Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Barcelonès, el

Comarca de Catalunya: 145,75 km2, 2.232.833 hab (2016), densitat: 15.319,61 h/km2, capital: Barcelona

0barcelonesEstà format per 5 municipis: Badalona – Barcelonal’Hospitalet de LlobregatSant Adrià de Besòs – Santa Coloma de Gramanet

GEOGRAFIA FÍSICA – Coneguda també amb el nom de pla de Barcelona. Limita al nord amb el Maresme i el Vallès Oriental, a l’oest amb el Vallès Occidental, al sud-oest amb el Baix Llobregat i a l’est amb la Mediterrània. Comprèn el territori del pla de Barcelona, entre la serra de Collserola, el tram de la Serralada Litoral entre el Llobregat i el Besòs, i la mar. Al peu del Tibidabo (512 m) s’estèn un pla tabular obert a mar, ondulat per uns serrats baixos paral·lels a Collserola, que van del turó de Monterols fins al turó de la Peira, amb les altures màximes del turó de la Rovira (261 m) i el Carmel (267 m).

Aquest pla s’acaba en un territori baix format per les aportacions dels torrents que baixen d’aquestes muntanyes i s’ajunten amb els deltes dels dos rius. D’un delta a l’altre s’allargassa la platja, interrompuda per l’elevació de Montjuïc i antigament pel mont Tàber. El clima del Barcelonès és temperat, amb forta humitat; les pluges hi oscil·len entre 500 i 600 mm.

pobl_barcelonesPOBLACIÓ – Més de dos terços de la població del Barcelonès es concentra a Barcelona, mentre que la resta ho fa en els altres quatre municipis que formen la comarca: Badalona, Santa Coloma de Gramanet i Sant Adrià de Besòs, a llevant, entre el Besòs i el Maresme, i l’Hospitalet de Llobregat, a ponent, entre la serra de Collserola i el Llobregat. Des de 1982 la població ha disminuït a tots els municipis, amb un total comarcal del 6,2%. El creixement vegetatiu, negatiu des de 1983, i un saldo migratori també negatiu, ocasionat per la tendència de la població d’anar a viure fora la comarca i la tornada dels immigrants als llocs d’origen, en són els motius.

ECONOMIA – El pes del sector primari en l’economia comarcal és mínim: només el 0,2% de la població activa. L’agricultura està en camí de desaparèixer, i la pesca, molt minoritària, es localitza als ports de Barcelonabarcelones_com i Badalona. La indústria, molt afectada per la crisi dels anys 1980, està en procés de transformació i ha començat una lenta remuntada, gràcies en part a les fortes inversions de les empreses multinacionals. Els sectors més importants són el sidero-metal·lúrgic, químic, tèxtil, de l’alimentació i del paper i les arts gràfiques. S’hi dedica un 32,6% de la població activa, xifra a la qual s’ha de sumar el 5,6% dedicat a la construcció. El sector terciari, en canvi, aplega el 61,6% de la població activa i confirma la terciarització de la comarca i sobretot de Barcelona, amb un protagonisme destacat del comerç.

HISTÒRIA – Al Barcelonès no abunden els vestigis prehistòrics i no es poc parlar de poblament estable fins a l’establiment de les tribus ibèriques dels laietans, documentats a les fonts greco-romanes des del segle III aC. Els principals poblats, situats sempre dalt de turons, es localitzen al puig Castellar (Santa Coloma de Gramanet), can Boscà (Badalona), el turó de la Rovira i al Putxet (Barcelona) i segurament a Montjuïc.

Conquerit el territori pels romans, fundaren l’establiment de Baetulo al turó badaloní de Dalt de Vila i de Barcino sobre el Tàber, que en època d’August fou reconegut com a colònia. A mitjan segle III, les hordes de gals i alamans arrasaren la comarca; Barcelona, fortament murallada, es convertí de fet en la capital del país, afermada posteriorment per la primacia del comtat homònim sobre els altres comtats catalans.

L’expansió del comerç marítim barceloní, al començament de la Baixa Edat Mitjana, afavorí el creixement de tota la comarca i es començaren a constituir un seguit de nuclis, futures parròquies del Barcelonès, al llarg de les rutes que arribaven a Barcelona. La industrialització dels segles XVIII i XIX hi aportà un nou impuls econòmic i demogràfic i facilità l’esclat de la Renaixença i del sentiment catalanista, motor de la recuperació de Catalunya. La divisió territorial de 1936 delimità la demarcació del Barcelonès a la de l’antic pla de Barcelona.

