Arxiu d'etiquetes: 1604

Martí, Joan Josep

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, vers 1570 – València, 1604)

Escriptor i jurisconsult. Estudià dret canònic a la Universitat de València i el 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on adoptà el nom d’Atrevimiento. El 1598 obtingué el títol de llicenciat i doctor en dret canònic, i fou nomenat substitut del doctor Esteve Vives, catedràtic de lleis a la Universitat, i el designaren aquell mateix any per al Consell General.

Amb el nom de Mateo Luján de Saavedra és l’autor de Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache (1602), apòcrifa i mediocre continuació del llibre de Mateo Alemán. Altres obres seves són Alabanza de la Academia de esdrújulos, Cada cual procurando ser primero, A la ausencia de una dama i Tercetos contando la fábula del rey Midas.

Fluixà -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Fluixà  (Illes Balears, segle XIX – Inca, Mallorca, segle XIX)  Sabater. El 1870 reuní els artesans més anomenats de Mallorca i formà amb ells la primera fàbrica de sabates de l’illa.

Guillem Fluixà  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1743)  Eclesiàstic. Era canonge penitencier de la seu mallorquina. Destacà entre els partidaris de Carles d’Àustria. A la victòria dels borbònics, en 1715, fou desterrat. No pogué tornar a l’illa fins al 1723.

Pau Fluixà  (Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1604)  Religiós dominicà. Fou prior del convent d’Eivissa. Excel·lí com a predicador. Deixà alguns escrits.

Cotoner i d’Olesa -germans-

7 Respostes

Eren fills de Marc Antoni Cotoner i de Sant Martí, i germans, també, de Nicolau i de Rafael Cotoner i d’Olesa.

Bernat Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1613 – Illes Balears, 1684)  Prelat. Arquebisbe d’Oristany (Sardenya, 1664-71) i bisbe de Mallorca (1671-83). Fou excomunicat per la Inquisició, fins que el 1678 la Sagrada Congregació el rehabilità. En la lluita contra la Inquisició el papa li féu costat i li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el nomenà prelat domèstic i li encarregà el procés de canonització de la beata mallorquina Caterina Tomàs.

Marc Antoni Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, 1604 – Sicília ?, Itàlia, vers 1656)  Jurista i religiós. Fou inquisidor de Sicília. Les seves al·legacions jurídiques assoliren bona fama.

Miquel Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII)  Comanador de Sant Joan.

Francesc Cotoner i d’Olesa  (Palma de Mallorca, segle XVII – 1687)  Cavaller de Sant Jaume de l’Espada. Fou el pare de Miquel i Marc Antoni Cotoner i Sureda-Vivot.

Castellar, comtat de

5 Respostes

(Canal de Navarrés, segle XVII – )

Títol concedit el 1604 al coronel de milícies Lluís de Vilanova de Castellar i Quintana, baró de Bicorb i senyor de Castellar (Quesa).

Passà als Castellví i als Armet.

Carlet, comtat de

12 Respostes

(Ribera Alta, segle XVII – )

Títol senyorial, concedit el 1604 a Jordi de Castellví i López de Mendoza, senyor de Carlet (Ribera Alta) i de Tous i de Terrabona, pels seus serveis durant el setge de la Goleta i en la repressió de l’aixecament dels moriscs.

El títol ha passat als Armet.

Bunyol, comtat de

16 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol, concedit el 1604 a Gaspar Mercader i Carròs, vuitè senyor de Bunyol, Setaigües, Iàtova, Alboraig, Mirabonell i Macastre (Foia de Bunyol) i batlle general del Regne de València.

El títol passà als Milà d’Aragó, als Roca, als Mercader i als Santonja, marquesos de Villagracia.

El vincle de Bunyol havia estat fundat el 1467 per Berenguer Mercader i Miró.

Bono i Montsó, Gaspar de

5 Respostes

(València, 5 gener 1530 – 14 juliol 1604)

Eclesiàstic i sant. Dominicà, abandonà l’orde i entrà al servei de Carles I (1549).

El 1561 professà al convent de mínims de Sant Sebastià de València; fou superior de diversos convents i corrector provincial (1580).

Fou beatificat per Pius VI el 1786. La seva festa és celebrada el dia 4 de juliol.

Bofarull i de Rosselló, Tomàs

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 1604 – 1675)

Frare dominicà. Fou professor de teologia a Vic.

És autor d’una obra religiosa.

Anna, comtat d’

4 Respostes

(País Valencià, segle XVII – )

Títol concedit el 1604 a Ferran Pujades de Borja, sisè senyor d’Anna (Canal de Navarrés).

Passà a les famílies Coloma, Arias-Dávila, Centurión, Osorio i Falcó.

Gisbert -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Gisbert  (Catalunya, segle XV)  Metge. Era catedràtic de la Universitat de Lleida i metge del capítol lleidatà. Fou astròleg i alquimista. El 1464, regnant Pere IV de Catalunya, fou denunciat per heterodòxia.

Esteve Gisbert  (València, segle XVII – Terol, Aragó, 1716)  Religiós trinitari. Ocupà alts càrrecs eclesiàstics. Fou predicador de Carles II i de Felip V de Borbó. Escriví obres religioses en castellà i en llatí.

Gregori Gisbert  (Alcoi, Alcoià, 1779 – Madrid, 1837)  Prelat. Fou canonge de Sant Isidre i bisbe electe de Girona. Publicà algunes obres religioses.

Jaume Gisbert  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Cal·lígraf. En unió de l’il·luminador Domènec Crespí realitzà el bell còdex del Llibre del Consolat de Mar, de València (1407).

Llorenç Gisbert  (Bèlgida, Vall d’Albaida, segle XVII – País Valencià, segle XVII)  Frare dominicà. Professà el 1662. Fou prior dels convents de Llutxent, Alacant i València, i provincial d’Aragó. El 1690 publicà una biografia de santa Caterina de Siena.

Miquel Joan Gisbert  (Tortosa, Baix Ebre, 1544 – Benifassà, Baix Maestrat, 1604)  Prelat. Des del 1586 fou abat del monestir de Benifassà, del qual escriví uns Annals. Traduí al castellà la regla de sant Benet.

Pere Gisbert  (Catalunya, 1215 – 1294)  Frare trinitari. Fou capellà major del rei Pere II el Gran i provincial d’Aragó. Deixà escrites les obres Commentaria in Magistrum Sententiarum i Sermones de Beata Virgine Maria.