(Perpinyà, 1811 – Pau, Bearn, 1883)
Marí. Fill d’Agustí de Selva i Donat. Anà a les Antilles, on portà a terme treballs hidrogràfics a la badia de Samana.
Participà amb les tropes franceses a la guerra de Guinea (1855) i a la de Mèxic (1862), i a la mar Bàltica (1870) en la guerra contra Prússia.
(Illes Balears, segle XVII – segle XIX)
(o Sancho) Família de pintors, iniciada per Esteve Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – 1784) Pintor. Deixeble de Pere Joan Ferrer, l’estil del qual seguí amb tanta fidelitat que es fa difícil d’individualitzar-ne les obres. És conegut amb el sobrenom de Bracet o Maneta pel fet que li mancava la mà dreta. Es dedicà principalment a la pintura religiosa (L’arcàngel Sant Rafael acompanyant Tobies, església de Montsió, a Palma de Mallorca). Fou el pare de:
Salvador Sanxo i Ventaiol (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1764) Pintor. Pintà una Assumpció (Santa Eulàlia) i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Montision de Pollença. Fou el pare de:
Salvador (II) Sanxo (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1811) Pintor. La seva obra més coneguda és el Ramon Llull de l’església d’Andratx. Treballà també per a la catedral de Palma i a Sóller.
(València, 1811 – 1870)
Llibreter i bibliògraf. Fill de Vicent Salvà i Pérez, seguí el seu pare en l’exili (1824) i estigué al capdavant de les llibreries que ell muntà a Londres i París. El 1847 retornà definitivament a València, on heretà (1849) la instal·lada allà.
Tingué cura de diverses edicions del seu pare, especialment del Catálogo de la biblioteca Salvá (1872), una bona part del qual fou obra seva.
(València, segle XIV – 1811)
Palau construït per Jaume II el Just a l’Almúnia o parc que havia bastit Abd al-Aziz ibn Abi-Amir al segle XI, a l’esquerra del Túria, juntament amb un palau reial del qual no resten vestigis i on el 1093 s’havia instal·lat el Cid. El palau de Jaume II contenia una sala on el rei rebia els seus assessors, i al jardí hi havia un vivari per a la cria de falcons i d’aviram comú.
Constança, ex-emperadriu de Grècia -a qui Jaume II, besnebot seu deixà el Real en usdefruit-, hi sojornà sovint. Pere III el Cerimoniós hi fou obligat a dansar amb els plebeus avalotats partidaris de la Unió el 1348. Saquejat pels castellans de Pere el Cruel (1364), Pere el Cerimoniós -que no el volgué fortificar-, considerant-lo alberg delitós, el restaurà i millorà molt els seus jardins.
Altres millores i ampliacions foren fetes per Joan I el Caçador, Alfons IV el Magnànim (l’abandonada muller del qual, Maria de Castella, hi tingué la seva cort) i Ferran II el Catòlic. El duc de Calàbria i Germana de Foix milloraren intensament les seves instal·lacions.
El conjunt tenia dues torres i moltes finestres a la façana del davant, dos patis -el primer amb l’escala principal exterior- i diversos annexos, grans jardins amb estanys i plantes exòtiques dutes a posta d’Amèrica i amb la col·lecció zoològica iniciada per Joan I.
Després d’ésser residència dels virreis (segles XVI i XVII), ho fou dels capitans generals (segle XVIII) i sofrí diverses reformes. Els seus jardins foren escenari de les primeres òperes representades a València, per iniciativa del príncep de Campofiorito.
El 1811 la Regència de les Corts de Cadis ordenà l’enderrocament total del Real per raons militars. Al seu emplaçament hi ha el parc dels Vivers Municipals o jardins del Real. Amb l’enderrocament del palau reial es formaren els turons dits muntanyetes d’Elio, pel fet d’haver-hi estat ajusticiat el famós capità general absolutista el 1822.
(Gijón, Cantàbria, 5 gener 1744 – Puerto de Vega, Galícia, 27 novembre 1811)
Escriptor i polític. Es distingí per les seves idees renovadores. Confinat a Mallorca per l’abril de 1801, residí fins al maig de 1802 a la cartoixa de Valldemossa, on redactà una important Memoria sobre educación pública…, en la qual, a més de proposar la creació d’un institut de nivell mitjà, defensava l’ensenyament del català a Mallorca.
Traslladat al castell de Bellver, després d’un període d’incomunicació es relacionà amb Josep Togores, Rafael Rosselló i sobretot amb Josep Barberi i Santceloni, amb qui mantingué correspondència (1806-08) i al qual proporcionà dades per a redactar la Carta histórico-crítica sobre el edificio de la Lonja de Mallorca (1812) i les Memorias históricas sobre el castillo de Bellver (1813).
Estudià també la història dels convents de Sant Domènec i de Sant Francesc.
Fou alliberat el 1808, i partí cap a Barcelona. El 1891 fou nomenat fill il·lustre de Palma de Mallorca.
(Llucmajor, Mallorca, 31 agost 1811 – Palma de Mallorca, 19 febrer 1886)
Prelat. Fou canonge de Palma i més tard, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86). Les seves pastorals foren remarcables.
El seu germà fou Antoni Jaume i Garau (Llucmajor, Mallorca, vers 1820 – Palma de Mallorca, 1885) Metge. Estudià medicina a Montpeller, on publicà la seva tesi (1850). Dirigí l’hospital de colèrics de sa Llonja (1865). Fou regidor de l’ajuntament de Palma i president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà la traducció que ell mateix havia fet de Los pozos artesianos en Mallorca (1879), d’Hermite.
(La Lastra, Castella, 1740 – Palma de Mallorca, 1811)
Militar. Ascendit a mariscal pel seu comportament en la invasió del Rosselló i la defensa de Catalunya (1793-94). Fou nomenat capità general de Balears el 1798 i en 1810-11.
Publicà el Manifiesto que presenta a la Europa… (Palma de Mallorca, 1811).
(Palma de Mallorca, segle XVIII – 1811)
Jurisconsult. És autor de diversos treballs jurídics i de comentaris a l’obra De re criminali, del seu mestre Antoni Nadal.
(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)
(o d’Espagne) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.
En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.
(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)
Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.
El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.
Dades dels Països Catalans 