Enllaços web:  EstadístiquesJoves 

Barcelona (Barcelonès)

Municipi i capital de la comarca del Barcelonès i de Catalunya: 101,35 km2, 13 m alt, 1.608.746 hab (2016)

0barcelonesGEOGRAFIA.- Situat a la costa mediterrània en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada pel mar, la Serralada Litoral (o de Marina) i els deltes del Llobregat i del Besòs. Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km2, però només uns 60 km2 corresponen al municipi de Barcelona. El terme municipal inclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda.

Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central (el Llobregat i la línia Besòs, CongostTer) convergeixen al pla de Barcelona. La ciutat es beneficia dels dos passos que pobl_barcelonaaquests eixos han forçat a través de la Serralada Litoral (el congost de Martorell i el coll de Finestrelles, sota el turó de Montcada) per tal com la posen en un contacte fàcil amb la gran via longitudinal de comunicació que és la Depressió Pre-litoral entre l’Empordà i el Camp de Tarragona.

HISTÒRIA.- A finals del segle I aC es fundà al voltant del Mons Taber la Colonia Iulia August Paterna Faventia Barcino, que, gràcies a la seva situació estratègica, assumeix des de l’inici el paper de centre administratiu i religiós d’una zona molt àmplia. Les excavacions arqueològiques han testimoniat l’existència, entre altres, d’unes termes públiques (plaça de Sant Miquel), un temple (carrer del Paradís) i importants restes de cases privades en el subsòl del Museu d’Història de la Ciutat (plaça del Rei), a més del cinturó de muralles. Fora de la ciutat hi ha testimoniatges de dos aqüeductes i un parell de necròpolis (plaça Vila de Madrid, Sant Pau del Camp). La prosperitat de Barcino augmenta a partir del segle II i durant el IV s’hi reforça l’antiga muralla fundacional, que protegia una superfície de 10,4 hectàrees, amb un potent cinturó exterior.

La ciutat és capital fugaç durant el regnat visigòtic, i la invasió musulmana comporta el cop final a les velles jerarquies urbanes. Barcelona, reconquerida el 802, esdevé cap de comtat i seu episcopal, i la desmembració de l’imperi carolingi la consolida com a cap d’un comtat autònom (casal de Barcelona). Des del segle XI es registra un llarg període de creixement: la ciutat s’expandeix fora muralles, sobretot a l’entorn del Mercadal i prop de la platja que hi ha de port.

Entre finals d’aquell segle i principis del XIII es consolida el poder naval de la ciutat amb l’expansió mediterrània de la corona catalano-aragonesa, que en fa un centre mercantil de primer ordre. El 1274 el govern de la ciutat, el Consell de Cent, en configura la forma definitiva i en continua la consolidació comercial, política i militar que s’havia reflectit, poc abans, en l’inici del recinte emmurallat (1260).

Malgrat les crisis de subsistències i epidèmies, es comença un altre recinte a mitjan segle XIV, per tancar el Raval, expansió a ponent de caràcter essencialment agrícola. És la Guerra Civil Catalana la que posa fi a un període agitat però brillant: la població passa de 7.160 focs el 1464 a uns 6.364 el 1516, i es manté estable fins al 1553. Des d’aquesta data, i amb l’impuls de la immigració francesa, la ciutat creix fins a la primera desena del segle XVII. A partir de llavors, el final del moviment migratori, les crisis del comerç i la indústria, fan decréixer la població. Però la ciutat suporta un veritable desastre amb la pesta de 1651, que coincideix amb la guerra i la fam; fins al cap de 20 anys, Barcelona no recupera el nivell demogràfic de 1553.

Més tard s’hi esdevé un altre creixement ràpid; els últims 15 anys del segle XVII i els primers del XVIII. Les oscil·lacions que segueixen les vicissituds de les conteses bèl·liques de la guerra de Successió, porten la ciutat, just abans del setge de 1714, als nivells demogràfics de 1613. En aquest llarg període, la ciutat presenta, doncs, un balanç demogràfic estable i s’hi mantenen també els límits físics i l’organització espacial.

Canvia, però, substancialment, la relació de Barcelona amb Catalunya: un cop perdut el pes de Barcelona a la Mediterrània, la capital s’orienta cap al territori interior i, si bé perd pes demogràfic en relació al total del país, articula, a partir de la segona meitat del segle XVI, un sistema de ciutats al voltant seu. Barcelona descentralitza cap a aquesta corona urbana part de les activitats productives, i esdevé una ciutat més consumidora i representativa.

La ciutat experimenta els efectes de la derrota de 1714, que culminen en l’enderrocament del 17% del total de les cases per construir la Ciutadella, però es recupera amb rapidesa. El 1753 s’inicia el nou barri de la Barceloneta, que substitueix el conglomerat de barraques que havia anat sorgint a prop del port. Al barri de Sant Pere apareixen les primeres fàbriques d’indianes, que després s’estenen pel Raval.

El pes de la ciutat comença a bascular lentament cap a ponent, però són la urbanització de la Rambla (l’enderroc de la muralla interior el 1775) i l’obertura del carrer del Comte d’El Asalto allò que marca l’inici d’una nova etapa per a la ciutat. A partir d’aquest moment, el procés de transformació de les cases artesanes en cases de veïns, amb la consegüent densificació del teixit urbà, va acompanyat de l’obertura de nous carrers a la part baixa del Raval. De resultes del creixement demogràfic que segueix l’impuls comercial i manufacturer, Barcelona ha fet un salt demogràfic quantitatiu molt important i ha augmentat notablement el pes en el conjunt català (el 10,3% del total el 1787).

barcelona1Fins a l’ocupació francesa de 1808 s’obren carrers al Raval, però de 1808 a 1814 s’hi paralitza l’activitat constructora. A partir del 1820 s’eixampla el pla de Palau, que esdevé el centre representatiu de la ciutat, reforçat pel nou Portal del Mar. La primera desamortització, durant el Trienni Liberal, permet obrir el carrer Ferran, i s’inicia així una via transversal que arribarà a mitjan segle fins a la Ciutadella i que serà vital per articular els vells centres de Barcelona. Paral·lelament, la desamortització permet transformar la Rambla en l’autèntic eix de la ciutat burgesa.

A partir dels anys 1830, el rellançament econòmic i la introducció del vapor converteixen el Raval en el principal barri industrial, i la densificació, sobretot a la perifèria, esdevé aclaparadora en una ciutat que arribà als 239.200 h el 1860. Des del 1840, de fet, tota la població lluitava en favor de l’eliminació de les muralles, que impedien l’expansió de Barcelona i la millora de les condicions de vida de la població.

Malgrat les crisis dels anys 1860, l’etapa de creixement industrial sembla continuar fins a l’inici dels 1880. Des de 1883 s’esdevenen problemes de sobreproducció en el sector tèxtil, i els industrials cotoners experimenten, des de 1898, la pèrdua dels mercats colonials. El creixement de la població és agut fins al 1877 i se suavitza més tard: el 1900, després de l’agregació dels municipis del Pla (1897), Barcelona compta 544.100 h i té un pes incremental en el conjunt català.

El creixement físic rep un impuls la primera meitat dels 1860, amb l’inici de l’Eixample, i la forta activitat dels 1870 resulta transcendental per consolidar el nou traçat. L’Exposició Universal de 1888 no té una incidència urbana decisiva, fora de l’embelliment dels centres representatius vells i nous. De fet i més en general, si el projecte de Cerdà vol tractar de manera homogènia el pla barcelonès, l’actuació municipal i la iniciativa privada s’encarreguen de privilegiar el sector central de la trama, al voltant del passeig de Gràcia.

En el primer terç del segle XX, la indústria cotonera perd dinamisme, disminueix, en general, el pes del sector tèxtil i augmenten el químic, l’elèctric, el de la construcció, el sidero-metal·lúrgic, el de les arts gràfiques, etc. La Primera Guerra Mundial comporta una gran oportunitat per als industrials i negociants i posa les bases per a una prosperitat que durarà fins a la guerra civil espanyola. Entre aquestes dues guerres augmenta el ritme de creixement demogràfic, amb una gran empenta durant els anys 1920 i un paper preponderant de la immigració. Barcelona arriba el 1936 a una població d’1.189.600 h i un pes de més d’un 40% en el total català.

La baixa capacitat adquisitiva dels immigrants i els costos creixents de la construcció generen barraquisme i urbanitzacions marginals a la perifèria. De manera paral·lela, es consolida el desplaçament de la burgesia cap al sector central de l’Eixample i cap a la falda del Tibidabo. L’Exposició Internacional del 1929 crea el parc de Montjuïc, ordena la plaça d’Espanya i impulsa el metro. Un cop superada la guerra civil, continua la diversificació industrial, però ara amb la terciarització del nucli central barceloní, la industrialització de la corona metropolitana i la consolidació de fortes segregacions socio-espacials.

