Comarca de Catalunya: 1.002,67 km², 78.977 hab (2016), densitat: 78,77 h/km², cap: Tortosa

Consta de 14 municipis: l’Aldea – Aldover – Alfara de Carles – l’Ametlla de Mar – l’Ampolla – Benifallet – Camarles – Deltebre – Paüls – el Perelló – Roquetes – Tivenys – Tortosa – Xerta

GEOGRAFIA FÍSICA – Juntament amb el Montsià, la Ribera d’Ebre i Terra Alta, conforma les Terres de l’Ebre. Limita al nord amb el Baix Camp i la Ribera de l’Ebre, a ponent amb Terra Alta, al sud amb el Montsià, i a llevant amb la mar Mediterrània. L’orografia determina en aquest espai quatre zones ben diferenciades: a l’interior, la zona muntanyosa, darrer fragment de la serralada Pre-litoral, es perfila amb les serres dels ports de Beseit (Caro, 1.447 m), al nord, profundament trencada pels barrancs que baixen a l’Ebre, i de Cardó, a l’esquerra del riu, de característiques càrstiques i ben coberta de boscos i pineda; la plana quaternària, tallada també per barrancs; la vall al·luvial, formada per les quatre terrasses de l’Ebre, eix vivificador de tota la regió, i finalment el delta, que amb una extensió d’uns 220 km² de terra consolidada (la meitat corresponen al Montsià) i un centenar més entre aiguamolls, illes semiaquàtiques i basses, és el segon en importància de la Mediterrània, després del Nil. El destacat paper biològic del delta, amb un poblament vegetal propi dels salobrars, d’una riquesa excepcional, amb una fauna del més gran interès, especialment d’ocells, amb més de 300 espècies i abundants colònies de cria, i una destacada importància com a refugi dels ocells de pas han fet que, el 1983, la Generalitat creés el Parc Natural del Delta de l’Ebre, de 7.735 ha, repartides entre el Baix Ebre (3.757) i el Montsià (3.979). El clima és mediterrani continental, excepte a la muntanya, i les pluges hi són escasses, no més de 500 mm a la plana, agreujada per la forta evaporació, els vents secs i la filtració en sòls calcaris.

POBLACIÓ I ECONOMIA – La població del Baix Ebre ha experimentat un augment del 3,3% el deceeni 1981-91 i el seu repartiment està clarament marcat pel riu i les zones de regatges. La major concentració es dóna a Tortosa, el cap de la comarca, amb el 45%, i al Deltebre, amb el 16%, i és característica la disseminació pels regadius de la ribera. El sector primari, prop del 30% de la població activa, manté una taxa superior a la mitjana catalana. L’agricultura continua essent l’activitat principal; la zona dedicada a regadiu és la més extensa de Catalunya (arròs, cítrics i hortalisses), i del secà destaca l’olivera. La pesca té importància a tot el golf de Sant Jordi, amb captures de peix i llagostins, i als estanys i sèquies del delta (anguiles). La indústria, especialment la del metall i l’alimentació, es concetra sobretot a Tortosa, Roquetes i l’Ametlla de Mar, i ocupa un terç de la població de la comarca. El turisme és especialment important a la costa: Deltebre, l’Ametlla de Mar i l’Ampolla.

HISTÒRIA – La història i el poblament del Baix Ebre, lligats essencialment al riu, han determinat al llarg del temps dues zones geogràfiques clarament diferenciades. La interior, amb uns antecedents particularment antics, conserva vestigis del neolític i d’etapes següents. Posteriorment va ser poblada pels ilercavons, poble de cultura ibèrica. A l’època romana, Tortosa fou un important nucli -el títol de ciutat prové de la civitas que fou amb els romans, Iulia Ibera Ilercaonia Dertosa– . Tot el territori del Baix Ebre, constituí el nucli del bisbat de Tortosa, i amb la invasió sarraïna la ciutat esdevingué capital de la taifa de Tortosa i s’hi bastí la impressionant fortalesa de la Suda. Després de la conquesta, al s XII, Tortosa i totes les viles sobre l’ Ebre van viure una notable puixança gràcies al control que exercien sobre el riu. La costa, en canvi, sobretot el delta, respon a un establiment i una explotació moderna, iniciats dins el primer terç del s XX per la Mancomunitat de Catalunya, que dessecà i sanejà el territori i aviat passà a ser una de les zones més fèrtils del país. El Baix Ebre ha format part de totes les circumscripcions administratives de Tortosa (vegueria, corregiment, partit judicial). La divisió territorial de la Generalitat repartí el territori del partit judicial de Tortosa entre les comarques de Montsià i Baix Ebre.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Viquipèdia – Consell Esportiu – Servei Educatiu