Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Baixa Cerdanya, la

90 Respostes

Comarca de Catalunya: 546,69 km2, 17.704 hab (2016), densitat: 32,38 h/km2, capital: Puigcerdà

0baixa_cerdanyaConsta de 17 municipis: Alp – Bellver de Cerdanya – Bolvir – Das – Fontanals de Cerdanya – Ger – Guils de Cerdanya – Isòvol – Lles – Llívia – Meranges – Montellà i Martinet – Prats i Sansor – Prullans – Puigcerdà – Riu de Cerdanya – Urús

GEOGRAFIA FÍSICA – Una de les dues en què es dividí la Cerdanya. Limita al nord amb Andorra i l’Alta Cerdanya, i el Ripollès, a l’oest, el Berguedà, al sud, i l’Alt Urgell, a l’est. La Baixa Cerdanya ocupa l’alta vall del riu Segre, encastada en els Pirineus axials. La vall cerdana, orientada d’est a oest, té una extensió d’uns 20 km de llarg per 5 d’ampla i està situada a uns 1.100 m d’altura. Es troba encerclada d’altes muntanyes, de pissarres i granits amb faixes calcàries, com el Carlit (2.921 m), el puig Peric (2.870 m), el Campquerdós (2.911 m) i la Tossa Plana de Lles (2.898 m) al nord o solana, i el pic d’Eina (2.794 m), el Puigmal (2.913 m), la Tosa d’Alp (2.537 m), el Moixeró (2.260 m) i la serra de Cadí a migdia o obaga, baga com en diuen els cerdans. Les muntanyes de la baga, no tan altes com les de la solana, són més espadades i esquerpes. El curs principal és el Segre, que travessa la plana d’est a oest, i rep tots els torrents i rierols que davallen de les muntanyes.

Gràcies a la seva orientació i al fet que les muntanyes deturin els vents humits, té un clima sec i assolellat, amb temperatures pròpies de l’alta muntanya (23,5º a l’agost i 2º al febrer). Les precipitacions, en forma de pluja i neu, assoleixen els 600 mm de mitjana a Puigcerdà, amb el màxim a l’estiu i el mínim a l’hivern. La vegetació és semblant a la de l’Alta Cerdanya, amb extensos prats de dalla a la plana, rouredes a la baga i terres altes i alzinar, tot i que força reduït actualment, al massís del Cadí.

pobl_baixacerdanyaPOBLACIÓ – La població que, des de la meitat del segle XX, havia anat disminuint progressivament, ha experimentat un lleuger creixement, un 2,9% la dècada de 1981-91. Puigcerdà, la capital, amb el 51% de la població total, i Bellver són els dos únics municipis que superen el miler d’habitants.

ECONOMIA – L’agricultura, en retrocés, se centra principalment en els prats de dalla i els farratges i s’orienta a l’alimentació del bestiar boví. De la indústria, també en retrocés, destaca la construcció i la de l’alimentació. L’activitat econòmica principal i la que ocupa la part més important de població activa, el 47,5%, són els serveis, per raó de la importància que darrerament ha adquirit el turisme, tant d’estiu com d’hivern, i l’augment del nombre de cases dedicades a segona residència. La millora de les comunicacions, amb l’obertura del túnel del Cadí, que ha obert la comarca al Berguedà i per l’eix del Llobregat a Barcelona, ha estat causa decisiva de l’impuls que ha experimentat la comarca.

HISTÒRIA – La Baixa Cerdanya, juntament amb la veïna Alta Cerdanya, formen la regió històrica i natural de la Cerdanya. Habitada ja en temps antics, s’hi troben abundants restes del neolític, com els dòlmens d’Eina, Brangolí, Orèn, Talltendre i el Paborde. Els romans hi deixaren l’strata ceretaria, testimoni del seu pas per la regió, i hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia), que tot i estar en territori de l’Alta Cerdanya pertany a la Baixa.

baixa_cerdanya1En època medieval, la regió es consolidà en comtat de Cerdanya, regit per una dinastia pròpia. Les mostres d’art romànic escampades per la zona constitueixen un dels moments més brillants de l’art cerdà. Se’n destaca especialment l’església de Talló a Bellver i un seguit d’esglesioles repartides per tot el territori: Planés, Ix, Dorres, Guils, Talltorta, Tartera, Meranges, All, Talltendre, Bastanist, entre moltes altres.

