Comarca de Catalunya: 546,69 km², 17.704 hab (2016), densitat: 32,38 h/km², capital: Puigcerdà

Consta de 17 municipis: Alp – Bellver de Cerdanya – Bolvir – Das – Fontanals de Cerdanya – Ger – Guils de Cerdanya – Isòvol – Lles – Llívia – Meranges – Montellà i Martinet – Prats i Sansor – Prullans – Puigcerdà – Riu de Cerdanya – Urús

GEOGRAFIA FÍSICA – Una de les dues en què es dividí la Cerdanya. Limita al nord amb Andorra i l’Alta Cerdanya, i el Ripollès, a l’oest, el Berguedà, al sud, i l’Alt Urgell, a l’est. La Baixa Cerdanya ocupa l’alta vall del riu Segre, encastada en els Pirineus axials. La vall cerdana, orientada d’est a oest, té una extensió d’uns 20 km de llarg per 5 d’ampla i està situada a uns 1.100 m d’altura. Es troba encerclada d’altes muntanyes, de pissarres i granits amb faixes calcàries, com el Carlit (2.921 m), el puig Peric (2.870 m), el puig Pedrós (2.911 m) i la Tossa Plana de Lles (2.898 m) al nord o solana, i el pic d’Eina (2.794 m), el Puigmal (2.913 m), la Tosa d’Alp (2.537 m), el Moixeró (2.260 m) i la serra de Cadí a migdia o obaga, baga com en diuen els cerdans. Les muntanyes de la baga, no tan altes com les de la solana, són més espadades i esquerpes. El curs principal és el Segre, que travessa la plana d’est a oest, i rep tots els torrents i rierols que davallen de les muntanyes.

Gràcies a la seva orientació i al fet que les muntanyes deturin els vents humits, té un clima sec i assolellat, amb temperatures pròpies de l’alta muntanya (23,5º a l’agost i 2º al febrer). Les precipitacions, en forma de pluja i neu, assoleixen els 600 mm de mitjana a Puigcerdà, amb el màxim a l’estiu i el mínim a l’hivern. La vegetació és semblant a la de l’Alta Cerdanya, amb extensos prats de dalla a la plana, rouredes a la baga i terres altes i alzinar, tot i que força reduït actualment, al massís del Cadí.

POBLACIÓ – La població que, des de la meitat del segle XX, havia anat disminuint progressivament, ha experimentat un lleuger creixement, un 2,9% la dècada de 1981-91. Puigcerdà, la capital, amb el 51% de la població total, i Bellver són els dos únics municipis que superen el miler d’habitants.

ECONOMIA – L’agricultura, en retrocés, se centra principalment en els prats de dalla i els farratges i s’orienta a l’alimentació del bestiar boví. De la indústria, també en retrocés, destaca la construcció i la de l’alimentació. L’activitat econòmica principal i la que ocupa la part més important de població activa, el 47,5%, són els serveis, per raó de la importància que darrerament ha adquirit el turisme, tant d’estiu com d’hivern, i l’augment del nombre de cases dedicades a segona residència. La millora de les comunicacions, amb l’obertura del túnel del Cadí, que ha obert la comarca al Berguedà i per l’eix del Llobregat a Barcelona, ha estat causa decisiva de l’impuls que ha experimentat la comarca.

HISTÒRIA – La Baixa Cerdanya, juntament amb la veïna Alta Cerdanya, formen la regió històrica i natural de la Cerdanya. Habitada ja en temps antics, s’hi troben abundants restes del neolític, com els dòlmens d’Eina, Brangolí, Orèn, Talltendre i el Paborde. Els romans hi deixaren l’strata ceretaria, testimoni del seu pas per la regió, i hi fundaren la colònia Iulia Libica (Llívia), que tot i estar en territori de l’Alta Cerdanya pertany a la Baixa.

En època medieval, la regió es consolidà en comtat de Cerdanya, regit per una dinastia pròpia. Les mostres d’art romànic escampades per la zona constitueixen un dels moments més brillants de l’art cerdà. Se’n destaca especialment l’església de Talló a Bellver i un seguit d’esglesioles repartides per tot el territori: Planés, Ix, Dorres, Guils, Talltorta, Tartera, Meranges, All, Talltendre, Bastanist, entre moltes altres.

Dividida entre l’estat francès i espanyol arran del Tractat dels Pirineus (1659), el territori de la Baixa Cerdanya correspon a la part que fou incorporada a la vegueria de Puigcerdà, llevat de Toloriu i Aristot que formen part de l’Alt Urgell.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques