(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)
(AMB) Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.
És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.
Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona
(Anoia / Baix Llobregat)
(o de Pierola) Afluent dretà del Llobregat.
Neix al coll del Bruc (627 m alt). Drena els termes del Bruc i de Hostalets de Pierola, forma el límit entre els d’Abrera i d’Esparreguera i desemboca aigua avall del Rebato.
Rep per la dreta la riera de Masquefa i per l’esquerra la de l’Alfàbrega i el torrent Mal.
Sector planer de la comarca que presenta una solució de continuïtat amb el pla de Barcelona edificat (és a dir, sense Cornellà de Llobregat ni Sant Joan Despí).
Consta, per tant, de dues parts: la vall baixa, conjunt de terrasses aigua avall de Martorell, i el delta dret, que comença a Sant Boi.
Els dipòsits de peu de muntanya fan la transició lateral entre aquests dos sectors al·luvials i la Serralada Litoral herciniana (vall) i el pla de Barcelona i el massís de Garraf (delta).
(Baix Llobregat, segle XIX)
Canal paral·lel al Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, paral·lel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament.
Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m3/s, que permetia el regatge de 1.200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia.
L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m3/s (que ja era el cabal teòric del canal), amb una xarxa de sèquies que domina 4.517 ha, 4.303 de les quals efectivament regades, als municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi, el Prat, Viladecans, Gavà i Castelldefels.
(Garraf / Baix Llobregat / Alt Penedès)
Parc natural. El 1986 s’aprovà la seva constitució. Ocupa 10.638 ha, bàsicament corresponents al massís de Garraf, però que també comprèn zones del Baix Llobregat i el Penedès.
Hom sotmeté el massís a un pla especial per tal de coordinar els diversos aspectes de restauració del patrimoni natural de la zona -degradat per l’abús que se’n féu com a abocador de deixalles, per a l’extracció de materials de la construcció, la instal·lació d’antenes i línies elèctriques, etc- amb una utilització racional.
(Vallès Occidental / Baix Llobregat)
Afluent esquerrà del Llobregat, que neix a la serra de l’Obac, dins el terme de Terrassa.
Després de passar prop de Santa Maria i de Sant Miquel de Taradell, de Viladecavalls, d’Ullastrell (sota aquest poble rep, per la dreta, la riera de Sant Jaume) i de Santa Maria de Vilalba, desemboca al seu col·lector poc abans de Martorell.
(Bages / Baix Llobregat / Berguedà)
Riu del vessant mediterrani, el més important del territori per la seva longitud (170 km) i per l’extensió de la seva conca (5.450 km2), si hom exclou l’Ebre.
Neix al Prepirineu, a l’est de la serra del Moixeró, a uns 1.300 m alt. Les seves fonts són al sud-oest de Castellar de N’Hug; constitueixen un típic exemple de fenomen càrstic i hidrològic en emergir per entre les diàclasis de les calcàries devonianes de forma esglaonada; el seu cabal ha variat molt en els últims 50 anys.
Discorre en línia recta, pren la direcció nord-sud, i travessa transversalment cinc de les grans unitats fisiogràfiques catalanes orientades en sentit est-oest (Prepirineus, Depressió Central Catalana, Serralada Prelitoral, Depressió Prelitoral i Serralada Litoral), salvant els estrets congosts de Fígols, Monistrol i Martorell.
Travessa les comarques del Berguedà, el Bages i el Baix Llobregat i passa per les poblacions de Gironella, Sallent, Martorell i el Prat de Llobregat entre d’altres. Desemboca al Mediterrani formant un petit delta, entre Montjuïc i el massís de Garraf, que arriba 10 km cap a l’interior (fins a Sant Boi de Llobregat).