Dividida entre l’estat francès i espanyol arran del Tractat dels Pirineus (1659), el territori de la Baixa Cerdanya correspon a la part que fou incorporada a la vegueria de Puigcerdà, llevat de Toloriu i Aristot que formen part de l’Alt Urgell.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques

Baix Penedès, el

46 Respostes

Comarca de Catalunya: 296,45 km2, 99.813 hab (2016), densitat: 336,69 h/km2, capital: el Vendrell

0baix_penedesTé 14 municipis: Albinyana – l’Arboç – Banyeres del Penedès – Bellvei – la Bisbal del Penedès – Bonastre – Calafell – Cunit – Llorenç del Penedès – Masllorenç – el Montmell – Sant Jaume dels Domenys – Santa Oliva – el Vendrell

GEOGRAFIA FÍSICA – Una de les tres comarques que formen el Penedès. Limita la nord amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, amb el Garraf a l’est, a ponent amb el Tarragonès i al sud amb la mar Mediterrània. El Baix Penedès se centra en el pla del Vendrell, la zona més meridional de la Depressió Pre-litoral, ampla plana de sedimentació quaternària voltada d’un arc muntanyós. Aquesta zona muntanyosa s’estén al nord, amb el Montmell (861 m), Aiguaviva (752 m) i el Puig de l’Àguila (705 m), i a l’oest, amb el pujol de Santa Cristina i el de Sant Antoni d’Albinyana, i està constituïda pels estreps de la Serralada Pre-litoral, que separen la comarca de la vall del Gaià i el Tarragonès. La costa està accidentada a l’est pel massís de Garraf, que declina prop de Calafell i deixà la plana oberta al mar.

El clima és típicament mediterrani i les muntanyes l’arreceren dels vents de l’interior. Les pluges són escasses (530 mm a l’Arboç); l’estació més plujosa és la tardor i la més seca l’estiu. Mancada de rius importants, la comarca és drenada per la riera del Vendrell, i les de Sant Jaume dels Domenys i Marmellar, que desguassen al Foix, a més dels cursos superficials dels termes de Cunit i Calafell, que neixen a la serralada costanera. La vegetació, pròpia de la Mediterrània poc humida, està constituïda per la màquia de gerric i margalló a les terres baixes i alzinar a la muntanya.

pobl_baixpenedesPOBLACIÓ – El Baix Penedès és una de les comarques catalanes que ha experimentat un creixement més alt el decenni 1981-91, un 28,1%. Les causes del creixement es poden cercar en el caràcter turístic de la comarca, que s’ha vist menys afectada per la crisi dels darrers anys, i l’augment de la població que s’hi ha empadronat i que continua treballant a Barcelona gràcies a la millora de les comunicacions.

ECONOMIA – L’agricultura ha experimentat una davallada important i només la vinya està en expansió. El sector secundari, en canvi, va en augment, en part per l’expansió del sector de la construcció i per la instal·lació d’indústries de l’entorn barceloní atretes per les millors condicions de la comarca. Se’n destaquen la d’extracció de minerals no metàl·lics, l’alimentació i el metall. Del sector terciari, el comerç i l’hostaleria, centrats al Vendrell i a la franja costanera, ocupen gairebé la meitat de la població activa del sector. A més del Vendrell, cap de comarca, són nuclis importants, Cunit, Calafell, l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal del Penedès.

HISTÒRIA – Les nombroses troballes que han estat fetes sobretot a les muntanyes del nord i ponent, però també a la plana, testifiquen la presència de pastors i agricultors del neolític i de l’edat dels metalls. Les coves de la Griera (Bellveí), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (Montmell) han proporcionat abundant material de ceràmica i sílex: a la cova de Vallmajor (Albinyana) s’han descobert interessants pintures rupestres. De la cultura de Hallstat destaca la necrópoli de Can Canyís (Banyeres) i també s’hi ha trobat vestigis de poblats ibero-romans, com el de la Costa (Bisbal del Penedès), i vestigis d’obra romans, que podrien indicar l’origen d’algunes poblacions.

baix_penedes1Marca fronterera del comtat de Barcelona des del començament del segle IX, a partir del segle X s’hi començaren a bastir diversos castells, el de Santa Oliva, Banyeres i Sant Jaume. La repoblació del Penedès, però, es veié frenada per les escomeses sarraïnes i els diferents interessos dels senyors de la contrada i l’església, fins al segle XII, en què la conquesta de Tarragona donà estabilitat al territori.

El Baix Penedès fou inclòs a partir del segle XIII a la vegueria de Vilafranca del Penedès, el límit entre les províncies de Tarragona i Barcelona de la divisió estatal establerta des de l’any 1833 constituí la línia de demarcació entre l’Alt i el Baix Penedès en la divisió territorial de la Generalitat.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu

Baix Llobregat, el

107 Respostes

Comarca de Catalunya: 485,99 km2, 809.883 hab (2016), densitat: 1.666,46 h/km2, capital: Sant Feliu de Llobregat

0baix_llobregatFormat per 30 municipis: Abrera – Begues – Castelldefels – Castellví de Rosanes – Cervelló – Collbató – Corbera de Llobregat – Cornellà de Llobregat – Esparreguera – Esplugues de Llobregat – Gavà – Martorell – Molins de Rei – Olesa de Montserrat – Pallejà – la Palma de Cervelló – el Papiol – el Prat de Llobregat – Sant Andreu de la Barca – Sant Boi de Llobregat – Sant Climent de Llobregat – Sant Esteve Sesrovires – Sant Feliu de Llobregat – Sant Joan Despí – Sant Just Desvern – Sant Vicenç dels Horts – Santa Coloma de Cervelló – Torrelles de Llobregat – Vallirana – Viladecans

