Arxiu de la categoria: Municipis i Comarques

Avinyonet del Penedès (Alt Penedès)

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 29,13 km2, 280 m alt, 1.665 hab (2016)

0alt_penedesSituat entre la Depressió Pre-litoral i els contraforts del massís de Garraf, les rieres de l’Ordal i de Sant Sebastià dels Gorgs drenen el terme. Les terres no conreades són ocupades per boscos, sobretot de pi blanc, i pasturatges.

La vida econòmica del municipi és essencialment agrícola, amb predomini del secà, especialment la vinya, i del regadiu per al consum local (fruita i hortalisses). La ramaderia n’es el complement. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El terme comprèn els pobles de les Cabòries, cap del municipi, Cantallops, les Gunyoles, l’Arboçar, Sant Sebastià dels Gorgs (on hi ha el monestir benedictí del mateix nom, romànic) i Avinyonet, que dóna nom al municipi i que en va ser l’antic centre, amb l’església de Sant Pere.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 12,30 km2, 70 m alt, 1.587 hab (2016)

0alt_empordaSituat entre l’anomenada Garrotxa empordanesa i la depressió de l’Empordà, part del terme és regat pel Manol (afluent de la Muga). Al sector septentrional del terme, moderadament accidentat, hi ha boscos (alzinars i pinedes) i pasturatges.

L’agricultura, bàsicament de secà (cereals, blat de moro, alfals i oliveres), centre la vida econòmica del municipi, complementada per la ramaderia i l’explotació d’algunes pedreres. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’agrupa al voltant de les ruïnes de l’antic castell d’Avinyonet. Hi destaca l’església de Sant Esteve, del segle XVIII, que va ser aixecada en el lloc que ocupava l’església romànica del castell.

Dins el terme es troben també el santuari i el veïnat de Santa Eugènia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Avinyó (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 63,23 km2, 353 m alt, 2.212 hab (2016)

0bagesSituat a la vall mitjana de la riera Gavarresa, afluent del Llobregat, en contacte amb el Lluçanès; el terme és drenat per la riera de Relat. Hi ha extenses zones de brolla i garriga i alguns boscos d’alzines i de pi blanc.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (blat, ordi, civada, vinya i farratges); hi ha 40 ha de regadiu. Les terres de conreu són bastant repartides. La ramaderia és constituïda, principalment de bestiar porcí, i també boví i oví. La principal activitat industrial és la fabricació de teixits de cotó. Àrea comercial de Manresa.

El poble és situat a la dreta de la riera Gavarresa; destaca l’església parroquial de Sant Joan, en part romànica.

Dins el terme, a més dels caserius del Torcó i del Carrer de Sant Jaume, es troben els pobles de Santa Maria d’Horta i Santa Eugènia de Relat, on hi ha l’església romànica de Sant Marçal de Relat i restes d’un poblat ibero-romà.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Avià (Berguedà)

Municipi del Berguedà (Catalunya): 27,23 km2, 677 m alt, 2.257 hab (2016).

0berguedaSituat a la zona de contacte del Pre-pirineu i la Depressió Central, a la serra de Queralt, a la dreta del Llobregat. A la zona muntanyosa hi ha pinedes, alzinars i pasturatges.

L’agricultura és totalment de secà (patates, blat, blat de moro i farratges per al bestiar). La ramaderia (bovina i porcina) i una fàbrica de teixits completen la vida econòmica del municipi, si bé a causa de la proximitat de Berga molts habitants del terme treballen a les indústries de la ciutat veïna. Àrea comercial de Berga.

Dins el terme es troba el poble de Graugés, i l’antiga església de Santa Maria d’Avià, romànica, amb el famós frontal d’Avià.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Avellanes i Santa Linya, les (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 102,96 km2, 567 m alt, 465 hab (2016)

0nogueraSituat al nord de Balaguer, a la dreta del Segre, al límit amb la vall d’Àger. El municipi és el resultat de la unió de diversos pobles: les Avellanes (la capital), Vilanova de les Avellanes, Tartareu i Santa Linya, aquest últim annexat el 1970. Hi ha alzinars i pinedes.

Els recursos econòmics del municipi es limiten a l’agricultura, bàsicament de secà (cereals, oliveres, vinya, ametllers) i escassos conreus de regadiu (hortalisses i arbres fruiters), la ramaderia estabulada i l’avicultura. Àrea comercial de Balaguer.

El poble de les Avellanes conserva a l’església parroquial de Santa Maria les despulles dels comtes d’Urgell. A Vilanova de les Avellanes hi ha una muntanya de sal.

Dins el terme es troba el santuari marià de Montalegre.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Aspa (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 10,21 km2, 256 m alt, 217 hab (2016)

0segriaSituat a la vall del riu de Set, afluent de l’esquerra del Segre, al límit amb la comarca de les Garrigues, al sud-est de Lleida.