La seva progressió fou molt lenta al llarg dels primers cinc decennis del segle XX, fins que el dèficit de cabal i especialment d’aportacions sòlides anul·là l’avanç i començà a retrocedir per efecte de l’erosió marina. El curs a la desembocadura ha canviat diverses vegades d’orientació, com ho demostra l’existència dels estanys del Remolar, de la Ricarda, etc. L’existència de fortes revingudes, amb una periodicitat d’uns 30 anys (segons dades estadístiques), obligà a la canalització de l’últim tram del Llobregat.
L’expansió de les instal·lacions aeroportuàries de la ciutat de Barcelona ha obligat a projectar el desviament de l’actual desembocadura, amb un seguit de mesures correctores, per tal de preservar un indret de tan difícil equilibri ecològic. El curs del riu és a prop d’assolir el perfil d’equilibri; fins que arriba al delta, el pendent és molt acusat, sobretot en els últims 23 km (de Martorell al mar), on descendeix 44 m (2 m/km), la qual cosa fa que el sector del delta tingui un pendent excepcional. El seu cabal és important: 4,17 m3/segon a Guardiola de Berguedà, al sector de capçalera, i 19,33 m3/segon a Sant Vicenç de Castellet, al curs mitjà.
Es sotmès a una notable irregularitat interanual, especialment visible en els sectors mitjà i baix. El règim és de tipus nivopluvial atenuat, amb un màxim marcat (maig-juny) i dos mínims, un d’estiuenc (agost-setembre) i l’altre hivernal (gener); són notables les crescudes freqüents, sobretot per l’octubre, que sovint provoquen inundacions. Drena quasi la totalitat de les regions de Manresa i de Barcelona; els principals afluents són els de la dreta: riera de Saldes, el Bastareny, riera de Merola i, sobretot, el Cardener i l’Anoia; per l’esquerra rep les rieres de Merlès, Gavarresa, Calders i Rubí.
Les seves aigües són aprofitades per a l’agricultura al pla de Bages, mitjançant la sèquia de Manresa, per a la indústria al Berguedà (canal industrial de Berga), al Baix Llobregat i al Bages, i finalment per al subministrament d’aigua a Barcelona i la seva àrea; a les seves ribes van néixer les primeres indústries tèxtils catalanes, que donaren lloc a la creació d’un cèlebre corredor industrial (colònies industrials, preferentment tèxtils).
La seva vall ha servit per a l’establiment de comunicacions entre les diferents unitats fisiogràfiques catalanes.
Comarca de Catalunya: 485,99 km2, 809.883 hab (2016), densitat: 1.666,46 h/km2, capital: Sant Feliu de Llobregat
Format per 30 municipis: Abrera – Begues – Castelldefels – Castellví de Rosanes – Cervelló – Collbató – Corbera de Llobregat – Cornellà de Llobregat – Esparreguera – Esplugues de Llobregat – Gavà – Martorell – Molins de Rei – Olesa de Montserrat – Pallejà – la Palma de Cervelló – el Papiol – el Prat de Llobregat – Sant Andreu de la Barca – Sant Boi de Llobregat – Sant Climent de Llobregat – Sant Esteve Sesrovires – Sant Feliu de Llobregat – Sant Joan Despí – Sant Just Desvern – Sant Vicenç dels Horts – Santa Coloma de Cervelló – Torrelles de Llobregat – Vallirana – Viladecans
GEOGRAFIA FÍSICA – Situat a la part baixa del riu Llobregat. Limita al nord amb el Bages i l’Anoia, a l’est amb el Vallès Occidental i el Barcelonès, la Mediterrània i el Garraf la tanquen al sud i per l’oest l’Alt Penedès. El Baix Llobregat comprèn la vall baixa del riu, des de l’estret del Cairat fins a la mar. L’angle nord-oest, a la zona de Collbató, està accidentat pel vessant montserratí de la Serralada Pre-litoral, entre l’estret del Cairat i el congost de Martorell, a la Depressió Pre-litoral, s’estén la vall pre-litoral del Llobregat, que a partir d’aquest punt s’obre en la vall baixa fins a les terres de Sant Boi i el delta. La Serralada Litoral accidenta aquesta darrera zona amb la serra de Collserola, a l’esquerra del Llobregat, i el massís de Garraf, en el límit amb la comarca del mateix nom.