GEOGRAFIA FÍSICA – Situat a la part baixa del riu Llobregat. Limita al nord amb el Bages i l’Anoia, a l’est amb el Vallès Occidental i el Barcelonès, la Mediterrània i el Garraf la tanquen al sud i per l’oest l’Alt Penedès. El Baix Llobregat comprèn la vall baixa del riu, des de l’estret del Cairat fins a la mar. L’angle nord-oest, a la zona de Collbató, està accidentat pel vessant montserratí de la Serralada Pre-litoral, entre l’estret del Cairat i el congost de Martorell, a la Depressió Pre-litoral, s’estén la vall pre-litoral del Llobregat, que a partir d’aquest punt s’obre en la vall baixa fins a les terres de Sant Boi i el delta. La Serralada Litoral accidenta aquesta darrera zona amb la serra de Collserola, a l’esquerra del Llobregat, i el massís de Garraf, en el límit amb la comarca del mateix nom.

El delta del Llobregat, o la Marina, com l’anomena la gent de la contrada, està format per dipòsits al·luvials quaternaris i constitueix unes terres fertilíssimes, que encara conserven estanys litorals, com el de la Ricarda i el Remolar; administrativament, el sector esquerre pertany al Barcelonès i el dret, més ampli i recent, al Baix Llobregat.

El clima és mediterrani litoral, amb gradacions entre la costa i la zona muntanyosa (17º de mitjana anual a la costa i 13º a Montserrat), i les pluges oscil·len entre els 500 mm de la costa i els 700 de Montserrat, amb un màxim de tardor. La vegetació, mediterrània litoral, comprendria en estat natural màquia de garric i margalló i bosc d’alzinar; actualment domina el bosc de pi blanc amb brolla de romaní i bruc. El delta, avui conreat o edificat, presentaria vegetació halòfila o canyars.

pobl_baixllobregatPOBLACIÓ – El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya i la de major densitat, després del Barcelonès. El creixement fou espectacular a partir dels anys 1950 fins als 1970, acostant-se al 150%, i es localitza en els nuclis de la plana seguits pels del delta; a partir dels anys 1980 la taxa de creixement migratori és negativa, i en el decenni 1981-91, la població comarcal només ha crescut un 4,6%, i han estat els municipis més petits (Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes i Collbató) els que han experimentat un creixement positiu, mentre que els nuclis més industrialitzats (Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Molins de Rei) presenten taxes de creixement negatiu.

ECONOMIA – Comarca tradicionalment agrícola, organitzada al voltant del riu, el creixement industrial experimentat els anys seixanta féu que la indústria n’esdevingués el motor de creixement. La superfície conreada, sobretot la dedicada al secà, s’ha reduït considerablement, i avui hi predominen les hortalisses. La indústria, fortament castigada per la crisis, ocupa més de la meitat de la població activa del Baix Llobregat, que és la tercera comarca de Catalunya pel que fa a inversions industrials; se’n destaquen els sectors metal·lúrgic, químic, alimentari i tèxtil, en clar retrocés. El sector de serveis ha experimentat un creixement important, i actualment ocupa el 46% de la població activa.

HISTÒRIA – Els vestigis més antics de la comarca és remunten al neolític: coves de Montserrat a Collbató i la de can Montmany de Pallejà i sepulcres de fossa de Sant Joan Despí i Corbera. Els jaciments de Gavà i can Montmell donen testimoni del poblament de l’època hallstàtica, i posteriorment fou territori dels laietans que tenien en el massís de Garraf el límit occidental. La romanització hi fou intensa, amb nombroses vil·les dedicades a l’agricultura: la Via Augusta travessava el Llobregat a Martorell pel Pont del Diable.

baix_llobregat1Els comtes de Barcelona, després de la conquesta de la ciutat als àrabs, bastiren en aquest territori els castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, que centraren les tres grans baronies llobregatines; també s’hi bastiren els del Papiol, Corbera, Esparraguera, Castelldefels, Rocafort, a redós dels quals es formaren els principals nuclis.

