(Illes Balears, segle XVII – )
Títol concedit el 1623 a Pere Ramon de Safortesa i de Vilallonga, baró de Santa Margalida i d’Hero.
El succeí el seu fill Ramon de Safortesa i de Pacs-Fuster, conegut com el Comte Mal, a la mort del qual, sense fills, el 1694, passà als Rocafull-Rocabertí, comtes de Peralada, i als Ferrer de Santjordi.
(Rosselló, segle XVI – després 1566)
Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1535-59). Segurament fill de Joan (II) de Llupià i de Vallgonera. Fou l’iniciador de la línia dels procuradors i governadors.
Fou pare de Lluís de Llupià i Xanxo (Rosselló, segle XVI – 1589) Procurador reial de Rosselló i Cerdanya (1559-89). Succeí al seu pare com a procurador reial. Fou l’hereu universal del seu oncle Tomàs de Llupià i de Llupià. Foren fills seus Joan de Llupià i de Saragossa, i:
Gabriel de Llupià i de Saragossa (Perpinyà, segle XVI – 1623) Noble. El 1589 fou procurador reial del Rosselló, governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya i lloctinent general del Rosselló, la Cerdanya i l’Empordà.
(València, segle XVI – Japó, 1623)
Missioner. Sacerdot, després és féu caputxí. Fou enviat a les Filipines i al Japo, on morí martiritzat amb uns altres missioners.
Traduí al japonès el Flos sanctorum i uns manuals de doctrina cristiana.
Fou beatificat per Pius IX el 1867.
(Palma de Mallorca, 1623 – 1681)
Cavaller. Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca, on recull notícies d’història natural, agricultura, estadística, homes il·lustres, etc, i que es conserva manuscrita.
(València, 1623 – Madrid, 1694)
Noble i escriptor. Era marquès de Castellnou i de Ponts, i baró de Massalavés, Paranxet i Prades.
Fou gentilhome de cambra de Joan d’Àustria, el fill de Felip IV. Més tard ocupà el càrrec de majordom a la cort de Carles II. També fou membre del Consell d’Aragó. Tingué una participació molt destacada a les Corts de Saragossa de 1677.
Ja d’edat i havent restat vidu, s’ordenà sacerdot, encara que tenia fills.
És autor de les comèdies Lo mejor es lo mejor, Vencer al fuego es vencer, El más heroico silencio i d’altres.
(Olocau de Carraixet, Camp de Túria, 1623 – País Valencià, 1670)
Escriptor. Senyor de Saranyana, cavaller de Montesa i batlle de Morella.
És autor d’una Miscelánea sacra de varios poemas (1658), d’una paràfrasi en castellà de la biografia de sant Antoni Abat del patriarca Atanasi (El sol de Oriente…, 1665) i d’una Vida de san Jorge (publicada el 1738), i deixà inèdita una història del santuari de la Balma.
Algunes poesies seves figuren en edicions coetànies.
(Cocentaina, Comtat, 1559 – País Valencià, després 1623)
Pintor. Fill del també pintor Antoni Domènec (País Valencià, segle XVI – després 1570) i deixeble del seu oncle Nicolau Borràs.
És autor del retaule de l’Adoració dels Reis de l’església de Santa Maria de Cocentaina.
(València, 1623 – Madrid, 16 març 1694)
Escriptor. Fill d’Alfons de Cardona-Borja i Milà d’Aragó. Segon marquès de Castellnou i de Ponts. Fou gentilhome de cambra de Joan Josep d’Àustria i majordom de Carles II. Membre del Consell d’Aragó, participà activament en les corts de Saragossa del 1677.
Vidu de Teresa del Milà, que li aportà la baronia de Massalavés, fou ordenat sacerdot.
Escriví diverses comèdies, algunes de les quals foren representades i editades: Lo mejor es lo mejor, Más es servir que reinar i El más heroico silencio.
(Palma de Mallorca, 1552 – 1623)
Religiós dominicà i bisbe de Mallorca. L’any 1571 ingressà en l’orde dels Predicadors. A València rebé les ensenyances de Lluís Bertran, i el 1575 s’ordenà sacerdot. Fou prior dels convents de Manacor i de Palma de Mallorca (1595-1607), lector de teologia a Puigcerdà i Girona (1593-94) i bisbe de Mallorca (1607-23).
Durant aquest càrrec oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal. Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada. Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins. Celebrà sínodes el 1611 i el 1614.
Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil.
(València, 1561 – 1623)
Poeta i autor dramàtic. Fou membre de l’Acadèmia dels Nocturns i organitzador i cronista de les festivitats que se celebraren a València al tombant dels segles XVI i XVII.
Autor dramàtic (La suerte sin esperanza, La gitana melancólica) influït per l’obra de Guillem de Castro. En poesia destaca les Rimas humanas y divinas.
Dades dels Països Catalans 