El delta del Llobregat, o la Marina, com l’anomena la gent de la contrada, està format per dipòsits al·luvials quaternaris i constitueix unes terres fertilíssimes, que encara conserven estanys litorals, com el de la Ricarda i el Remolar; administrativament, el sector esquerre pertany al Barcelonès i el dret, més ampli i recent, al Baix Llobregat.
El clima és mediterrani litoral, amb gradacions entre la costa i la zona muntanyosa (17º de mitjana anual a la costa i 13º a Montserrat), i les pluges oscil·len entre els 500 mm de la costa i els 700 de Montserrat, amb un màxim de tardor. La vegetació, mediterrània litoral, comprendria en estat natural màquia de garric i margalló i bosc d’alzinar; actualment domina el bosc de pi blanc amb brolla de romaní i bruc. El delta, avui conreat o edificat, presentaria vegetació halòfila o canyars.
POBLACIÓ – El Baix Llobregat és la tercera comarca més poblada de Catalunya i la de major densitat, després del Barcelonès. El creixement fou espectacular a partir dels anys 1950 fins als 1970, acostant-se al 150%, i es localitza en els nuclis de la plana seguits pels del delta; a partir dels anys 1980 la taxa de creixement migratori és negativa, i en el decenni 1981-91, la població comarcal només ha crescut un 4,6%, i han estat els municipis més petits (Sant Esteve Sesrovires, Castellví de Rosanes i Collbató) els que han experimentat un creixement positiu, mentre que els nuclis més industrialitzats (Sant Feliu de Llobregat, Cornellà i Molins de Rei) presenten taxes de creixement negatiu.
ECONOMIA – Comarca tradicionalment agrícola, organitzada al voltant del riu, el creixement industrial experimentat els anys seixanta féu que la indústria n’esdevingués el motor de creixement. La superfície conreada, sobretot la dedicada al secà, s’ha reduït considerablement, i avui hi predominen les hortalisses. La indústria, fortament castigada per la crisis, ocupa més de la meitat de la població activa del Baix Llobregat, que és la tercera comarca de Catalunya pel que fa a inversions industrials; se’n destaquen els sectors metal·lúrgic, químic, alimentari i tèxtil, en clar retrocés. El sector de serveis ha experimentat un creixement important, i actualment ocupa el 46% de la població activa.
HISTÒRIA – Els vestigis més antics de la comarca és remunten al neolític: coves de Montserrat a Collbató i la de can Montmany de Pallejà i sepulcres de fossa de Sant Joan Despí i Corbera. Els jaciments de Gavà i can Montmell donen testimoni del poblament de l’època hallstàtica, i posteriorment fou territori dels laietans que tenien en el massís de Garraf el límit occidental. La romanització hi fou intensa, amb nombroses vil·les dedicades a l’agricultura: la Via Augusta travessava el Llobregat a Martorell pel Pont del Diable.
Els comtes de Barcelona, després de la conquesta de la ciutat als àrabs, bastiren en aquest territori els castells de Castellví de Rosanes, Cervelló i Eramprunyà, que centraren les tres grans baronies llobregatines; també s’hi bastiren els del Papiol, Corbera, Esparraguera, Castelldefels, Rocafort, a redós dels quals es formaren els principals nuclis.
Tot i que el territori estigué sempre lligat administrativament a Barcelona, fins al segle XIII els nuclis de Sant Boi, Cornellà, Esplugues de Llobregat i Sant Joan Despí, lliures de lleudes reials, mesuratge i altres tributs, formaren part de les Franqueses del Llobregat, sota la jurisdicció d’un batlle reial de les Franqueses del Vallès. Amb la creació, el 1835, del partit judicial de Sant Feliu de Llobregat es delimità el territori que serví de base per a la divisió comarcal de Catalunya duta a terme per la Generalitat el 1936.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme – Consell Esportiu
Dades dels Països Catalans 