Tot i que el territori estigué sempre lligat administrativament a Barcelona, fins al segle XIII els nuclis de Sant Boi, Cornellà, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí, lliures de lleudes reials, mesuratge i altres tributs, formaren part de les Franqueses del Llobregat, sota la jurisdicció d’un batlle reial de les Franqueses del Vallès. Amb la creació, el 1835, del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat es delimità el territori que serví de base per a la divisió comarcal de Catalunya duta a terme per la Generalitat el 1936.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme – Consell Esportiu

Baix Empordà, el

98 Respostes

Comarca de Catalunya: 701,69 km2, 132.598 hab (2016), densitat: 188,97 h/km2, capital: la Bisbal d’Empordà

0baix_empordaConsta de 36 municipis: Albons – Begur – Bellcaire d’Empordà – la Bisbal d’Empordà – Calonge – Castell-Platja d’Aro – Colomers – Corçà – Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura – Foixà – Fontanilles – Forallac – Garrigoles – Gualta – Jafre – Mont-ras – Palafrugell – Palamós – Palau-sator – Pals – Parlavà – la Pera – Regencós – Rupià – Sant Feliu de Guíxols – Santa Cristina d’Aro – Serra de Daró – la Tallada d’Empordà – Torrent – Torroella de Montgrí – Ullà – Ullastret – Ultramort – Vall-llobrega – Verges – Vilopriu

GEOGRAFIA FÍSICA – Una de les dues comarques en què es divideix l’Empordà, anomenada popularment l’Empordanet. Limita al nord amb l’Alt Empordà, a ponent amb el Gironès i al sud i a l’est la tanca la mar Mediterrània. La comarca està constituïda per dos sectors separats per la part oriental del massís de les Gavarres i les muntanyes de Begur. El sector septentrional de la comarca es correspon bàsicament amb la depressió de l’Empordà, formada per la conca baixa del Ter i la del Daró, els cursos principals d’aquest territori, amb una zona d’aiguamolls salins, aprofitats antigament com a arrossars, i de fondals a l’interior.

El massís del Montgrí, emergint enmig de la plana, i la serra de Valldevià, a ponent, constitueixen el límit nord de la depressió, que enllaça amb la badia de Palamós pel corredor de Palafrugell. Més al sud de les Gavarres, que en aquest tram es prolonguen fins al mar i donen una costa aspra i retallada, la vall d’Aro enllaça la depressió de la Selva amb el port de Sant Feliu de Guíxols.

La temperatura és suau a l’hivern (11º de mitjana) i relativament fresca a l’estiu (24º) i les pluges se situen entre els 500 i 700 mm; l’estació més plujosa és la tardor. Els vents més característics són la tramuntana, que bufa a l’hivern a la plana, el garbí, a l’estiu, i el llevant, que és vent de primavera. Pel que fa a la vegetació, predominen les sureres sobre sòls silicis i damunt els calcaris l’alzinar, substituït en moltes zones pel pi blanc i la garriga.

pobl_baixempordaPOBLACIÓ – Tot i que la població de la comarca ha crescut gairebé un 10% el decenni 1981-91, el contrast entre la densitat de població del litoral, on es concentren les viles industrials i turístiques (Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols i Palamós), i la de la plana i la muntanya és molt acusat. El nombre d’habitants de la capital, la Bisbal d’Empordà (7.778 hab), a l’interior, és sensiblement inferior al dels principals nuclis que es beneficien de la seva situació costanera o a la vora del mar: Palafrugell (17.343 hab), Sant Feliu de Guíxols (16.088 hab) i Palamós (13.258 hab).

ECONOMIA – L’agricultura continua essent important a la comarca, amb un clar predomini dels cereals i farratges i en ramaderia sobresurt el porcí; la pesca es concentra a Palamós i en segon lloc a Sant Feliu, ports que també tenen una important activitat comercial. L’activitat secundària més important és la construcció, seguida per la indústria del suro, la fusta i els mobles. Una gran part de la població activa (55%) es dedica al sector terciari, per raó de l’increment espectacular del turisme a la costa (Costa Brava) a partir dels anys 1950, que ha revitalitzat de manera excepcional els antics nuclis mariners (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur, Calonge de Mar, Llafranc, Tamariu, l’Estartit) i n’ha afavorit la creació de nous (Platja d’Aro).

HISTÒRIA – El Baix Empordà pertany a la regió natural i històrica de l’Empordà i per tant participa de la història comuna de la zona. Densament poblat en època prehistòrica, en són bons exemples els jaciments paleolítics del cau del Duc, al massís del Montgrí, els sepulcres de fossa de la Bisbal i Sant Feliu, o les restes de la cultura megalítica, com el dolmen de la Cova d’En Daina de Romanyà. D’excepcional importància és el poblat ibèric d’Ullastret, fortament murallat, i que assolí la màxima esplendor pel volts dels segles V i IV aC, en contacte amb els grecs d’Empúries.

baix_emporda1De poblament dispers en època romana, les invasions dels bàrbars empobriren l’Empordà i en reduïren els nuclis urbans. Des de principi del segle IX, expulsats ja els musulmans, el Baix Empordà fou incorporat a l’imperi carolingi i repartit entre el comtat d’Empúries (sector del Ter) i el de Girona i posteriorment el de Besalú (la zona costanera).

La riquesa de monuments medievals és notable, a més de la gran quantitat de castells que senyoregen la regió (Montgrí, Vulpellac, Peratallada, Calonge, la Bisbal, etc), abunden les poblacions emmurallades (Pals, Sant Feliu, Begur, Cruïlles, Peratallada, Palau-sator, etc) i abundants mostres d’arquitectura religiosa, com les 53 esglésies romàniques catalogades.

Del segle XIV al XVII formà part de la vegueria de Girona i, després del Decret de Nova Planta, del corregiment del mateix nom. La divisió territorial de 1936 inclogué dins el Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols i la vall d’Aro, lligats tradicionalment a la Selva.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme – Institut d’Estudis

Baix Ebre, el

77 Respostes

Comarca de Catalunya: 1.002,67 km2, 78.977 hab (2016), densitat: 78,77 h/km2, cap: Tortosa

0baix_ebreConsta de 14 municipis: l’Aldea – Aldover – Alfara de Carles – l’Ametlla de Mar – l’Ampolla – Benifallet – Camarles – Deltebre – Paüls – el Perelló – Roquetes – Tivenys – Tortosa – Xerta

GEOGRAFIA FÍSICA – Juntament amb el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, conforma les Terres de l’Ebre. Limita al nord amb el Baix Camp i la Ribera de l’Ebre, a ponent amb la Terra Alta, al sud amb el Montsià, i a llevant amb la mar Mediterrània. L’orografia determina en aquest espai quatre zones ben diferenciades: a l’interior, la zona muntanyosa, darrer fragment de la serralada Pre-litoral, es perfila amb les serres dels ports de Beseit (el Caro, 1.447 m), al nord, profundament trencada pels barrancs que baixen a l’Ebre, i de Cardó, a l’esquerra del riu, de característiques càrstiques i ben coberta de boscos i pineda; la plana quaternària, tallada també per barrancs; la vall al·luvial, formada per les quatre terrasses de l’Ebre, eix vivificador de tota la regió, i finalment el delta de l’Ebre, que amb una extensió d’uns 220 km2 de terra consolidada (la meitat corresponen al Montsià) i un centenar més entre aiguamolls, illes semiaquàtiques i basses, és el segon en importància de la Mediterrània, després del Nil.

El destacat paper biològic del delta, amb un poblament vegetal propi dels salobrars, d’una riquesa excepcional, amb una fauna del més gran interès, especialment d’ocells, amb més de 300 espècies i abundants colònies de cria, i una destacada importància com a refugi dels ocells de pas han fet que, el 1983, la Generalitat creés el Parc Natural del Delta de l’Ebre, de 7.735 ha, repartides entre el Baix Ebre (3.757) i el Montsià (3.979).

El clima és mediterrani continental, excepte a la muntanya, i les pluges hi són escasses, no més de 500 mm a la plana, agreujada per la forta evaporació, els vents secs i la filtració en sòls calcaris.

pobl_baixebrePOBLACIÓ – La població del Baix Ebre ha experimentat un augment del 3,3% el decenni 1981-91 i el seu repartiment està clarament marcat pel riu i les zones de regatges. La major concentració es dóna a Tortosa, el cap de la comarca, amb el 45%, i al Deltebre, amb el 16%, i és característica la disseminació pels regadius de la ribera. El sector primari, prop del 30% de la població activa, manté una taxa superior a la mitjana catalana.

ECONOMIA – L’agricultura continua essent l’activitat principal; la zona dedicada a regadiu és la més extensa de Catalunya (arròs, cítrics i hortalisses), i del secà destaca l’olivera. La pesca té importància a tot el golf de Sant Jordi, amb captures de peix i llagostins, i als estanys i sèquies del delta (anguiles). La indústria, especialment la del metall i l’alimentació, es concetra sobretot a Tortosa, Roquetes i l’Ametlla de Mar, i ocupa un terç de la població de la comarca. El turisme és especialment important a la costa: Deltebre, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

HISTÒRIA – La història i el poblament del Baix Ebre, lligats essencialment al riu, han determinat al llarg del temps dues zones geogràfiques clarament diferenciades. La interior, amb uns antecedents particularment antics, conserva vestigis del neolític i d’etapes següents. Posteriorment va ser poblada pels ilercavons, poble de cultura ibèrica. A l’època romana, Tortosa fou un important nucli -el títol de ciutat prové de la civitas que fou amb els romans, Iulia Ibera Ilercaonia Dertosa– .

baix_ebre1Tot el territori del Baix Ebre, constituí el nucli del bisbat de Tortosa, i amb la invasió sarraïna la ciutat esdevingué capital de la taifa de Tortosa i s’hi bastí la impressionant fortalesa de la Suda. Després de la conquesta, al segle XII, Tortosa i totes les viles sobre l’Ebre van viure una notable puixança gràcies al control que exercien sobre el riu. La costa, en canvi, sobretot el delta, respon a un establiment i una explotació moderna, iniciats dins el primer terç del segle XX per la Mancomunitat de Catalunya, que dessecà i sanejà el territori i aviat passà a ser una de les zones més fèrtils del país.

El Baix Ebre ha format part de totes les circumscripcions administratives de Tortosa (vegueria, corregiment, partit judicial). La divisió territorial de la Generalitat repartí el territori del partit judicial de Tortosa entre les comarques del Montsià i del Baix Ebre.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu – Servei Educatiu

Baix Camp, el

82 Respostes

Comarca de Catalunya: 697,15 km2, 190.973 hab (2014), Densitat: 273,93 h/km2, cap: Reus

0baix_camp

Té 28 municipis: l’Albiol – l’Aleixar – Alforja – Almoster – Arbolí – l’Argentera – les Borges del Camp – Botarell – Cambrils – Capafonts – Castellvell del Camp – Colldejou – Duesaigües – la Febró – Maspujols – Montbrió del Camp – Mont-roig del Camp – Prades – Pratdip – Reus – Riudecanyes – Riudecols – Riudoms – la Selva del Camp – Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant – Vilanova d’Escornalbou – Vilaplana – Vinyols i els Arcs

GEOGRAFIA FÍSICA – És una de les tres comarques, la més meridional, que formen la regió del Camp de Tarragona. Limita al nord amb la Conca de Barberà i l’Alt Camp (nord-est), el Tarragonès a l’est, la mar Mediterrània la tanca al sud-est, la Ribera d’Ebre al sud i a l’oest el Priorat. Està format per una vasta plana de sedimentació quaternària baix_campadossada al litoral, circumdada per un amfiteatre muntanyós de basament granític i d’esquists cobert de taules calcàries i gresos roigs: muntanyes de Prades (amb el tossal de la Baltasana, 1.201 m) al nord i la serra de Pratdip i de l’Argentera a l’oest. Al punt d’unió de la plana i el cinyell muntanyós es drecen altes cingleres com la serra de la Mussara, la Creu de Llaberia o la Mola de Colldejou.

El sistema hídric és molt pobre i es limita a una sèrie de rieres, que neixen a la serra de Prades o a les muntanyes de ponent. La costa és rectilínia, baixa i arenosa.

El clima es benigne i les muntanyes protegeixen la comarca de les influències interiors: la temperatura mitjana anual és d’uns 15º a la costa i 12º a la serra de Prades. Les pluges hi són escasses -un màxim de 800 mm a la serra de Prades- i a la tardor es quan presenten un índex superior. El serè o mestral, a la tardor i l’hivern, i la marinada, a l’estiu, escampen boires i nuvolades i asseguren un cel net gairebé la meitat de dies de l’any. A les terres baixes i seques predomina la màquia de garric; l’alzinar a la muntanya i a la plana litoral i la roureda a la Mussara.

pobl_baixcampPOBLACIÓ – La població del Baix Camp ha experimentat un creixement notable: l’11,3%, la dècada 1981-91. Es concentra sobretot a Reus (66,6%) i Cambrils (11%), els dos nuclis urbans de la comarca, mentre que la despoblació afecta fortament els nuclis de muntanya i alguns de la plana. La meitat de la població activa es dedica al sector terciari, prop del 40% al secundari i a la ratlla del 10% al primari.

ECONOMIA – L’agricultura té el conreu característic en l’avellaner, que ha arribat en part a desplaçar la vinya i l’olivera i, encara més, el garrofer i els cereals. Aquests darrers decennis, el regadiu s’ha popularitzat gràcies als pantans de Riudecanyes i Siurana. Cal destacar també l’expansió de l’avicultura, que avui presenta més de 2.000 explotacions; la pesca, d’altra banda, es concentra als ports de Cambrils i l’Hospitalet de l’Infant, coincidint geogràficament amb l’expansió del fenomen turístic i les seves instal·lacions (Cambrils, platges de Mont-roig, Vandellós, etc). El principal nucli industrial i comercial de la zona és Reus, ciutat de llarga tradició i que ofereix gran varietat d’activitats. Reus és també un important centre cultural amb notables institucions que irradien la seva influència més enllà de la comarca, com el Centre de Lectura, el Círcol, l’Orfeó, etc. A partir de 1972 funciona a Vandellòs una central nuclear, desmantellada el 1995. El 1987 va inaugurar-se Vandellòs II.

HISTÒRIA – La comarca del Baix Camp estigué poblada des de temps remots; s’hi ha trobat restes del paleolític, pintures rupestres a les muntanyes de Prades, vestigis de la cultura indoeuropea i ibèrica. La romanització fou intensa a la plana, sota la influència de Tarraco, i la dominació sarraïna deixà la seva petja en els pobles de muntanya, on es refugiaren. A partir del segle XII, un cop Tarragona fou alliberada dels musulmans, començaren a establir-se els pobles actuals.

baix_camp2De gran importància a l’Edat Mitjana foren el comtat de Prades, centrat a la vila del mateix nom, que estenia el seu domini per la majoria de nuclis de les muntanyes, i la baronia d’Escornalbou, centrada en el castell i monestir d’Escornalbou i vinculada als arquebisbes de Tarragona.

