L’Alguer constitueix un reducte de la llengua catalana (alguerès) dins del domini lingüístic sard.
Construïda com a plaça forta a la primeria del segle XII, la família genovesa dels Doria en féu, durant dos segles, la base de la seva potència econòmica a Sardenya, i aquesta fou la raó per la qual esdevingué un objectiu per a Venècia.
El 1353 els venecians, aliats amb Pere III el Cerimoniós, hi derrotaren, en el combat naval de l’Alguer, una esquadra genovesa. Fou conquerida pel rei de Catalunya el 1354, després d’un setge molt llarg que provocà el despoblament de la ciutat i el seu repoblament per catalans, que es regiren per un estatut municipal semblant al de Barcelona.
Centre de l’activitat catalano-aragonesa al nord de Sardenya, experimentà un considerable creixement econòmic i demogràfic fins al segle XVI, seguit d’una fase de decadència que es prolongà fins al segle XIX.
Ha estat el lloc sard més catalanitzat i encara avui s’hi parla català (alguerès).
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 
Retroenllaç: Anglesola, Galvany d’ (varis) | Dades de Catalunya i dels Països Catalans
Retroenllaç: Alguer, combat naval de l’ | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Riu-sec, Ramon de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Català i Pic, Pere | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Pinós, Pere Galceran de (varis) | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Països Catalans, els | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Orland | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Mercer, Mateu | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Martí I de Catalunya | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Lloria, Alfons Roger de | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Guillem II de Narbona | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Ferrer (varis) | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Doria, Mateu | Dades de Catalunya
Retroenllaç: Corbera, Riambau de | Dades de Catalunya