(Palma de Mallorca, 1805 – 1834)
Llatinista i religiós jesuïta. Sobresortí pel seu coneixement del llatí, el grec i l’hebreu. Fou poeta en llatí.
És autor d’una Oratio de laudibus poeticis i d’una Oratio de doctrinae praestantia et fructibus.
(València, 1730 – Madrid, 1805)
Eclesiàstic. És autor de gran nombre d’obres de caràcter religiós.
(València, 1735 – 1805)
Frare agustí. Era mestre en arts i teologia. És autor d’obres piadoses.
(Requena, Plana d’Utiel, 24 juliol 1805 – Madrid, 14 setembre 1880)
Polític moderat i advocat. Fou diputat a corts en diverses legislatures i ministre de gràcia i justícia als gabinets González Bravo i Narváez. Ocupà diversos càrrecs públics i fou el qui preparà el Concordat del 1851.
Retirat de la política activa d’ençà de l’any 1868, es reservà la investidura de diputat a corts.
(Alzira, Ribera Alta, 1750 – després 1805)
Metge. Estudià a València medicina i filosofia. Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.
És autor de diverses obres professionals, escrites amb un cert esperit polèmic.
(Palma de Mallorca, 8 febrer 1723 – 14 maig 1805)
Marquès de Bellpuig, senyor de Bunyola i d’Artà. Era fill del militar filipista Francesc Dameto i de Togores (mort el 1749), marquès consort de Bellpuig.
El 1764 fou nomenat capità de granaders, a Mallorca; ingressà després a l’exèrcit i lluità contra la República Francesa; el 1794 fou ascendit a brigadier.
Retornat a Mallorca, fou membre i director de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i acadèmic de la Societat Mèdito-pràctica Balear. Fou ascendit a mariscal de camp.
Fou el pare de Francesc Xavier Dameto i Despuig.
(Jaca, Osca, Aragó, 21 novembre 1805 – València, 20 novembre 1876)
Cardenal, bisbe de Cartagena (1847-61) i arquebisbe de València (1861-76).
Féu palesa la seva posició contra les idees liberals a través dels seus escrits pastorals, s’oposà a la constitució democràtica espanyola del 1869 i polaritzà les protestes de l’episcopat contra la Constitució del 1876, que introduïa la llibertat de cultes.
Assistí al Concili Vaticà I i Pius IX el creà cardenal el 1873.
(València, setembre 1750 – 10 octubre 1805)
Escriptor. Fou soci de la Societat d’Amics del País de València i secretari de l’Acadèmia de les Nobles i Belles Arts de Sant Carles.
És autor d’obres dramàtiques en castellà (Cleopatra, 1791; Florinda, 1792; Escena trágica unipersonal, València 1792; La Isabela, representada a València) i de diverses composicions poètiques, la majoria fetes per encàrrec de corporacions locals.
Col·laborà al “Diario de Valencia” (1790-91), amb escrits en vers i en prosa. Es feia notar per portar sempre el vestit típic de país.
(Campanet, Mallorca, segle XVIII – 1805)
Metge. Fou secretari de l’Acadèmia Mèdico-pràctica Balear.
A l’Acadèmia de Medicina de Mallorca se’n guarden sis memòries, entre les quals hi ha el Discurso sobre algunas varias observaciones que se practican en la medicina (1794) i les dedicades a conèixer els efectes tòxics del guix afegit al vi.
(Barcelona, 1805 – 1875)
Fabricant. Fou un dels fundadors de Crèdit Hipotecari i Mercantil SA (1864). Comprà el castell de Montesquiu.
El seu nét fou Josep Maria Juncadella i Robert.
Dades dels Països Catalans 