La puixança de Reus arrencà ja en el segle XV amb la fabricació de teixits i aiguardents, que la portaren a esdevenir, durant el segle XVIII, la segona ciutat més important de Catalunya: juntament amb París i Londres, Reus fixava la cotització de l’aiguardent i era un centre comercial de primer ordre per al vi, oli i fruita seca. Aquest important creixement econòmic féu que al final del segle XIX i començament del XX es bastissin a la ciutat un important conjunt d’edificis modernistes. El 1835, Reus esdevingué cap d’un partit judicial, amb jurisdicció sobre quasi tot el Baix Camp, i en la divisió territorial del 1936 se’n confirmà la capitalitat sobre la comarca.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu

Bages, el

135 Respostes

Comarca de Catalunya: 1.092,30 km2, 174.381 hab (2016), densitat: 159,65 h/km2, capital: Manresa

0bagesConsta de 30 municipis: Aguilar de Segarra – Artés – Avinyó – Balsareny – Callús – Cardona – Castellbell i el Vilar – Castellfollit del Boix – Castellgalí – Castellnou de Bages – Fonollosa – Gaià – Manresa – Marganell – Monistrol de Montserrat – Mura – Navarcles – Navars – el Pont de Vilomara i Rocafort – Rajadell – Sallent – Sant Feliu Sasserra – Sant Fruitós de Bages – Sant Joan de Vilatorrada – Sant Mateu de Bages – Sant Salvador de Guardiola – Sant Vicenç de Castellet – Santpedor – Súria – Talamanca

GEOGRAFIA FÍSICA – Situada al cor del país i a mig camí del mar i la muntanya. Limita amb el Berguedà al nord, amb Osona al nord-est, amb el Solsonès i Anoia a ponent, a l’est amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental i a migdia amb el Baix Llobregat.

La comarca se centra al voltant del pla de Bages, conca d’erosió excavada en les margues de la banda oriental de la Depressió Central encerclada per les terres més elevades de l’alt Bages, a més de 500 m. Al nord-est hi ha l’altiplà del Moianès, a 600-700 m, i a l’extrem sud-oriental s’alça la Serralada Pre-litoral amb els nuclis de Montserrat (Sant Jeroni, 1.224 m) i Sant Llorenç del Munt (1.095 m). L’eix de la comarca és el Llobregat, que la travessa de dalt a baix, amb els seus afluents el Cardener i la riera Gavarresa.

El clima és mediterrani, però amb característiques continentals que es manifesten en les temperatures més extremes i la pluviositat més escassa que a les comarques de la Depressió Pre-litoral. La vegetació natural és molt variada, alzinars de carrasca al pla, roure a l’altiplà del Moianès i alzinar muntanyenc a les muntanyes sud-orientals, tot i que ha estat substituïda per garriga, pastura i pi blanc.

pobl_bagesPOBLACIÓ – La població del Bages i la seva distribució estan molt lligades a la repoblació que s’hi efectuà al segle IX, en què es bastiren nombrosos castells termenats que aglutinaren petits nuclis, i a la industrialització del segle XIX, que provocà una forta immigració cap als centres industrials i colònies obreres del baix Bages. La població continuà creixent en començar el segle XX, especialment a la zona de mines de sals potàssiques. Actualment el creixement s’ha estancat, essent només de l’1,1% el decenni 1981-91, localitzable en els municipis dels voltants de Manresa.

ECONOMIA – L’agricultura hi és escassa i està orientada principalment als cereals i farratges, amb petites extensions de vinya i ametller; la ramaderia, en canvi, sobretot del porcí, ha experimentat un fort augment. La indústria és el sector més dinàmic: el tèxtil, tot i les fortes crisis que ha sofert, continua ocupant la majoria de la població industrial, seguida de la metal·lúrgia. La mineria està en clar retrocés, especialment després del tancament de les mines de sal de Cardona i la precarietat de les de Súria. El sector terciari, molt important al Bages, es concentra a Manresa i hi té un paper destacat el comerç. A més de la capital destaquen els nuclis de Balsareny, Cardona, Navars, Sallent, Súria, Monistrol,, Artés, Sant Vicenç de Castellet.

HISTÒRIA – Els vestigis més antics del Bages es remunten al paleolític mitjà, al sector del Moianès. A les coves de Montserrat s’ha trobat restes de ceràmica del neolític inicial, i sepulcres de fossa a Manresa i Aguilar de Segarra, de la cultura megalítica hi ha dòlmens i menhirs als termes de Moià, Sallent, Sant Mateu de Bages i Castellfollit del Boix. Els ibers també hi construïren poblats, com l’excavat al cogulló de Sallent, i els sepulcres de Boada i la torre del Breny, a Castellgalí, són testimoni del pas dels romans per aquestes terres.

