Guifré I de Barcelona

(Catalunya, vers 840 – 11 agost 897)

(el Pelós o Pilós)  Comte de Cerdanya i Urgell (870-897), i de Barcelona i GironaBesalú (878-897). Fill primogènit del comte Sunifred I (mort 848) i de la seva esposa Ermessenda.

Miró I el Vell (mort 894 o 895), germà de Guifré, col·laborà amb ell en la tasca de govern i s’encarregà especialment de la regència del Conflent, pagus annex a la Cerdanya.

Per la fidelitat de la casa de Cerdanya a la monarquia carolíngia, durant la revolta (877-878) del poderós marquès Bernat de Gòtia, Guifré va rebre els comtats de Barcelona i Girona-Besalú, i Miró, el Rosselló. Posteriorment, Guifré va deixar a un altre germà, Radulf (mort 913), el govern del pagus de Besalú, annex al comtat de Girona.

Els honors de Guifré dibuixaven un gran cercle entorn d’una regió central, les comarques d’Osona i Bages, que eren terra de ningú d’ençà de la revolta (826-827) d’Aissó. Per la situació estratègica d’aquestes terres, calia ocupar-les, repoblar-les i establir-hi una nova frontera, la del Llobregat, Cardener i Segre; Guifré ho féu entre el 879 i el 890, aproximadament.

Guanyà la vall de Lord per al comtat d’Urgell, recuperà el pagus de Berga, dependència tradicional del comtat de Cerdanya, i establí el comtat nou i únic d’Osona en terres ausonenques i manresanes.

La repoblació es realitzà a base d’aprisions, la major part directament per Guifré, pels fidels de la seva cort i també per una gran massa de camperols. Guifré i la seva muller Guinedilda fundaren també els monestirs de Santa Maria de Ripoll (880) i de Sant Joan de les Abadesses (vers 885).

Al marge de l’empresa repobladora, entre el 885 i el 892, Guifré hagué d’afrontar els problemes derivats de la usurpació del bisbat d’Urgell pel clergue Esclua. Aconseguí que Esclua i el seu protegit Ermemir, bisbe de Girona, fossin deposats (concili d’Urgell, 892).

La repoblació de les comarques centrals, amb la reconstrucció de la fortalesa de Cardona, obligà els serraïns a fortificar Lleida (882) i a atacar les terres del comte en una sèrie d’enfrontaments (883-884 i 897), en l’últim dels quals Guifré fou ferit greument i morí pocs dies després.

26 pensaments sobre “Guifré I de Barcelona

  1. Retroenllaç: Gotmar | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Franc | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Fedanci | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Estiula | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Esdús | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Ermessenda | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Ermemir I d’Osona | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Emma de Barcelona | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Elmerad | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Eldesind | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Daniel | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Daguí | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Cervelló, Hug de (varis) | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Cebrià | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Ausona, comtat d’ | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Ailo | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Xixilona | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Sunyer II d’Empúries-Rosselló | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Sunyer I de Barcelona | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Sunifred II d’Urgell | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Salomó I de Cerdanya-Urgell | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Rosselló, comtat de | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Radulf de Barcelona | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Pelós, el | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Osona, vescomtat d’ | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Osona, comtat d’ | Dades de Catalunya

Respondre

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s