Comarca de Catalunya: 592,69 km², 106.275 hab (2016), densitat: 179,31 h/km², capital: Vilafranca del Penedès

Consta de 27 municipis: Avinyonet del Penedès – les Cabanyes – Castellet i la Gornal – Castellví de la Marca – Font-rubí – Gelida – la Granada – Mediona – Olèrdola – Olesa de Bonesvalls – Pacs del Penedès – el Pla del Penedès – Pontons – Puigdàlber – Sant Cugat Sesgarrigues – Sant Llorenç d’Hortons – Sant Martí Sarroca – Sant Pere de Riudebitlles – Sant Quintí de Mediona – Sant Sadurní d’Anoia – Santa Fe del Penedès – Santa Margarida i els Monjos – Subirats – Terralavit – Torrelles de Foix – Vilafranca del Penedès – Vilobí del Penedès

GEOGRAFIA FÍSICA.- Una de les tres comarques en què, juntament amb el Baix Penedès i el Garraf, es divideix el Penedès. Limita al nord amb l’Anoia, a l’est amb el Baix Llobregat, al sud amb el Garraf i a l’oest amb el Baix Penedès. L’Alt Penedès està constituït bàsicament per una plana, extensa i fèrtil, anomenada Depressió Prelitoral, o també Depressió del Vallès-Penedès, emmarcada al nord per la serralada Pre-litoral, amb les serres d’Ancosa, Font-rubí i Mediona, i a migdia per la serralada Litoral, amb el puig d’Àguila i d’Olèrdola. A ponent i llevant la plana es prolonga sense límits naturals cap a les comarques veïnes.

El riu de Foix, la riera de Sant Sebastià i de la Rovira, que desemboquen directament al mar, i l’Anoia, que ho fa al Llobregat, constitueixen els principals cursos de la comarca.

Protegida per la serralada Prelitoral de les influències climàtiques de la Depressió Central, la comarca presenta les característiques pròpies de la zona mediterrània, amb temperatures suaus (15º de mitjana al pla) i pluges no gaire abundants (550 mm). La vegetació és la pròpia de la zona mediterrània poc humida, tot i que l’alzinar ha estat substituït per pi blanc.

POBLACIÓ.- La població ha experimentat un creixement moderat el decenni 1981-91, prop del 8%. La capital, Vilafranca del Penedès (28.000 hab), important cruïlla de camins, concentra un 30% de la població.

ECONOMIA.- El conreu principal de la comarca és la vinya, que ocupa a la ratlla del 75% del sòl cultivable. La resta de conreus tenen poca importància i estan concentrats als municipis de ponent. La indústria més puixant és l’alimentària, que aplega el 40% de les empreses del sector, Sant Sadurní d’Anoia, pel que fa al cava, i Vilafranca del Penedès, pel que fa al vi, concentren la indústria vinícola, decididament preponderant a la zona. A més de les poblacions esmentades, cal destacar Olesa de Bonesvalls, Sant Martí Sarroca, Gelida, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Margarida i els Monjos i Pontons.

HISTÒRIA.- La comarca, zona de pas, a mig camí de Barcelona i Tarragona, conserva restes arqueològiques de poblaments ibèrics i romans (Olèrdola). Durament castigada per la invasió sarraïna, al segle IX s’hi constituí una marca fronterera dependent del comtat de Barcelona. Un segle després s’hi començaren a bastir un seguit de castells defensius (Olèrdola, Subirats, els Domenys, etc), a redós dels quals es construïren petites esglésies romàniques, algunes de gran interès. En aquesta època, Olèrdola es convertí en el centre de la marca, anomenada també comtat del Penedès, fins que a partir del segle XII, anà perdent importància a favor de Vilafranca, vila on els sobirans catalans bastiren un palau reial, que encara conserva. Passat el perill de les escomeses sarraïnes, la població s’assentà a la plana, al pas de la Via Augusta romana i d’altres que solcaven la comarca, constituint-ne els nuclis principals.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Enoturisme – Viquipèdia