(Palma de Mallorca, 1844 – 1915)
Pintor. Deixeble de José de Madrazo. Professor de l’Escola de Belles Arts de Palma de Mallorca.
Conreà la pintura d’història, com el quadre Cisneros rebent l’últim plec de la Bíblia Políglota (1883).
(Palma de Mallorca, 17 octubre 1764 – Londres, Anglaterra, 3 març 1834)
Cartògraf, capità de navili i polític. De família obrera, es formà a l’Armada, on participà en diverses accions navals, entre les quals la presa de Menorca (1781). Inicià els seus treballs científics, a les ordres de Vicente Tofiño, amb la confecció de l’atles marítim de les costes hispàniques.
Anà a l’expedició dirigida per A. Malaspina al voltant del món (1789-94) i, com a resultat del viatge, es dedicà (1795) a la publicació de diversos treballs cartogràfics sobre les costes americanes del Pacífic. Durant la guerra del Francès estigué adscrit a l’estat major de l’exèrcit anglès a Cadis.
Fou director del Depósito Hidrográfico de Madrid i col·laborà de manera decisiva en l’Atlas marítimo de España. El 1820, per encàrrec del govern, projectà la divisió provincial de l’estat espanyol, imposada el 1822 i restablerta amb modificacions el 1833.
El 1822 fou elegit diputat a corts per Mallorca i es veié obligat a exiliar-se en restaurar-se l’absolutisme de Ferran VII de Borbó. A Londres instal·là una secció del Depósito Hidrográfico i continuà treballant en col·laboració amb científics anglesos.
El 1826 fou condemnat a mort en rebel·lia i els seus béns foren confiscats pel fet d’haver votat (1823) l’impediment moral del rei. Fou amnistiat el 1833.
Fou membre de la Royal Society (1819) i la seva correspondència i els seus treballs són al British Museum (Bauzà Collection).
(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)
Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).
Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.
Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.
(Palma de Mallorca, segle XVII – 1717)
Jurista i doctor en dret civil i canònic. Des del 1691 fou advocat del reial fisc de la inquisició. Felip V de Borbó el nomenà membre del seu consell i, quan aquest monarca creà el règim de Nova Planta de Mallorca, també vocal-president de la junta suprema de justícia i govern. Fou fiscal i assessor de la procuració reial d’aquesta illa i oïdor de la reial audiència (1716).
Escriví, entre altres obres, un Tratado de los derechos de Mallorca (1702, reimprès l’any 1767).
(Palma de Mallorca, 1660 – 1709)
Religiosa agustina. La veu popular li atribuïa dons profètics, i per aquesta raó fruí de gran fama.
Josep Basa (Illes Balears, segle XVII) Jurista. Es doctorà en 1642. Ocupà càrrecs a l’administració jurídica i escriví diversos treballs professionals, generalment relatius a dret foral.
Josep Basa (Palma de Mallorca, 1657 – 1732) Jurista. Segurament fill de l’anterior. Fou per un temps rector de la universitat de Salamanca. De retorn a Mallorca, gaudí de gran prestigi per la seva competència professional.
(Palma de Mallorca, 1758 – 1821)
Metge i poeta. Es doctorà en medicina a Palma de Mallorca (1780). Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Mallorca (1787).
És autor de diversos tractats mèdics i de poesies inèdites, en llatí i en castellà, de tema religiós.
(Palma de Mallorca, 31 desembre 1716 – 30 gener 1797)
Militar. Fou patró del vaixell correu (1735) entre Mallorca i Barcelona. El 1756 ingressà a l’armada reial.
Conegut popularment per capità Antoni i posseïdor d’una fama llegendària per l’audàcia de les seves fetes, va distingir-se en les accions per alliberar les vies marítimes dels pirates turcs i barbarescos: el 1769 va dur 1.600 pirates moros presoners a Cartagena i el 1783 bombardejà la ciutat d’Alger, per la qual cosa fou ascendit a tinent general de l’armada.
També comandà l’expedició que portà els jesuïtes, expulsats pel decret del 27 de febrer de 1767, del port de Salou a Itàlia. Dirigí les operacions navals del bloqueig de Gibraltar (1779).
(Palma de Mallorca, 14 maig 1932 – 10 octubre 2012)
Geògraf i economista. Professor de la facultat de lletres de la Universitat de Barcelona a Palma de Mallorca.
Ha publicat nombrosos estudis sobre economia, sociologia i història de les Balears, entre els que sobresurt El factor humano de desarrollo económico de las islas Baleares.
El 2002 rebé la Creu de Sant Jordi.
(Palma de Mallorca, 28 febrer 1943 – Barcelona, 6 juny 2022)
Escriptor, conegut com a Xesc Barceló. Col·laborador en diversos muntatges teatrals, guionista de la televisió i autor de literatura infantil.
Ha publicat: Hortizons de pedra (1960), El paratge de l’aranya (1973), El Duc Meu-Meu (Premi Ciutat de Granollers de teatre, 1978), Entraré de nit (1980) i La casa de troncs a la muntanya (1993), entre altres obres.
Dades dels Països Catalans 