L’agricultura, bàsicament de secà (oliveres, ametllers i arbres fruiters), així com la de regadiu (hortalisses i cereals), gràcies a les aigües del Set que reguen una part molt reduïda del terme, la ramaderia i algunes hectàrees de terres dedicades al pasturatge són la base de l’economia del municipi. Àrea comercial de Lleida. La població ha minvat progressivament des de l’últim terç del segle XIX.

Al poble destaca l’església de Sant Julià, amb façana d’ornamentació barroca, d’on procedeix el retaule de l’altar major, del segle XV, que es conserva al Museu Diocesà de Lleida.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Ascó (Ribera d’Ebre)

Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 73,63 km2, 70 m alt, 1.695 hab (2016).

0ribera_ebreSituat a la riba dreta de l’Ebre, llevat d’un petit sector, anomenat les Illes, que és a l’esquerra; al nord-oest de Tortosa. A la zona muntanyosa del terme, dominada per la serra de la Fatarella, hi abunden les pinedes.

Gairebé la totalitat de la superfície conreada és de secà (vinya, olivera, ametllers i altres arbres fruiters), encara que els regatges derivats de l’Ebre hi fan possible una part de regadiu (cereals, hortalisses). Amb tot, l’element econòmic més rellevant del municipi són les dues centrals nuclears, Ascó I i Ascó II, que aprofiten les aigües de l’Ebre. Àrea comercial de Reus.

Al cim del turó que domina el poble hi ha restes del castell d’Ascó, que va ser centre d’una comanda templera i, més tard, dissolt l’orde el 1312, hospitalera.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeFutbol Club

Artesa de Segre (Noguera)

Municipi de la Noguera (Catalunya): 175,90 km2, 318 m alt, 3.556 hab (2016)

0nogueraEstès entre el canal d’Urgell i la vall del Segre, a banda i banda del riu, al nord-est de Lleida. El terme, molt extens, és cobert d’alzinars, rouredes i pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (cereals, hortalisses, llegums i fruiters), complementada pel secà (cereals, ametllers, vinya i oliveres), la ramaderia porcina, el comerç i la indústria, sobretot l’alimentària, gràcies a l’existència d’una cooperativa agrícola. Guixeres i bòbiles. Mercat principal, juntament amb el de Ponts, del Segre mitjà.

A la vila, actualment ciutat, hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, cap d’arxiprestat. Al final d’agost hi té lloc la Fira de Sant Bartomeu i la Fira del Meló, de caràcter agrícola i artesanal.

El terme municipal comprèn nombrosos pobles i esglésies, sobretot després que, el 1965, li fos annexat l’antic municipi d’Anya i, el 1971, el de Tudela de Segre.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Artesa de Lleida (Segrià)

Municipi del Segrià (Catalunya): 23,94 km2, 202 m alt, 1.512 hab (2016)

0segriaSituat a l’esquerra del riu Segre, al sud-est de la ciutat de Lleida.

A la zona de regatge del canal d’Urgell, que fa possible l’oferta econòmica del municipi basada en l’agricultura de regadiu (arbres fruiters, cereals, farratges, hortalisses i llegums), que ocupa tres quartes parts de l’àrea conreada, complementada pel secà (oliveres i cereals), la ramaderia ovina (que aprofita les pastures naturals), bovina i porcina, l’avicultura i algunes indústries (oli i conserves de fruita).

Al nucli antic del poble, anomenat la Vileta, destaquen l’església parroquial de Sant Miquel, neoclàssica (segle XVIII), la capella de Sant Ramon i la casa Gallard (segle XVIII).

Dins el terme es troba el despoblat de Vinatesa. La proximitat de la ciutat de Lleida ha convertit pràcticament el municipi en poble dormitori de la capital comarcal.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Artés (Bages)

Municipi del Bages (Catalunya): 17,87 km2, 316 m alt, 5.596 hab (2016)

0bagesSituat a l’extrem oriental del pla de Bages, prop de la riera Gavarresa, a l’esquerra del Llobregat, al nord de Barcelona.

Gairebé tot el terreny és conreat; al secà s’hi cultiva principalment vinya, a més de cereals, oliveres i ametllers; i al regadiu, hortalisses, llegums i arbres fruiters. Hi ha també algunes indústries, sobretot tèxtils i vinícoles. Àrea comercial de Manresa.

El nucli antic de la vila es troba dalt d’un turó, on hi ha restes de l’antic castell d’Artés i de les muralles. És conserven també l’absis romànic, part de la nau gòtica i el campanar de l’antiga església parroquial de Santa Maria. Dins la primera quinzena d’abril té lloc a la vila una fira del vehicle usat.

Dins el terme, on han estat trobades restes de ceràmica ibèrica, destaca també la masia de les Torres.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTelevisió