(Vallès Occidental)

Massís de la Serralada Pre-litoral Catalana, al límit amb el Bages. Consta de dos relleus separats per la riera de les Arenes: l’estricte de Sant Llorenç i la serra de l’Obac.

De morfologia montserratina, culmina en una carena llarga d’uns 5,5 km, i orientada nord-nord-oest – sud-sud-est, al Montcau (1.057 m alt) i a la Mola (1.104 m). Aquesta carena, que es manté de 900 a 1.000 m, separa el terme de Mura del de Sant Llorenç Savall.

El sector de migjorn pertany a Matadepera fins al límit amb Castellar del Vallès i separa la conca del Besòs i la del Llobregat. L’enllaç amb la serra paral·lela de l’Obac es realitza pel coll d’Estenalles (870 m), on neix la riera de les Arenes, i la serra de la Mata (916 m).

La base de la muntanya és constituïda per materials miocènics de la Depressió Central, adossats a la Serralada i parcialment encavalcats pels gresos conglomerats eocènics i oligocènics de la mateixa depressió, que formen els monòlits que li confereixen l’aspecte montserratí.

La vegetació (pi blanc, pinassa, pi roig, alzina, entre els arbres) completa la bellesa de la muntanya, de gran atractiu per als excursionistes i fins i tot per a alpinistes i espeleòlegs, i força respectada per les urbanitzacions, que han sorgit especialment remuntant la carretera de Matadepera a Talamanca.

El 1972 fou aprovat el parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.

Enllaç web: Parc Natural