(Catalunya, 785 – 1057)

Territori feudal, organitzat després del lliurament de la ciutat de Girona a Carlemany (785) i donat al seu vassall Rostany (785-a 812), el qual s’ocupà de la defensa i participà en el setge de Barcelona (801). El successor, Odiló, intervingué en una treva amb els musulmans (812) i va fomentar la colonització.

Amb Berà (vers 812-820) el comtat s’uní amb els de Barcelona, Besalú, Conflent, Empúries, Narbona, Rasés i Rosselló dins la marca de Septimània. Deposat Berà per rivalitats entre francs i gots, Rampó (820-825), franc, fou comte de Girona i d’Empúries.

Bernat de Septimània (826-831) obtingué els comtats després de la rebel·lió d’Aissó (826), però els va perdre, acusat d’infidelitat; els recuperà de Berenguer de Tolosa (832-835), però va acabar ajusticiat (844).

Els heretà Sunifred d’Urgell-Cerdanya (844-848) i els conservà fins a la revolta de Guillem, fill del difunt Bernat.

El de Girona l’ocupà Guifré (848-853), potser antic vescomte, que va impedir un saqueig sarraí de la ciutat (850). Un cop destituït Unifred (862), fou comte Otger (m v870), d’origen local, el qual anà a Quierzy a demanar un privilegi per Sant Julià del Mont (866).

Unit amb el comtat de Barcelona per Bernat de Gòtia i confiscats ambdós per rebel·lió, foren lliurats a Guifré el Pelós (878). Aquest afrontà les pretensions de Sunyer II i Dela d’Empúries sobre el comtat de Girona (890), que fou governat amb una certa autonomia per vescomtes, hereditaris des de Sunifred (I) (982-1008), la néta del qual, Ermessenda de Montsoriu, va unir el patrimoni amb el del seu marit Guerau de Cabrera i donà lloc a la línia vescomtal de Girona o Cabrera.

Fou titular temporal del comtat Ermessenda de Barcelona (1039-57), per cessió del seu nét Ramon Berenguer I.