Municipi i capital de la comarca: 73,71 km², 691 m alt, 10.611 hab (2017)

Situat a la confluència del Ter amb el Freser; el seu terme fou de molt poca extensió fins que li fou annexionada la Parròquia de Ripoll el 1976. El sector septentrional és accidentat pels darrers contraforts de la serra de Sant Amanç, mentre que el de ponent ho és pel puig del Catllar.

L’agricultura s’hi troba en franca regressió davant la pressió urbanística i industrial; s’hi conreen sense regar, cereals d’hivern i moresc, a més hi són abundants els prats per al bestiar. Ramaderia de bestiar boví (aprofitament de la llet) i oví. És una població d’antiga tradició industrial, gràcies a l’explotació del carbó, del ferro i de la fusta, així com a l’energia hidràulica, esdevingué, al s XIX, un important centre metal·lúrgic; ja habia assolit importància durant els s XVI-XVIII amb la indústria d’armes i de claus. Aquesta tradició industrial, malgrat el tancament de nombroses empreses, continua representada en l’actualitat amb fàbriques del sector tèxtil i metal·lúrgic. Constitueix un destacat nucli comercial i turístic, gràcies en part a la seva localització dins la ruta del romànic català i dels Pirineus.

La vila és a la mateixa confluència del Ter i el Freser, centrada a l’entorn del famós monestir de Ripoll; fou seu d’un important mercat, i destacà també per la manufactura d’armes (fou un dels centres més importants d’Europa). La decadència d’aquesta indústria a partir del 1794 (quan el centre de producció passà a Astúries) motivà també la decadència de la vila.

Ocupada pels francesos durant la guerra dels Segadors i la guerra del Francès. Durant la primera guerra Carlina un destacament de la Milícia Nacional Voluntària del general Llauder assaltà i cremà el monestir. Els carlins tornaren a ocupar la vila el 1839, i la destruïren gairebé per complet. La recuperació posterior vingué afavorida per la industrialització i l’arribada del ferrocarril. Al s XIV la vila havia esdevingut cap de la vegueria de Ripoll, incorporada aviat a la de Camprodon.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Club Excursionista – Museu Etnogràfic – Institut Abat Oliba