillar i el 1366 acabà de redactar, mort ja Pere Gilbert, un almanac, en llatí, i unes taules astronòmiques segons el meridià de Barcelona, taules que més tard adequà el jueu Jacob Corsuno (texts editats el 1962).

El 1379 redactà per a l’infant Joan una obra sobre els eclipsis i el 1381 encara una altra obra major d’astrologia.

Romañà i Pujó, Antoni

(Barcelona, 21 març 1900 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 12 octubre 1981)

Astrònom. Ingressà a la Companyia de Jesús i estudià filosofia a França, ciències exactes (a Barcelona i a Madrid) i teologia a Àustria.

El 1934 fou destinat a l’Observatori de l’Ebre; del 1939 al 1970 en fou director i es dedicà a reconstruir-lo i a ampliar-lo.

Fou numerari de l’Academia de Ciencias de Madrid i corresponent de les de Barcelona, Coïmbra, Lisboa, Colòmbia, etc. Presidí el Patronato Alfonso X el Sabio del CSIC.

Cap del Servei Internacional de Variacions Magnètiques Ràpides des del 1954, publicà més d’un centenar de treballs científics.

Fou delegat de la seva província a la Congregació General dels Jesuïtes de 1965-66.

Rodés i Campderà, Lluís

(Santa Coloma de Farners, Selva, 31 desembre 1881 – Biniaraix, Mallorca, 7 juny 1939)

Astrònom i religiós jesuïta. Fou adscrit a l’Observatori de l’Ebre, i n’arribà a ésser director el 1920.

Féu llargs viatges per Europa i pels Estats Units, per tal d’observar-hi diversos eclipsis i assistir als congressos de la Unió Astronòmica Internacional i de la Unió Internacional de Geodèsia. Pertanyia també a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Durant la guerra civil preservà i mantingué en ús les instal·lacions de l’Observatori de l’Ebre, però hagueren d’ésser retirades l’abril de 1938, a causa de la proximitat del front.

És autor de treballs com De los cuerpos reales al éter hipotético (1915), El principio de Doppler-Fizeau en su relación con la ley de Kirchhoff (1919), Harmonies del firmament (1920), El Firmamento (1927) i La aurora boreal de 25 de enero de 1930 (1938).

Roca, Tomàs

(Tarragona, segle XV – segle XVI)

Metge i astròleg. Es graduà en arts i en medicina a Perpinyà.

Primer fou metge a Girona. Després passà al servei de l’almirall de Castella, Frederic Enríquez de Cabrera. Pretengué aplicar a la medicina les deduccions astrològiques.

És autor de Mira prognosticatio anni 1522, Utilis compilatio terminorum Astrologiae, en la qual combat les presumpcions dels astròlegs, i d’una epístola contra els nigromàntics, tot en llatí.