barcelona2De fet, el franquisme consolida un nou model territorial: des dels anys 1950 la regió metropolitana agafa una gran empenta i arriba als 4.500.000 h i un pes equivalent a les ¾ parts de la població catalana, i es produeixen, a més gran escala, esquemes centre-perifèria similars als anteriors. A la recuperació que segueix la crisi de 1970-85 s’afegeix la nominació per als Jocs Olímpics de 1992, que impulsa projectes paralitzats durant la crisi, molt especialment l’obertura del front marítim i algunes infrastructures clau. A partir d’aquest impuls, Barcelona, que ha estat l’articuladora de la unitat catalana i és des del segle XIX l’altra capital d’Espanya, intenta situar-se favorablement en la jerarquia urbana internacional.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Barberà del Vallès (Vallès Occidental)

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 8,31 km2, 146 m alt, 32.832 hab (2016)

0valles_occidental(o Santa Maria de Barberà)  Estès per la vall del Ripoll, al sud de la ciutat de Sabadell.

L’agricultura de secà, base tradicional de l’economia del municipi, ha quedat avui eclipsada per la gran expansió de la indústria, molt diversificada (maquinària, metal·listeria, químiques, peces d’automòbils, mobles, plàstics, ceràmica, cartró, filatures i gèneres de punt), que ha provocat a partir del 1960 un espectacular creixement de la població, en gran part immigrada.

Al centre històric del municipi es destaca l’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), amb tres absis i un campanar de planta rectangular, i amb importants pintures murals. També es conserva, si bé modificat en part, l’antic castell de Barberà (esmentat ja el 1005), amb la capella de Santa Coloma.

Juntament amb Cerdanyola del Vallès, forma la mancomunitat gestora del nucli de l’actual municipi de Badia del Vallès, que se’n segregà l’any 1994.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Barberà de la Conca (Conca de Barberà)

Municipi de la Conca de Barberà (Catalunya): 26,60 km2, 475 m alt, 478 hab (2016)

0concaSituat al límit de l’Alt Camp, a l’esquerra del riu Francolí i travessat pel seu afluent, l’Anguera, al nord de Tarragona. El territori s’enfila al nord-est per la serra de Comaverd, on hi ha alguns boscos de pi blanc, si bé hi domina la garriga.

La base de l’economia local és l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya, oliveres, avellaners i ametllers. Hi ha una cooperativa agrícola de llarga tradició a la zona. Amb tot, a partir de finals del segle XIX, sobretot arran de la plaga de la fil·loxera, la població ha sofert una constant davallada.

El poble ocupa el pendent de migdia d’un turó, a la part superior del qual s’alçava el castell de Barberà, del qual encara és conserven restes; el nucli antic és de notable interès arquitectònic; l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, és barroca-neoclàssica. Fou el centre de la comanda de Barberà, instaurada pels templers el 1143.

El terme comprèn també el poble d’Ollers.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Barbens (Pla d’Urgell)

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 7,56 km2, 283 m alt, 943 hab (2016)

0pla_urgellSituat al nord-oest de Tàrrega, a la plana esquerra del Segre, al mig de la plana d’Urgell, al límit amb la comarca de l’Urgell.

La font principal d’ingressos del municipi prové d’una notable ramaderia, porcina i ovina, complementada per l’agricultura de regadiu, sobretot arbres fruiters (pera i poma), que s’alimenta del canal d’Urgell. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble, vora el nucli de Seana, pertanyent al municipi de Bellpuig d’Urgell, és esmentat ja el 1099; l’església parroquial és dedicada a Santa Maria.

El 1166 l’orde del Temple va adquirir el castell de Barbens i fou creada la comanda de Barbens. Extingits els templers, continuà com a comanda hospitalera.

El terme municipal comprèn també el nucli del Bullidor i el despoblat d’Aguilella, per bé que aquest es troba separat de la resta del territori pel municipi de Tornabous.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Banyoles (Pla de l’Estany)

Municipi i capital de la comarca del Pla de l’Estany (Catalunya): 11,05 km2, 172 m alt, 19.239 hab (2016)

0pla_estanySituat al pla de Banyoles, al costat de l’estany de Banyoles, al nord-oest de Girona. El terreny, bàsicament pla, és ocupat per rouredes i alzinars als vessants dels turons que el limiten.

L’economia local, centrada tradicionalment en l’agricultura, on prepondera el secà (blat, blat de moro i lleguminoses). El Terri, originat a l’estany, i les sèquies fan possible el regadiu (farratges i cultius d’horta -alls-). Ramaderia (bestiar boví i l’avicultura (granges dedicades a la producció intensa de pollastres i d’ous). pobl_banyolesSi celebren diverses fires i mercats. Centre d’antiga tradició industrial (tèxtil, metal·lúrgica, alimentària, mobles, etc). Activitats turístiques lligades als esports aquàtics i al paisatge.

