(Palma de Mallorca, segle XVIII – cartoixa de Valldemossa, Mallorca, 1760)
Frare cartoixà. És autor d’un manual d’ètica que mereixeria grans elogis.
Socias, Miquel -cartoixà, s. XVIII-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1760
Siscar i Siscar, Gabriel
(Oliva, Safor, 17 març 1760 – Gibraltar, 12 agost 1829)
Marí, matemàtic i polític. Germà de Francesc. Catedràtic de nàutica i de matemàtiques. Governador militar de Cartagena durant la guerra del Francès, fou membre de la regència de Cadis durant el període 1810-14 i 1820.
En tornar Ferran VII de Borbó fou condemnat a mort, però pogué fugir a Gibraltar (1823), on visqué gràcies a una pensió de Wellington.
Entre les seves obres de matemàtiques sobresurten Tratado de Aritmética, Trigonometría esférica y Cosmografía para uso de las guardias marinas i unes Tablas astronómicas.
Sanelo i Lagardela, Manuel
(Xàtiva, Costera, 1760 – València, 23 juny 1827)
Lexicògraf. Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València. Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català. Amb tal finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos, acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit.
Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano, que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort. Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros (1764), amb materials trets dels texts i documents antics valencians i d’altres fonts lexicogràfiques. Ha estat editat i estudiat per J. Gulsoy (1964).
Publicà també unes cartes filològiques sobre qüestions d’ortografia valenciana a les planes del “Diario de Valencia” (1802-03), reeditades per Gulsoy en la “Revista Valenciana de Filologia” (1963-66).
Macanaz, Melchor Rafael de
(Hellín, Castella, 1670 – 1760)
Jurista i polític. Estudià a València i a Salamanca. El 1707, en caure València en mans de Felip V de Borbó, hi fou enviat en qualitat de jutge de confiscacions, per tal d’establir-hi un govern igual al de Castella.
Intervingué en la reconstrucció de Xàtiva -amb el nom de San Felipe-, i aplicà els principis regalistes en les confiscacions, fet pel qual l’arquebisbe de València, Antoni de Cardona-Borja i de Sotomayor, l’excomunicà, cosa que provocà un Manifiesto de Macanaz com a rèplica.
Llaneres i Amengual, Antoni
(Palma de Mallorca, 14 juny 1760 – 23 abril 1835)
Eclesiàstic i polític. Rector de Sant Nicolau de Palma de Mallorca (1798) i canonge de la seu de Mallorca (1815). Va ésser elegit diputat per Mallorca a les corts de Cadis (1810), on va sostenir la immunitat eclesiàstica, es mostrà partidari de la Inquisició i atacà la llibertat d’impremta.
És autor de diversos escrits referents a aquestes corts. Intervingué en la redacció del Llibre verd, llista secreta de liberals i exaltats de Mallorca.
Per una moció seva fou restablerta la inquisició a Mallorca (1814).
Garcia, Josep
(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1760 – València, 1796)
Arquitecte. Deixeble de Vicent Gascó i Massot a la Universitat de València. Fou acadèmic de mèrit (1785), tinent director (1791) i professor de matemàtiques (1791-94) de l’Acadèmia de Sant Carles de València. També obtingué els càrrecs de mestre major de la ciutat i del capítol de la seu.
Projectà els banys de l’Hospital General de València, la casa del mestre de la catedral i altres residències particulars, i, encara, la capella del Sagrari de Manises, les esglésies de Benafer, Caudiel i Requena.
Traçà també la catedral d’Eivissa.
Gamborino, Miquel
(València, 1760 – Madrid, 1828)
Pintor i gravador. Format a l’Acadèmia de Sant Carles de València, on obtingué un primer premi de gravat.
En sobresurten les còpies de la Puríssima i l’Ecce Homo de Joan de Joanes, una Vida de la Mare de Déu en dotze vinyetes, un Viacrucis sobre dibuix de Vicent López i els retrats de Maria Isabel de Bragança i Maria Josepa Amàlia de Saxónia.
Contribuí a la propagació de la litografia, en que destaca la popular de Sant Josep amb el nen Jesús.
Coret i Peris, Cristòfor
(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
Cladera i Company, Cristòfor
(sa Pobla, Mallorca, 1760 – Palma de Mallorca, 1816)
Erudit. Estudià dret a Múrcia, Oriola i València. Residí a Madrid, on publicà una sèrie de traduccions (1785) i Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa (1787-91) i la traducció del diccionari de física de Brisson (1796-1802).
A Investigaciones históricas sobre los principales descubrimientos de los españoles en el mar Océano en el siglo XV y principios del siglo XVI (1794) aportà documentació inèdita. Es conserven els seus Apuntes para formar una historia crítica del Reino de Mallorca.
Obtingué la dignitat de tresorer de la seu de Mallorca (1792) i el títol de cronista de Palma de Mallorca (1807). Fou funcionari del ministeri de l’interior de Josep I Bonaparte i pel fet d’ésser afrancesat visqué a l’exili fins al 1814.
És conegut per la seva enemistat literària amb Leandro Fernández de Moratín.
Capó i Martorell, Miquel
(Palma de Mallorca, segle XVII – 31 agost 1719)
Impressor. Formà societat amb Pere Antoni Sastre, del qual se separà posteriorment (1688). Molt lligat a l’esforç de reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull a Mallorca, imprimí diversos sermons panegírics en honor seu (1695-1713).
D’entre el gran nombre d’obres que publicà es destaquen: Leges Synodales Maioricensis Episcopatus (1692), del bisbe Pere d’Alagó, i Disertaciones históricas del culto immemorial del B. Raymundo Lulio (1700), de Jaume Costurer.
Fou succeït pel seu fill Pere Antoni Capó i Santandreu (Palma de Mallorca, segle XVIII – 1760) Impressor. Establert a la plaça de Cort de Palma de Mallorca. Les seves produccions començaren el 1721. Entre les més remarcables es destaquen una edició llatina, en setze volums, del Llibre de contemplació de Ramon Llull i la publicació de la Historia del Reyno de Mallorca d’Agustí Alemany. A la seva mort la impremta passà a Salvador Savall.
Dades dels Països Catalans 