Arxiu d'etiquetes: Barcelonès

Blanc, coll

(Barcelona  / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Antic coll del pla de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc.

Era el límit meridional de l’hort i vinyet de Barcelona.

Bètulo

(Barcelonès)

(llat: Baetulo) Nom d’una ciutat romana, que correspon a l’actual ciutat de Badalona.

Barcelona, Àrea Metropolitana de

(Barcelonès / Baix Llobregat / Vallès Occidental / Maresme)

(AMB)  Delimitació geogràfica creada el 1953. És un àmbit d’actuació definit en el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona, que integrà el municipi de Barcelona i 26 més de la rodalia.

És una de les àrees metropolitanes més denses del món, amb una superfície de 478 km2 i una població de més de 3 milions de persones, prop del 50% de la població total de Catalunya.

Enllaç web: Àrea Metropolitana de Barcelona

Baitolo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat ibèrica, anomenada Baetulo en l’època romana i que correspon a l’actual Badalona.

Baetulo

(Barcelonès)

Nom d’una ciutat romana corresponent a l’actual Badalona.

Artigues

(Badalona, Barcelonès)

Barri de la ciutat, unit al nucli urbà de Sant Adrià de Besós.

Fou originat per una urbanització creada al primer terç del segle XX.

Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona

(Badalona, Barcelonès, 30 març 1932 – )

(UGE)  Entitat esportiva. Fundada com a resultat de la fusió de la Societat Gimnàstica i el Badalona Club. En fou primer president Pere Capeta i Suari.

Actualment hom hi practica els esports de lluita, halterofília, gimnàstica i atletisme.

Enllaç web: Unió Gimnàstica i Esportiva de Badalona

Torrent Gornal, el

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

(o el Polígon Gornal)  Barri, situat a les terres baixes del delta del Llobregat, a les terres drenades per l’antic torrent Gornal, a la part de dalt de l’autovia de Castelldefels, on alternen, encara, sectors agrícoles, industrials i residencials.

Programat per l’Instituto Nacional de Urbanización (1968), és format per grans blocs d’habitatges.

Torreblanca, la

(Sant Just Desvern, Barcelonès)

Barri, al límit amb el nucli urbà de Sant Feliu de Llobregat, a l’indret de l’antiga torre Blanca, enderrocada el 1958, casa i quadra pertanyent al segle XVI als Requesens i després dita casa Dusai, dels marquesos de Monistrol d’Anoia.

Hom hi ha establert un important centre de producció de roses.

L’any 1983 fou inaugurat un parc d’11 ha en aquest indret, situat en la confluència amb els municipis de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí.

Torrassa, la

(l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Barri de la ciutat, al límit amb el terme de Barcelona (la riera Blanca el separa del barri de Sants).

Forma un conjunt sense solució de continuïtat amb els barris de Collblanc, situat al nord-oest (amb qui conforma el districte II de la ciutat), i amb el més nou de la Florida, situat a l’oest. Al sud, les línies dels ferrocarrils a Vilafranca i Vilanova, i actualment del TAV, el separen de Santa Eulàlia de Provençana i del nucli més antic de la ciutat.

Els primers anys del segle XX s’hi inicià un petit barri de cases de tipus anglès, però rebé un fort impuls a partir del 1920, amb la primera onada immigratòria, procedent, en general, de Múrcia, motivada per les obres de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i del Metro Transversal.

Esdevingué un dels primers nuclis importants de població majoritàriament no catalana de l’àrea de Barcelona, en el qual, durant el període de 1936-39, s’hi manifestaren algunes de les poques reaccions hostils a la llengua i a les institucions polítiques catalanes per part dels obrers immigrants.