A la ciutat destaca el monestir de Sant Pere de Banyoles, l’església arxiprestal de Santa Maria de Turers, d’estil gòtic, la plaça porticada del Mercadal, l’edifici de la Pia Almoina, antiga Casa de la Vila i avui Arxiu Històric de la Ciutat, i el Museu Municipal Darder, d’història natural. Però el principal atractiu del municipi és l’estany, de més de 100 hectàrees de superfície.

Dins el terme es troben també el poble de Guèmol, els veïnats de Puigpalter i de Lió i l’antic monestir de Sant Martirià.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesClub Deportiu

Banyeres del Penedès (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 12,19 km², 173 m alt, 3.091 hab (2016)

0baix_penedes(ant: la Guàrdia de Banyeres)  Situat entre els municipis de l’Arboç i de Llorenç del Penedès. El terreny és planer, amb lleugeres ondulacions, ocupat en part per boscos de pi blanc, garrigues i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, complementada per l’avicultura. Al municipi també hi ha una fàbrica de vidre que ocupa bona part de la població activa. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

Al poble, aturonat, hi destaca la plaça Major, amb una entrada per tres arcades.

Dins el terme, on abunden restes romanes de superfície, hi ha el santuari de Banyeres, amb l’església romànica de Santa Maria, els veïnats de Saifores i de Sant Miquel i la gran casa de Sabartés.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Balsareny (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 36,91 km2, 327 m alt, 3.285 hab (2016)

0bagesSituat en plena conca d’erosió del Llobregat que travessa el municipi de nord a sud, enfilant-se per l’oest fins al tossal de les Pinasses. La part muntanyosa és ocupada per boscos de pi blanc i pasturatges.

Les principals activitats econòmiques del municipi són l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, vinya i prats), la de regadiu és només per a consum local; la ramaderia (oví, cabrum i porcí), l’explotació de jaciments de sals potàssiques i la indústria (tèxtil, química i dels derivats de la fusta). Àrea comercial de Manresa.

Prop del poble hi ha l’antic castell de Balsareny (segle XIV), restaurat i condicionat, sobre un turó, i l’església romànica de la Mare de Déu del Castell, conserva la nau central del segle XIII.

Dins el terme es troben el llogaret de Puigdorca, l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i nombroses masies. Anualment s’hi celebra la festa dels traginers, d’antiga tradició.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesEls PastoretsCentre Excursionista

Balenyà (Osona)

Municipi d’Osona (Catalunya): 17,37 km2, 587 m alt, 3.705 hab (2016)

0osonaSituat a la plana de Vic, al límit amb el Vallès Oriental, entre els altiplans del Moianès i la vall del Congost. La zona més muntanyosa és ocupada per boscos i pastures.

L’agricultura, dominada pel secà; la ramaderia (porcina, bovina i ovina), força desenvolupada, i la indústria, en part derivada de l’agricultura (embotits), així com de filats i de teixits, són les bases de l’economia local. L’ascens demogràfic del municipi ha estat constant al llarg del segle XX.

Al poble n’és notable l’antiga església parroquial de Sant Fruitós.

Dins el terme hi ha el raval de l’estació o de Sant Miquel (en part, de fet, dins el terme de Seva), les ruïnes de Santa Maria Savall i algunes masies d’interès. La capital del municipi és els Hostalets de Balenyà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Balaguer (Noguera)

Municipi i capital de la comarca de la Noguera (Catalunya): 57,32 km2, 233 m alt, 16.530 hab (2016)

0nogueraSituat al nord del Pla d’Urgell, al peu dels darrers plecs subpirinencs.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura (el regadiu alimentat pel canal auxiliar d’Urgell i per sèquies d’origen pre-islàmic que aprofiten l’aigua del Segre), la ramaderia i la indústria (agropecuària, alimentària, tèxtil, metal·lúrgica, paperera, etc). El creixement de la població ha estat notable, sobretot a partir del 1920.

pobl_balaguerA la ciutat destaquen l’església parroquial i antiga col·legiata gòtica de Santa Maria, monument històrico-artístic, la plaça del Mercadal, porticada, que acull un important mercat setmanal i el convent gòtic de Sant Domènec, entre altres edificis religiosos. El 1929 es va fundar el Centre Excursionista Balaguerí.

Dins el terme es troben el despoblat de la Pobla del Corb, amb l’església de Sant Miquel, les restes del monestir de les Franqueses i l’antic hostal i molí d’oli de Noguers.

Enllaços web:  PaeriaEstadístiquesRàdio