(Serrallonga, Vallespir, 16 gener 1810 – París, França, 28 febrer 1889)
Poeta. Residí a París, on fundà el cercle catalanista Lo Pardal.
Autor de diversos poemes en català, que recollí a Records del Rosselló (1887). Publicà també el drama francès Vasconcellos (1902).
(Palma de Mallorca, 14 gener 1810 – 1873)
Arquitecte. Germà de Joan. Féu la façana (1853) de l’església parroquial de Llucmajor.
En 1860-65 aixecà el monument neoclàssic a Isabel II de Borbó a Palma, obra enderrocada el 1868.
(Palma de Mallorca, 2 octubre 1809 – 3 abril 1810)
Publicació liberal. Bilingüe, tingué un caràcter més literari que polític.
Fou continuat pel “El Extraordinario Político Mallorquín“, també setmanal (1810).
(València, vers 1752 – Madrid, 1810)
Gravador. Deixeble d’Ignasi i de Josep Vergara. L’any 1783 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles de València i de la de San Fernando de Madrid.
Il·lustrà l’Atlas marítimo de España, i és autor de Sant Ildefons rebent la casulla de la Verge i d’una Vista d’Aranjuez.
(Palerm, Itàlia, 1738 – Roma, Itàlia, 1810)
Escriptor i eclesiàstic. Jesuïta (1753), com els seus germans Baltasar i Joan Francesc.
La seva activitat fou a Quito (des del 1759) i a Popayán (on era el 1767), des d’on passà a l’exili italià: Ravenna (fins al 1773), Camerino (on ensenyà teologia a la universitat), Piacenza, dedicat al magisteri i a la preparació de la seva obra sobre sant Agustí (Divina gratia Augustini recuperata, Camerino 1791).
Deixà un manuscrit sobre alguns jesuïtes il·lustres de la província de Quito morts a l’exili i un tractat sobre teologia natural.
(Castelló de la Plana, 1736 – València, 1810)
Frare dominicà i mestre en teologia. Fou rector del col·legi de Tortosa.
Va escriure Oración en la bendición del oratorio público edificado por el obispo José Climent, de Castellón, el 6 de Diciembre de 1791 (1792), un Elogio fúnebre de Carlos III (1789) i la Carta del sacristán de Tírigs a su paisano Feliu Bonamich… (1806).
(Flandes, Bèlgica, segle XVIII – València, abans 1810)
Militar. Fou capità general de València (1775-82) i ministre del consell superior de guerra de Carles IV de Borbó.
(València, 25 maig1808 – 3 març 1810)
Organisme autònom. Creat per organitzar, a nivell local, la guerra contra els francesos. La formaven representants populars i les antigues autoritats municipals. Fou presidida pel capità general Rafael Vasco y Vargas i el vicepresident fou l’arquebisbe de València, Joaquim Company i Soler. Executà el sanguinari Baltasar Calvo.
Demanà ajut a Anglaterra, a través del comandant de l’esquadra anglesa, i envià ambaixadors a Sicília i a Sardenya. Potencià la creació de la Junta Central, constituïda a Aranjuez (setembre 1808).
A partir d’aquest moment és constituí com a Junta Superior d’Observació i Defensa. El capità general, Josep Calvo i Sureda, la suprimí.
(Palma de Mallorca, 1810 – El Escorial, Madrid, 21 agost 1856)
Pintor. Germà de Lluís i d’Alexandre. Format a San Fernando de Madrid i a Roma, d’on tornà el 1843. Concorregué a diverses exposicions.
Mestre del rei consort Francesc d’Assís, ingressà a l’Academia de San Fernando el 1848, any que també esdevingué pintor de cambra; el 1855 succeí Pérez Villaamil en la càtedra de paisatge de San Fernando.
Es ben conegut com a paisatgista, sobretot per les seves vistes nocturnes.
Fou el pare de Alexandre Ferrant i Fischermans.
(Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 26 setembre 1748 – en mar, davant Maó, Menorca, 7 març 1810)
Almirall anglès titulat lord Collingwood.
El 1808, essent comandant general de l’esquadra anglesa de la Mediterrània, amb base a Maó, acceptà l’armistici que li proposà la Junta Suprema de Mallorca i mantingué el blocatge de l’esquadra francesa de Toló, assegurant així la independència de les Illes Balears durant la Guerra del Francès.
La casa on visqué, prop de Maó, es conserva convertida en hotel.
Dades dels Països Catalans 