(Nàquera, Camp de Túria, 1879 – València, 1955)
Mestre i arqueòleg. Féu descobriments arqueològics interessants a la comarca del Camp de Túria i col·laborà en les activitats del Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València.
Publicà diversos estudis, entre els quals: Algunes notes sobre l’arqueologia en el terme i poble de Nàquera, Història de l’antic Regne de València per a ús de les escoles, etc.
(Palma de Mallorca, 1879 – 1975)
Polític republicà. De jove milità uns quants anys en el partit socialista, però a partir del 1910 organitzà la Joventut Republicana Radical i fundà “La Voz del Pueblo” (1913-19).
Tingué un paper destacat en la creació del Partit Autònom d’Unió Republicana de Mallorca el 1913. A partir del 1918 figurà en la direcció del Partit Republicà Federal, que contribuí a reorganitzar, i en fou president durant els anys 1930-31.
Diputat a corts els anys 1931-36 i alineat amb Lerroux, fou també president de la diputació de València (1932).
(València, 1879 – )
Certàmens poètics anuals. Creats per l’entitat Lo Rat Penat. A semblança dels Jocs Florals de Barcelona foren, tanmateix, un acte més social que una potenciació de la Renaixença valenciana. Han tingut sempre un caràcter bilingüe.
N’han estat mantenidors personatges tan heterogenis i contradictoris com Víctor Balaguer, Francesc Pi i Margall, Teodor Llorente, Ignasi Iglésias, Jaume Bofill i Mates, Alcalá Zamora, Josep Maria de Sagarra, Millán Astray, Silva Muñoz, etc. Només han sofert la interrupció de la guerra civil (1936-39).
A part els premis ordinaris, han estat atorgats guardons de prosa literària, de música i de teatre i història. El valor literari de les composicions premiades és molt fluctuant, amb un floralisme accentuat.
Darrerament tendeixen a premiar autors de tot el domini lingüístic català.
(Montevideo, Uruguai, 22 novembre 1879 – Palma de Mallorca, 24 febrer 1937)
Dirigent socialista. Advocat, anà a París, on rebé la influència de Jean Jaurès i de tornada a Mallorca aviat trencà amb el partit liberal -que el 1909 l’havia fet regidor de Palma de Mallorca- i s’apropà als socialistes, en especial a Llorenç Bisbal. No ingressà, tanmateix, en el partit fins al 1919.
Prietista, s’oposà a la col·laboració amb la dictadura de Primo de Rivera i el 1931 fou elegit diputat a corts. Posteriorment, vençut en les eleccions del novembre de 1933, figurà en la comissió executiva de la Federació Socialista Balear.
Detingut el juliol de 1936, fou afusellat per les autoritats franquistes.
El seu socialisme humanista anà acompanyat d’un constant pancatalanisme que el dugué a donar suport a les posicions de Gabriel Alomar entorn de l’estatut d’autonomia de les Illes.
Fou autor d’Impresiones de un constituyente (1933) i de La insurrección de octubre. Cataluña, Asturias, Baleares (1935). Col·laborà en els periòdics “La Última Hora”, “El Día”, “El Obrero Balear”, de Palma de Mallorca, i en “Justícia Social”, de Maó.
(Palma de Mallorca, 21 juny 1879 – 25 juliol 1885)
Publicació setmanal en català, satírica i literària. Els seus primers directors foren Mateu Obrador i Bennàssar i Pere d’A. Penya.
Aconseguí de reunir col·laboracions de literats importants i assolí una notable popularitat.
Amb el mateix títol tornà a publicar-se el 1892 i els anys 1918-21.
(València, 1879 – 1950)
Periodista i poeta. Formà part de la redacció de “La Voz de Valencia” i col·laborà amb articles i poemes, en català i castellà, a la premsa valenciana.
Escriví el sainet Cento i Tomasa (1901) i nombrosos llibrets de falla. Fou secretari de Lo Rat Penat i bibliòfil.
Fou el pare de Guillem Guastavino i Gallent.
(Vila d’Eivissa, Eivissa, 22 agost 1879 – Madrid, 23 juliol 1933)
Compositor i cantant. El 1912 guanyà la plaça de tenor de la Reial Capella.
Es distingí en la interpretació de diverses òperes. Compongué algunes obres d’aquest gènere.
(Cullera, Ribera Baixa, 1816 – València, 1879)
Advocat. Rebutjà càrrecs administratius als jutjats de Montcada i de Palma de Mallorca per dedicar-se a l’ensenyament.
Fou catedràtic numerari de dret romà a les universitats de Barcelona i de València. Era professor de l’Escola del Notariat, creada el 1868. Hi professà dret civil, mercantil i penal.
Dades dels Països Catalans 