Al segle IX, Guifré el Pelós ocupà i repoblà el Ripollès, el Lluçanès, el Baix Berguedà, el Moianès, la plana de Vic, i el pla de Bages, fins al Llobregat i Solsona, per constituir una ratlla fronterera que assegurés les comunicacions entre la Cerdanya i Barcelona, i constituí amb aquests territoris el comtat d’Osona, tot i que el bisbe de Vic ja pretenia la creació del pagus de Bages. El nom de comtat de Manresa fou utilitzat als segles següents, però només en sentit geogràfic.

bages1Durant els segles XI i XII s’intensificà la repoblació amb la restauració de castells, com el de Cardona, i la creació de nous i la fundació de monestirs, com el de Santa Cecília i Santa Maria de Montserrat i Sant Benet de Bages, i canongies, com la de Santa Maria de Manresa i Sant Vicenç de Cardona. A partir del segle XIII es creà la sots-vegueria de Manresa, posteriorment vegueria de Bages, amb un territori semblant a l’actual, llevat de la zona pertanyent al vescomtat de Cardona.

El 1835, el territori de l’antiga alcaldia major de Manresa formà el partit judicial de Manresa, confirmat en la divisió del Principat del 1936, amb la inclusió de Cardona.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques

Bagà (Berguedà)

27 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 43,13 km2, 785 m alt, 2.162 hab (2016)

0bergueda(ant: la Pobla de Bagà)  Situat al vessant sud de la serra del Moixeró i de la Tosa d’Alp.

L’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura són les principals activitats econòmiques del municipi, complementades darrerament pel comerç i el turisme, gràcies a l’obertura al trànsit del túnel del Cadí. Dins el terme hi ha la central elèctrica de Pendís i, molt a prop, les mines de Fígols, fora de servei, que havien ocupat una part de la població.

A la vila, que conserva una part important de les muralles, destaca la plaça Major, amb pòrtics i edificis antics, i l’església de Sant Esteve, gòtica amb elements romànics i barrocs.

Dins el terme municipal, que comprèn els antics llocs de Sant Joan d’Avellanet i de Rigoréixer, hi ha també l’església romànica de Santa Fe de Quer i el santuari de Paller.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme

Badia del Vallès (Vallès Occidental)

4 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 0,93 km2, 120 m alt, 13.482 hab (2016)

0valles_occidentalÉs el municipi de més recent creació i també el més petit de Catalunya, enclavat entre l’autopista A-18 i l’aeroport de Sabadell. Fins a l’abril de 1994, en què li va ser atorgada la independència municipal, aquest polígon de 5.372 habitatges, promogut a les acaballes del règim franquista per l’Obra Sindical del Hogar i conegut per Ciutat Badia, era regit per una mancomunitat formada pels municipis veïns de Cerdanyola i Barberà del Vallès.

Els recursos econòmics del nou municipi, pràcticament nuls en el moment d’assolir la independència, apunten a l’atracció industrial i al comerç, tot i la competència de les gran àrees comercials situades en territoris veïns. Actualment, la gran majoria de la població activa treballa fora del municipi, circumstància que de fet en fa una ciutat-dormitori.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Badalona (Barcelonès)

156 Respostes

Municipi del Barcelonès (Catalunya): 21,18 km2, 6 m alt, 215.634 hab (2016)

0barcelonesS’estén des del vessant marítim de la serralada de Marina fins a la mar, a l’esquerra del delta del Besòs.

Els primitius recursos econòmics del municipi, basats en l’agricultura, la ramaderia i la pesca, s’han vist arraconats durant el segle XX a causa del desenvolupament industrial i l’espectacular téxtil, quimic, metal·lúrgic, elèctric, vinícola, farmacèutic, del vidre, les arts gràfiques, materials de la construcció, gas, etc.

pobl_badalonaLa població, amb forta aportació d’immigració no catalana, ha passat dels prop de 5.000 habitants a mitjan segle XIX als més de dos-cents mil actuals.

La ciutat s’estén per tot el sector costaner del terme i té el centre històric sobre l’antiga Baitolo ibèrica i l’emplaçament romà de Bètulo, dels quals resten diversos vestigis de temples, termes, carrers, muralles, estàtues, com la Venus de Badalona, etc. L’església arxiprestal de Santa Maria és del segle XVII, i a prop seu hi ha el casal de la Torre Vella, d’origen medieval. El Museu Municipal, dedicat a l’arqueologia, va ser construït sobre unes antigues termes romanes.

A la ciutat destaquen també nombrosos edificis d’estil modernista i, fora vila, en els antics veïnats absorbits per barriades obreres, algunes masies, com la de Can Canyadó, fortificada, el Castell de Gotmar, la Torre Codina i, molt especialment, l’antic monestir de Sant Jeroni de la Murtra, del qual resten el claustre i part de l’església gòtica.

El municipi celebra, durant els mesos d’abril i maig, la Fira del Llibre, la de l’Arrop i la de la Terrissa. Entre les nombroses associacions que li donen vida, cal citar l’Orfeó Badaloní, l’Agrupació Excursionista i el club de bàsquet Joventut de Badalona.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Museu