Vallès Occidental, el

Comarca de Catalunya: 583,13 km2, 910.031 hab (2017), densitat: 1.560,60 h/km2, capitals: Terrassa i Sabadell

Format per 23 municipis: Badia del VallèsBarberà del VallèsCastellar del VallèsCastellbisbalCerdanyola del VallèsGallifaMatadeperaMontcada i ReixacPalau-solità i PlegamansPolinyàRellinarsRipolletRubíSabadellSant Cugat del VallèsSant Llorenç SavallSant Quirze del VallèsSanta Perpètua de MogodaSentmenatTerrassaUllastrellVacarissesViladecavalls

Situada a la Depressió Litoral Catalana, entre les comarques del Bages (nord-oest), el Vallès Oriental (est i nord-est), el Barcelonès (sud-est) i el Baix Llobregat (oest i sud-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA.- Constitueix el sector occidental de la fossa tectònica del Vallès, la qual, reblerta de materials tous sedimentaris, es caracteritza pel relleu pla i pel fet d’estar encerclada per un seguit de muntanyes de la Serralada Prelitoral i Litoral, entre les quals els relleus més importants són els de Sant Llorenç del Munt. En la configuració del relleu actual ha estat decisiva l’acció erosiva dels corrents fluvials (tots ells de règim pluvial mediterrani i de cabal escàs), la major part dels quals creuen la comarca en direcció nord-oest – sud-est, a la recerca del seu col·lector, el riu Besòs; els més importants són el riu Tenes i el Ripoll; en el sector occidental la riera de Rubí aflueix al Llobregat, que forma el límit sud-occidental. El clima té característiques mediterrànies, lleugerament modificades al sector septentrional a causa de l’altitud; les temperatures són elevades (15,1 ºC de mitjana anual a Sabadell), sense que existeixi un vertader hivern climàtic (7,5 ºC de temperatura mitjana pel gener, el mes més fred, i 23,2 ºC de mitjana pel juliol, el més càlid); la pluviositat és relativament elevada (602 mm anuals), perè està sotmesa a grans variacions interanuals, i el seu règim presenta dos màxims equinoccials i la típica secada estiuenca dels països mediterranis. La vegetació natural ha estat molt atacada per l’home, interessat en l’establiment de camps de conreu, i únicament subsisteix als sectors marginals, en especial al parc natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, on són importants els boscos d’alzines i les pinedes amb brolles i garrigues.

POBLACIÓ I ECONOMIA.- La població s’ha multiplicat per més de dotze entre el 1857 i el 1996; el màxim creixement correspon al període comprès entre el 1940 i el 1981, que es quadruplicà amb escreix. En el període comprès entre 1940-50 l’increment fou del 22%, el decenni següent del 57%, el del 1960-70 del 69%, el decenni següent d’un 32,3%; als quinze anys posteriors l’increment ha estat del 13% i ha arribat a situar-se en el tercer lloc de Catalunya per la població relativa (1.180,6 h/km2), per darrera dels Barcelonès i del Baix Llobregat. En aquest considerable augment han tingut un paper cabdal les ciutats de Sabadell i Terrassa, i els municipis de Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès. Tots ells foren centres receptors d’un important corrent immigratori fonamentalment de la resta de l’estat (en el cas dels nuclis més industrialitzats) o procedent de Barcelona (en els nuclis residencials). La dinàmica generada al voltant de l’àrea metropolitana de Barcelona, a partir del decenni del 1990, ha fet del Vallès Occidental un pol d’atracció demogràfica gràcies principalment a la immigració procedent de la ciutat de Barcelona. L’any 1857, dels 24 municipis que formaven la comarca, 9 no assolien els 1.000 h, i únicament dos superaven els 5.000 h; l’any 1970 formaven la comarca 23 municipis, dels quals 4 no assolien els 1.000 h, però 12 ultrapassaven àmpliament els 5.000 h, i dos d’ells els 150.000. Ja l’any 1996, només tres municipis no superaven els 1.000 h i onze tenien més de 10.000 h. Per sectors econòmics, l’agricultura resta marginal; s’hi conrea fonamentalment cereals i farratges (davant la importància de la ramaderia bovina). Cal destacar també la ramaderia de bestiar porcí. La indústria ocupa la major part de la població activa i és una de les concentracions industrials més importants de Catalunya. Sobresurten la indústria tèxtil, la metal·lúrgica i la de la construcció, seguides de la mecànica, la química, la derivada de la fusta, la paperera, l’alimentària i l’adobera; per tal de donar una nova empenta al sector secundari el 1989 fou inaugurat el Parc Tecnològic del Vallès, a Cerdanyola i Sant Cugat del Vallès, que n’aprofita no tan sols la proximitat a la ciutat de Barcelona, sinó també les òptimes condicions de mobilitat i accessibilitat que ofereix el corredor vallesà. Durant tot el s XX fou especialment significativa la indústria tèxtil a les ciutats de Sabadell i Terrassa, que patiren greument la crisi que s’esdevingué a partir del decenni del 1970, a la qual succeí una diversificació industrial i una terciarització de l’economia. Terrassa fou durant la República l’única capital de la comarca.

HISTÒRIA.- Els testimonis de poblament abans del neolític són (ara per ara) incerts. A la primera època dels metalls corresponen diverses coves sepulcrals col·lectives (a Sant Llorenç del Munt, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, etc) que demostren la intensitat del poblament. El pas cap a l’edat del ferro es manifesta amb les necròpolis hallstàttiques de Can Missert, a Terrassa, i de Can Roqueta, a Sabadell, com també a diverses coves. Durant el període ibèric la comarca corresponia al poble dels laietans, probablement, i la densitat de poblament era alta, com ho demostren els poblats a les serres que tanquen la comarca, però també al pla (Rubí, etc). Alguns dels poblats ibèrics continuaren durant la romanització; se’n destacà Terrassa, que esdevingué municipi romà el 73 dC, amb el nom de ‘Municipium Flavium Egara, únic nucli urbà que tingué aquesta categoria a tot el Vallès. El poblament rural d’època romana és molt intens i dispers, amb vil·les normalment petites, poc monumentals, indici tot plegat d’una economia agrícola de propietat mitjana o petita. Les destruccions del s III dC afectaren molts d’aquests nuclis rurals. La comarca era travessada per la via Augusta, que passava per Arraona (Sabadell). Durant els s I-III dC la vinya fou un conreu important, i l’exportació de vi fou destacada. Fins a la creació dels partits judicials, el 1834, cap divisió administrativa o jurisdiccional, civil o eclesiàstica no dividí en dos el Vallès; fou, per tant, el partit judicial de Terrassa la primera demarcació que comprengué la comarca, tanmateix sense Montcada i Reixac, que era del partit dels afores de Barcelona, i, en canvi, amb Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). El 1960 se’n segregà el partit judicial de Sabadell, amb tots els municipis de la conca del Besòs, excepte Sant Llorenç Savall, que restà al de Terrassa, i en canvi incorporava Montcada i Reixac. La divisió territorial del 1936 no mantingué aquesta dualitat, i féu de Sabadell la capital d’una comarca que comprenia els partits judicials de Sabadell i Terrassa (sense Olesa), a més de la vila de Caldes. L’any 1989 el Parlament aprovà la cocapitalitat Terrassa-Sabadell i féu segregar Caldes de Montbui, que s’agregà al Vallès Oriental.

Enllaços web: Consell ComarcalEstadístiquesTurismeViquipèdia

7 pensaments sobre “Vallès Occidental, el

  1. Retroenllaç: Ciutat Badia, la | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Caldes, riera de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Besòs, el | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Barcelona, Àrea Metropolitana de | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Bassa i Ribera, Jaume | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Arenes, riera de les | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Vallès, el | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s