(Montsià / Baix Ebre, 1983)

Parc natural, situat prop del límit amb el País Valencià, que s’estén al llarg del delta que forma el riu Ebre en el seu tram final. La seva diversitat d’ambients, gran extensió i el seu bon estat de conservació fan que aquest espai sigui considerat la zona humida més important de Catalunya i una de les més importants del Mediterrani occidental.

El delta de l’Ebre constitueix un punt bàsic en els moviments migratoris dels ocells d’Europa, ja que enllaça la Camarga i altres punts més nòrdics amb les zones humides de la península Ibèrica (l’Albufera de València, Doñana) i del nord d’Àfrica. Aquest important paper biològic contrasta amb la profunda humanització de la zona, i en particular amb l’ús agrícola i turístic que té el delta.

La declaració del parc natural va posar sota protecció la major part de les àrees del delta que restaven sense alterar (unes 7.700 ha) i va engegar diferents línies de gestió i protecció dels ecosistemes i espècies més importants o vulnerables. D’ençà del funcionament del parc s’han observat un augment considerable de moltes de les poblacions d’aus (nidificants i migradores) i una recuperació d’alguns dels espais més fràgils.

Malgrat tot, segueix existint una complexa problemàtica centrada en alguns aspectes, com són la gestió de l’aigua i la compatibilitat dels diversos aprofitaments econòmics amb la conservació dels valors naturals de l’espai.

Enllaç web:  Parc Natural del Delta de l’Ebre